Aureli Argemí (1936) ha dedicat bona part de la seva vida a defensar els drets dels pobles. Com a monjo de Montserrat, va aprendre a tenir el seu propi criteri, a valorar els pros i els contres, i va viure moments històrics, com l'exili de l'abat Escarré, a qui va acompanyar fins a la seva mort. Més tard, va col·laborar en diverses iniciatives de la resistència antifranquista i va fundar el CIEMEN, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitats, del qual va ser secretari general i actualment és el president emèrit. Des de llavors ha consagrat la seva vida a defensar els marginats, però també els pobles i les llengües minoritzades. Aquesta lluita l'ha portat fins a les Nacions Unides, on va intervenir l'any 2008. Un dia va decidir renunciar als vots per tornar a la vida civil i es va casar. Crític amb l'església, perquè s'ha construït al voltant del poder, assegura que sap tots els arguments a favor i en contra de Déu, però que cap el convenç. En l'entrevista amb Josep Puigbó, explica la importància que va tenir Montserrat a la seva vida i com el va influir ser secretari personal de l'abat Escarré. Recorda també l'origen del CIEMEN i per què va abocar la seva vida a la lluita per la defensa dels drets de les llengües, pobles i nacions minoritzades. Algunes de les seves millors frases: "Penjar l'hàbit no em va fer sentir alliberat, sinó realitzat d'una altra manera. Per mi Montserrat és l'arrel de tot: de la meva formació, la meva manera de veure el món i de comprometre'm. Per tant, no va ser un alliberament, sinó un pas cap a una altra direcció." "Vaig veure que hi havia una llacuna en la defensa dels drets dels col·lectius... I així vaig obrir un camí per aprofundir la dimensió dels drets col·lectius, que per alguns aquests drets no existeixen." "Per mi, la ignorància és un dels pitjors mals de la humanitat. Un ignorant odia allò que no sap. Aleshores vaig pensar 'per què no faig alguna cosa per fer conèixer la existència de Catalunya i del poble català, també dels altres pobles que hi ha al món, començant pels pobles d'Europa?'" "Hem de procurar que la societat civil tingui la paraula a les institucions internacionals. Sense la societat civil, les institucions internacionals no evolucionen... hem de pensar que no tot s'acaba amb els nos de l'ONU i dels estats." "A Catalunya lluitem per l'emancipació del poble català i voldríem que aquesta emancipació fos lligada al respecte als nostres drets. Això és la base perquè el món funcioni d'una altra manera i això vol dir en pau. Perquè defensant els drets sempre construïm la pau, no al revés." "La globalització té uns aspectes bons perquè ens permet moltes més relacions que no teníem abans, però també és molt perillosa perquè vol liquidar la diferència." "Avancem en la mesura que hi ha una decepció dels estats. L'estat dins d'Europa ha perdut credibilitat." "Ha d'existir l'Església tal com la coneixem, com a institució? O ha d'existir el testimoni de cristians que creen les seves pròpies comunitats? Actualment estem en crisi." "El futur de l'Església no és construir temples, sinó pensar com practiquem l'Evangeli. Si homes i dones som persones, per què encara hem de fer distinció dins l'Església com si fóssim diferents?"