Aquesta setmana, a "(S)avis", Josep Puigbó ha conversat amb el cronista de cinema Jaume Figueras (1940), una de les cares més conegudes de Televisió de Catalunya. El cinema ha estat la seva passió i ens l'ha sabut encomanar com ningú. Durant els últims 32 anys ha dirigit i conduït l'espai de cinema de TV3, primer l'"Informatiu Cinema" i, després, el "Cinema 3". Però la seva tasca de cronista l'ha portat molt més enllà, des de regentar el consultori de Mr. Belvedere a "Fotogramas", fins a comentar la gala dels Oscars per "Canal +". La seva trajectòria li ha merescut el Premi Nacional de Periodisme Cultural 2016 i, recentment, ha estat nomenat membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català, però ni aquests homenatges li han fet perdre de vista el seu objectiu: seure a la butaca de la sala de cinema, amb la mirada neta i lliure de prejudicis, per fer-ne una crònica i no una crítica.   Aquestes són algunes de les millors frases del programa: "Fins que no em vaig deixar la barba no em vaig trobar a mi mateix."  "Abans de parlar malament d'una pel·lícula és millor no parlar-ne. Sempre que aquesta pel·lícula no estigui entabanant la gent des del primer moment, en aquest cas, prefereixo avisar que si la van a veure, es trobaran una altra cosa. Parlar-ne d'una manera objectiva crec que és sempre convenient." "Em vaig saltar moltes classes de química per anar a veure cinema. La meva formació ha estat autodidàctica, encara que no m'agradi aquesta paraula." "Vaig tenir una petita inspiració: aprendre anglès als 16 anys. Em va ser molt útil quan treballava com a redactor d'una petita distribuïdora de cine. Com que em defensava molt bé en anglès, tot el que venia de fora jo ho assimilava perfectament tal com ells jo enviaven." "Sempre he tingut un avantatge i és que el 90% de les coses que he fet m'ha divertit fer-les...  Pràcticament cada dia de la meva vida, des que anava a estudi fins que vaig començar a treballar, m'aixeco amb la il·lusió de fer alguna cosa que em sembla útil per mi o pels que m'envolten." "El cinema espanyol sempre està en crisi, com el cinema català. El que falten són productors que tinguin no només el talent sinó la intuïció suficient perquè vagin sortint nous creadors." "Que el cinema no hagi explicat com és la societat catalana del segle XXI és un pecat capital. Es fa molt bon cinema de gènere: cinema de terror, d'aventures, històric... però com és la Catalunya del s. XXI, fins i tot a nivell familiar, quotidià, no es veu." "Cada dia que vaig al cine ho faig amb la mirada neta, a deixar que em sorprenguin, sense prejudicis." "Si no es fessin més pel·lícules... amb el cinema que jo he vist ja en tindria prou. Estic obert que el cinema em provoqui noves emocions, però serà una mica complicat."