Aquesta setmana a "(S)avis" Josep Puigbó ha conversat amb el mestre, pedagog, escriptor i activista cultural Joaquim Arenas, un savi que ha dedicat la vida a defensar i promoure la llengua catalana. Joaquim Arenas (1938) és considerat un dels pares de la immersió lingüística. Arenas és un home d'acció i d'idees, que l'han portat, fins i tot, a treballar per demostrar la possible catalanitat de Cristòfor Colom. Promotor de l'escola catalana, creu que caldria repensar el paper dels diversos actors de la comunitat educativa i fer possible que la formació dels professors sigui la garantia de qualitat del model educatiu. En l'entrevista de Josep Puigbó, Arenas fa balanç dels resultats que s'han aconseguit després de més de 30 anys d'immersió lingüística i també fa autocrítica, perquè aquest model no ha aconseguit que l'ús del català hagi augmentat tant com ho ha fet el seu coneixement. Es mostra contrari a la cooficialitat del català i el castellà, perquè creu que condemna el català a desaparèixer. Algunes de les seves millors frases: "Sempre que es fa immersió, es fa escola catalana. I no sempre que es fa escola catalana es fa immersió. Què vol dir l'escola catalana? Vol dir l'escola en què els nens de Catalunya van, assisteixen, aprenen,  són conduïts cap a una avaluació i adquisició de valors i a valorar el país, etc. Això és l'escola catalana: llengua, continguts i actituds." "L'escola d'un país ha de funcionar amb la llengua del país. I segona, el castellà és una llengua amb tant de pes que els nens acaben a la classe parlant tots en castellà." "Els pares dels nens que han demanat l'escolarització en castellà són una minoria. Crec que no tenen dret a demanar-ho perquè una escola és per a tots els nens del país, i no hi pot haver excepcions d'escola. Si l'escola és pública i concertada, que viuen de diners públics, no podem fer un model especial per uns senyors que no volen allò que el Parlament de Catalunya ha votat. A part, és dolent pels seus fills, molts d'ells parlen català. És una dèria paterna." "La immersió, tal com l'hem fet a Catalunya, serveix per totes les persones que vénen de fora. S'ha de mantenir i no es pot renunciar a aquest mètode que està tan ben lloat per les autoritats europees." "Tothom sap que la llengua conforma la manera de fer, el pensament. La llengua és com la carta d'identitat extraordinària." "Les llengües viuen si els parlants volen que visquin. La llengua no mor perquè vingui gent de fora, la llengua mor perquè els parlants autòctons deixen de fer-la servir. 01.35.48 "A la nova República, el català haurà de ser considerat la llengua territorial, vol dir llengua pròpia, la llengua que serveix per a tot, llengua que no està marcada. "La doble oficialitat no arregla res. La doble oficialitat és condemnar el català a la substitució lingüística: desapareix. Per què? Si vostè agafa una piscina i hi posa un tauró i un lluç, el lluç dura dos dies. I això és el que passaria amb la doble oficialitat." "S'ha de tenir consciència lingüística, heu de tenir fidelitat. La fidelitat lingüística és: l'ús (primer, en català) i parlar una llengua correctament".