En aquest segon (i últim) capítol de "Retrats" dedicat al neuròleg i psiquiatre Javier Aizpiri continuem la conversa que havíem començat la setmana passada al seu caserío, a Zeberio (situat al parc natural de Gorbea, Biscaia). El doctor Javier Aizpiri és tot un referent en l'àmbit de l'alcoholisme i les drogodependències. També se'l considera un gran expert en aminoàcids i s'ha especialitzat en el diagnòstic i el tractament de moltes malalties mentals gràcies a aquests elements essencials. Al llarg d'aquesta segona conversa, el doctor Aizpiri ens relata com sorgeix el seu interès pels aminoàcids i així descobrim la importància d'aquests nutrients, que fins fa uns quants anys es receptaven a la Seguretat Social i que ara sembla que han desaparegut de la pràctica mèdica majoritària. Això ens portarà a parlar de la depressió i de la seva visió de la malaltia: Aizpiri és força crític amb el tractament basat únicament en el subministrament de fàrmacs i denuncia que la medicina actual està "entrenada per la indústria farmacèutica", és a dir, "entrenada no per curar, sinó per vendre". Jaume Barberà també demanarà al metge solucions per a tots els problemes que s'han anat plantejant al llarg dels dos capítols, i Aizpiri el portarà al seu hivernacle per exposar-li les bases de la seva filosofia: "Podar, adobar i posar al sol", és  a dir, fer amb el nostre cos el mateix que faríem per tenir cura d'una planta. Això implica cuidar l'alimentació, descansar correctament, alliberar el cos de tòxics i estar més en contacte amb la natura. Per acabar aquest intens recorregut, el metge ens portarà al seu racó favorit per relaxar-se: una ermita centenària, situada al cim d'una muntanya, des d'on es pot apreciar un paisatge sorprenent de tot el territori. Allà el Aizpiri aprofitarà per recordar-nos la importància de tornar a la natura, de contemplar paisatges i així connectar amb la nostra història més ancestral i regenerar les neurones.