Els béns immobles registrats a nom de l'Església, a "Sense ficció"

"Buscant l'oremus" és un documental de producció pròpia de TV3 dirigit per Montserrat Besses amb realització de Pere López que penetra en el món de les propietats de l'Església. Explica els mecanismes que ha seguit l'Església per inscriure al Registre de la Propietat per primer cop desenes de milers d'immobles a tot l'Estat. Ho ha fet segons la llei, però d'acord amb uns privilegis que venen d'antic. És un procés que s'ha fet en silenci, la llei ho permet. Aleshores, què és qüestionable? La llei? Els privilegis? La manca de transparència? El volum immens d'edificis de culte que molta gent considerava patrimoni col·lectiu i que ara són de propietat privada? "Buscant l'oremus" aporta respostes de totes les parts implicades: bisbats, ajuntaments, particulars, entitats de defensa del patrimoni, registradors de la propietat i experts en dret civil. Però també han estat significatives les negatives a participar en el programa, com la de la Conferència Episcopal Espanyola o el Ministeri de Justícia. "Buscant l'oremus" parla de drets i privilegis, de patrimoni. No parla de creences religioses El diccionari defineix la frase popular "perdre l'oremus" com l'acció de perdre el control de si mateix o de perdre la memòria. El documental mostra com l'Església, però sobretot particulars i ajuntaments, s'han capbussat en documents antics, arxius i cadastres per trobar la memòria patrimonial d'esglésies parroquials, capelles, cementiris o places, i argumentar la propietat dels béns. Per no perdre el control del que consideren el seu patrimoni. Aclarir tot el que hi ha darrere de les "immatriculacions de l'Església" no és gens fàcil. Per diferents raons. L'Església es la primera que no té ganes de parlar-ne. Quina és la magnitud, el volum, de tot el que ha passat a mans dels bisbats corresponents? Impossible respondre. La via del privilegi Fins fa poc ningú pràcticament no havia sentit la paraula "immatriculació". Immatricular és inscriure una finca, o un edifici, per primer cop al Registre de la Propietat. I l'Església, com ho pot dir, que un edifici li pertany? El procediment extraordinari que utilitza, la via privilegiada, és, essencialment, un certificat del bisbe dient precisament que el bé li pertany. El bisbe s'equipara al notari. Tot seguit pot aportar la documentació que consideri oportuna, molta o poca. I si això l'Església ho ha pogut fer durant dècades i dècades, és el govern de José M. Aznar, el 1998, el que reforça el privilegi: l'Església es pot posar a nom seu temples i llocs de culte. El seu patrimoni augmenta en desenes de milers d'edificis entre 1998 i 2015. El cas més conegut d'immatriculació ha estat la mesquita de Còrdova. Es va fer en silenci, l'Ajuntament no ho va saber fins al cap d'uns anys, el 2009. La polèmica continua oberta i cada vegada és més aspra. Per altra banda, en altres llocs de l'estat, alguns parlaments autonòmics han pres iniciatives per recollir informació dels Col·legis de Registradors i saber què ha passat al seu territori. I a Catalunya? Què han fet els bisbats? Què ha fet l'administració pública? El Parlament tot just comença ara a preocupar-se del tema a nivell de la Comissió de Justícia. L'equip de "Buscant l'oremus" s'ha posat en contacte amb tots els bisbats i tots els ajuntaments del país El Bisbat de Vic ha facilitat la informació a l'equip del documental i ha donat un llistat de tot el que ha fet: un total de 341 immatriculacions que corresponen essencialment a esglésies parroquials, capelles i ermites. Però un conjunt parroquial pot incloure diferents edificis o terrenys. Pot incloure, per exemple, el terreny d'un antic cementiri o un antic hort rectoral que amb els anys ja ha canviat d'ús i s'ha convertit en un camp d'esports. Un camp d'esports que ha passat a ser propietat de l'Església. El Bisbat de Barcelona per la seva banda ha fet pública la llista de béns immatriculats. Però poca cosa en sabem del que han fet la resta de bisbats. L'Església prefereix no dir, de moment, tot el que ha posat al seu nom. Als ajuntaments, per la seva banda, els manca igualment informació. I suposant que hagin detectat una immatriculació al seu municipi i no hi estiguin d'acord, l'enfrontament amb l'Església els resulta descoratjador pels esforços i recursos que cal dedicar-hi. El debat de fons "Buscant l'oremus" segueix les peripècies d'alguns ajuntaments que descobreixen que tenen immatriculacions al seu municipi. Alguns no hi estan d'acord, amb el que l'Església ha fet. Alguns han plantat cara i han arribat al litigi judicial, altres intenten negociar i evitar-lo. El debat de fons és si catedrals i parròquies que han estat aixecades i conservades gràcies a la gent, a la societat civil, han de ser propietat privada o han de ser de titularitat pública. El documental demostra com pot ser d'equívoc i confús fer servir paraules com "poble", "ciutadania", "comunitat parroquial"... Hi ha un punt en què tothom hi està d'acord: el valor del que l'Església ha posat al seu nom és senzillament incalculable. Mapa interactiu dels béns immobles registrats a nom de l'Església a Catalunya Pròximament publicarem a internet un mapa interactiu que reuneix per primera vegada informació d'utilitat pública sobre els béns registrats per l'Església al seu nom a Catalunya. Es tracta de parròquies, capelles, ermites, antics cementiris, cases rectorals, antics horts, etc. El mapa recull les dades fruit de la investigació que ha fet l'equip de "Buscant l'oremus" les dades inèdites facilitades pel Bisbat de Vic, la recerca en ajuntaments de Catalunya i les dades que recentment, el 24 d'octubre, ha fet públiques el Bisbat de Barcelona. Aquesta compilació d'informació podrà ser útil al ciutadà i als ajuntaments per consultar i esbrinar quins béns tenen immatriculats al seu terme municipal. Equip Direcció i guió: Montserrat Besses Realització: Pere López Producció: Joan Carles Villacreces Postproducció: Xavi Gómez Imatge: Marc Durà Disseny gràfic: Montse Casals Documentació: Miracle Tous Testimonis ANDRÉS VALENTÍN, coordinador plataforma Recuperando "El que qüestionem és l'apropiació indeguda i opaca, a l'empara d'una normativa franquista de béns per als quals l'Església no ha presentat mai un títol suficient." ANTONI MATABOSCH, delegat d'Economia Arquebisbat de Barcelona (2005-2018) "L'Església té moltes propietats, però l'Església no és rica." JOSEP MARTÍNEZ, ecònom i delegat de Patrimoni Bisbat de Vic "L'Església no té cap vocació d'acumular patrimoni." ANTONIO MANUEL RODRÍGUEZ, professor Dret Civil Universitat de Còrdova i membre plataforma Recuperando "Si jo no vull ser propietari d'una cosa, per què la registro al meu nom? Aquesta és la primera reflexió, que és tan òbvia que esclaten les còrnies." NICOLÁS NOGUEROLES, professor Dret Civil UPF "Si jo tinc una cosa inscrita al registre, si algú pretén fer alguna cosa sobre la meva propietat, no podrà fer-ho. I si algú és al registre, pot dormir tranquil, perquè el registre ja el protegeix." JORDI AYALA, gerent de Presidència i Economia Ajuntament de Barcelona "El problema és que, tal com està establert el procediment de les immatriculacions, l'Ajuntament no hi participa en cap moment. Mmm... No tenim dret, diguem-ne, a ser escoltats, ni tan sols a ser notificats en un proper accés d'immatriculació." CARMELA FORTUNY, alcaldessa Sant Cugat del Vallès "Els conjunts monumentals han de ser de la ciutadania i han de ser de tothom." JOAQUIM GIOL, provicari general Bisbat de Girona "Una cosa pot estar al servei de la gent i no necessàriament ha de ser dels ajuntaments, tampoc." GUILLEM SOBREPERA, regidor Patrimoni, Cultura i Turisme Bellcaire d'Empordà "Estava recollint informació gràfica, perquè aquest any, precisament, fa cent anys que Alfons XIII va declarar el conjunt monumental del castell de Bellcaire... eh... monument nacional, i sentint les notícies que hi havia hagut a diversos llocs sobre immatriculacions de l'Església, vaig decidir que anéssim a mirar a veure com estava inscrit el nostre castell, de Bellcaire." JOAN CASAJOANA , Unió de Pagesos "Perquè els afectats d'aquestes qüestions han sigut béns particulars --potser més minoritaris, ermites pageses--, però principalment són els béns de les parròquies locals, béns que els han fet, normalment els han fet la gent del poble, els han creat, els han mantingut la gent del poble. No són béns del bisbat."

Els béns immobles registrats a nom de l'Església, a "Sense ficció"

"Buscant l'oremus" és un treball d'investigació dirigit per Montserrat Besses sobre com i per què l'Església ha inscrit al seu nom desenes de milers de béns immobles a tot l'Estat entre el 1998 i el 2015