"Sota terra" visita la colònia Can Marçal de Puig-reig

Diumenge, 22 de febrer, a les 21.45, el canal 33 emet un nou capítol de "Sota terra", un programa presentat per Fermí Fernández sota la direcció científica de l'arqueòleg Eudald Carbonell, que vol demostrar que l'arqueologia pot ser entretinguda i que un programa d'història pot compatibilitzar el rigor amb l'humor, l'aventura i la diversió. En aquest vuitè excavarem a la mina de Sant Romà, a Cercs. Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s'ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat on centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d'energia: l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de l'Alt Berguedà. Excavem per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també ens endinsem en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s'ha fet durant dècades. Per arrodonir el programa, busquem un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca. El jaciment Situada al terme municipal de Puig-reig, la colònia Can Marçal es troba en bon estat de conservació. Els propietaris, la família Viladomiu, l'han volgut conservar tal com era. La primera notícia documental de la fàbrica de Can Marçal és de l'any 1886, i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. El 1932 s'hi van instal·lar unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, va venir el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats de la postguerra. La colònia no va tornar a créixer fins a la dècada dels cinquanta. Va ser llavors quan es van construir nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es va anar modernitzant constantment i es va especialitzar en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil dels anys vuitanta va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. La mina que excavem és la de Sant Romà, i es troba al recinte del Museu de les Mines de Cercs. Context històric Des de finals del segle XIX i durant gairebé tot el XX, les colònies han estat clau per a la industrialització i el progrés de Catalunya. Les colònies industrials a Catalunya són un autèntic fenomen social, econòmic i cultural, característic de la industrialització catalana, amb més de 150 anys d'història. Les colònies catalanes constitueixen un cas únic al món per la concentració d'una gran quantitat d'aquests nuclis industrials, alhora fàbrica i poble, a les conques fluvials dels rius catalans, en especial al riu Ter i al riu Llobregat. Una definició molt gràfica és la que diu que no és un poble ni una ciutat. Una colònia és una colònia. Un món propi. En un mateix recinte, hi trobem la fàbrica, els llocs de treball i les màquines, i també l'espai de descans i oci. És a dir, els habitatges dels treballadors i tots els serveis necessaris perquè no haguessin de sortir-ne ni ells ni els familiars: escola, església, cafè, botigues, camps d'esports.

"Sota terra" visita la colònia Can Marçal de Puig-reig

"Sota terra" presenta el capítol "Colònies industrials: la vida a la llera del riu"