Aquest dimecres, a "(S)avis", Josep Puigbó conversa amb el pintor Antoni Pitxot. Aquest savi pintor, que es reconeix tocat per la tramuntat, és un artista resident a Cadaqués que construeix maniquins amb pedres del Cap de Creus, i després els pinta al seu taller, en un univers molt personal. Està considerat el guardià de la memòria de Dalí, de qui va ser amic, confident i col·laborador. Va acompanyar-lo tant en l'aventura del seu Teatre-Museu, que dirigeix des de la seva creació, com en els seus últims moments. De família de músics, va penjar els estudis de ben jove per dedicar la seva vida a la pintura. Avui és acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura. Algunes de les seves frases en el programa: "M'he dedicat tota la vida a no fer absolutament res, que és pintar. A passar 7 o 8 hores cada dia pintant, que és una cosa que té moltes complexitats i que exigeix una disciplina, una entrega, una voluntat i una persistència totals." "Després de viure 2 o 3 anys a Barcelona, em vaig instal·lar definitivament a Cadaqués. La vida de Barcelona tenia coses molt bones, però ho trobava una mica pobre, trist. No hi havia gaires coses que em cridessin l'atenció... A Cadaqués és on m'he sentit més arrelat, on he trobat el punt d'experimentació i de contemplació que m'era més adient." "Dalí em va fer una única recomanació. Em va dir: 'Jo no seré mai mestre teu, però et diré una cosa: a la vida, però sobretot a la teva feina, fes sempre el que et roti', que és el que ell va practicar tota la seva vida."