Dimecres, a les 22.05, al 33

"Vol Espanya ser el bar d'Europa?", a "Retrats"

Jaume Barberà conversa sobre educació amb el filòsof i pedagog José Antonio Marina
Jaume Barberà conversa amb José Antonio Marina

José Antonio Marina

Aquest dimecres, 27 d'abril, "Retrats" es desplaça a l'edifici Media-TIC de Barcelona, al districte del 22@, on Jaume Barberà conversarà amb el filòsof i pedagog José Antonio Marina, un dels experts en educació més respectats de l'estat.
 
Marina comença la seva conversa amb Jaume Barberà fent una repassada a la situació (crítica) de l'educació al nostre país i fent un toc d'alerta tant a pares com a educadors, per recordar-los que "l'educació no és un problema que afecti només els pares amb fills en edat educativa; sinó que és un problema que afecta tota la societat" i que "no és veritat que haguem entrat en la societat del coneixement o de la tecnologia; on hem entrat és en la societat de l'aprenentatge: a partir d'ara, haurem d'estar sempre aprenent, i molt ràpidament".
 
L'autor i pedagog, que es mostra optimista respecte al futur educatiu del nostre país, també recorda que "hem de cridar l'atenció a la societat que això de l'educació "va de debò" i que ens estem jugant ser a Primera Divisió o convertir-nos en el bar de copes d'Europa (el lloc on la resta d'Europa, que és la que fa les coses, vingui a passar una bona estona). I afegeix que "no ens adonem que ja vam perdre el tren de la industrialització, el de l'economia del coneixement i que ara també podem perdre el tren de l'aprenentatge".
 
En la segona part de la conversa, Jaume Barberà acompanyarà el convidat a un altre escenari de l'edifici per comentar les propostes educatives que el filòsof recull en el seu últim llibre, "Despertad al diplodocus", i en el projecte de model educatiu que va fer al govern espanyol al "Libro blanco de la profesión docente" (en resposta a un encàrrec del Ministre d'Educació en funcions Íñigo Méndez de Vigo). Unes propostes que passen, sobretot, per reforçar la figura del professor (fent més exigents els estudis necessaris per ser docent) i, al mateix temps, per dotar-la de més prestigi, per donar més independència a cada centre i millorar els sous i la qualitat de vida dels professionals de l'ensenyament en funció dels seus mèrits. Unes mesures que, com el mateix Marina afirma, no sabem en què quedaran ni si li faran fer gaires amics; però que ben segur suposen un punt de partida per a una necessària reflexió sobre la qualitat de l'ensenyament al nostre país.