Dimarts, a les 22.05, al 33

"Microplàstics, de la roba al mar", al "Quèquicom"

Veurem per primer cop com un cuquet del zooplàncton s'empassa un microfilament de plàstic. Se n'han detectat en més de 500 espècies d'organismes marins. I és que a cada km2 de fons del mar hi ha un jersei polar desfet. Com podem evitar-ho?

Dimarts,  11 de juliol, "Quèquicom" emet el capítol "Microplàstics, de la roba al mar"

La sagitta setosa és un cuc que forma part del zooplàncton, fa uns 6 mm de llargària i s'ha pogut filmar com té un fil de plàstic dins seu. En el reportatge trobem microplàstic en musclos, gambes i ocells marins. Cada km2 de fons marí hi ha un jersei polar desfet. El plàstic és inert, en teoria no reacciona químicament amb els éssers vius, però els pot obstruir els conductes vitals o absorbir substàncies tòxiques. S'està estudiant aquest tipus d'impacte sobre la cadena tròfica.

Hem incorporat a la nostra vida teixits fets amb fibres artificials amb la millora de preu i prestacions, però sembla que amb això s'ha pogut crear un problema. Són fibres molt, molt petites: tenen un gruix vuit vegades inferior al d'un cabell humà. El desgast per l'ús d'aquests teixits implica l'abocament al mar de milions de petitíssimes fibres que, en ser de plàstic, tenen un període de degradació llarguíssim. És o serà un problema? Quina és la magnitud de l'efecte? Encara no se sap, però al "Quèquicom" ho hem volgut estudiar.