"Flix, la fi d'una amenaça?", a "Quèquicom"

Aquest dimarts, 27 de setembre, "Quèquicom" estrena el capítol "Flix, la fi d'una amenaça?". La fàbrica de Flix té més d'un segle d'història. Al llarg dels anys, ha produït compostos organoclorats tòxics com ara els bifenils policlorats (PCB) que s'usaven com a aïllants i el diclorodifeniltricloroetà (DDT), un insecticida nociu i persistent. Aquests compostos químics, juntament amb els metalls pesants que es fan servir per fabricar el clor, estaven presents en les 700.000 tones de llots contaminats que s'han extret del riu. Però les feines de descontaminació encara trigaran. Queda depurar l'aigua de l'embassament i els sòls industrials de la fàbrica. En aquest capítol, el "Quèquicom" parla amb els investigadors que fa 30 anys que n'estudien l'impacte en la salut i mediambiental, i entra a la fàbrica per veure com estan netejant els terrenys afectats. Tot plegat, en un moment en què els veïns de Flix miren amb preocupació el seu futur per l'imminent tancament de la planta de clor d'Ercros i pel llegat mediambiental que heretaran les pròximes generacions. A Flix també es fabrica un element indispensable per fer pinsos, el fosfat dicàlcic, que aporta fòsfor i calci als animals. Es fan a partir de fosforita, un mineral procedent del Sàhara que ja de natural conté partícules de baixa radiació. Els residus també són lleugerament radioactius i s'acumulen de manera controlada en un abocador a cel obert. Què són les radiacions?

"Flix, la fi d'una amenaça?", a "Quèquicom"

Sabó, lleixiu, PVC, insecticides i pinsos es fan gràcies al clor, la sosa i productes químics fets a Flix. En el procés s'han abocat tones de tòxics, com mercuri, a l'Ebre i s'ha contaminat molt sòl. La fàbrica tancarà, però, i les restes?