Aquesta setmana, a "(S)avis", Josep Puigbó ha conversat amb l'actor i director Josep Maria Pou (1944), que aviat complirà mig segle de teatre professional. Pou va descobrir el món del teatre amb sis o set anys, quan el seu pare el portava a veure el muntatge de les funcions del centre parroquial de Mollet del Vallès, la seva ciutat natal. Li agradava tant que, quan era adolescent, cada nit abans d'anar a dormir llegia una obra de la biblioteca de casa. Però el que el va fer estudiar interpretació mentre feia el servei militar a Madrid va ser la seva vocació per la ràdio, on ja havia fet algunes incursions. Quan va acabar la carrera, es va incorporar a la companyia teatral del Teatro Nacional María Guerrero, de José Luis Alonso, i, des de llavors, no ha deixat mai de treballar. Al llarg de la seva carrera ha protagonitzat desenes de muntatges teatrals, sota les ordres de directors de gran prestigi com Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Mario Gas, Pilar Miró o Adolfo Marsillach. Ha treballat en sèries de ficció de TV3 com Estació d'enllaç (1994), Àngels i sants (2005), i d'altres televisions com Policías, en el corazón de la calle, 7 vidas, Compañeros, Historias del otro lado, LEX, etc. També ha participat en pel·lícules com Blancanieves, Mar adentro o El efecto mariposa, entre moltes d'altres.   Aquestes són algunes de les millors frases del programa: "L'actor ha de ser, per sobre de tot, el millor mentider el món. El teatre és una de les coses més paradoxals; el públic sap perfectament que el que jo dic dalt de l'escenari és mentida però juga a creure's-ho. Vol que allò que jo explico i que ell sap que és mentida, ho expliqui de tal manera que ell cregui que és veritat." "El millor actor és el més vell perquè l'actor treballa amb la seva experiència emocional i, per tant, com més has viscut més sac d'experiència tens per anar a buscar les emocions." "Entre teatre, cinema i televisió, si només pogués triar-ne un, triaria el teatre. Perquè és l'únic on l'actor es pot considerat amo i responsable del seu treball... a l'escenari tu mateix et fas els plans curts, els llargs, les pauses i els silencis; tu manes. En canvi, jo mai em sento responsable total del treball que he fet a la tele i al cinema." "Fent 'El rei Lear' era l'home més feliç del món. Vaig notar per primera vegada que jo manava dalt de l'escenari i em vaig sentir feliç formant part d'un producte que reflectia molt bé la manera com jo entenc el teatre. M'agradaria tornar-lo a fer. Estic obsessionat amb Shakespeare."