Dimecres, a les 22.00, al 33

Assajos amb tecnologia espacial, a "Quèquicom"

"Quèquicom" explica què són els vols parabòlics i quina és la resposta del cos humà a la ingravidesa
Pere Renom al reportatge "Vol parabòlic"

Pere Renom al reportatge "Vol parabòlic"

El dimecres 13 de desembre, a les 22.00, al 33, "Quèquicom" explicarà els vols parabòlics extrems que organitza l'Agència Espacial Europea per assajar tecnologia espacial i estudiar la resposta del cos humà a la ingravidesa en el reportatge "Vol parabòlic", en què Pere Renom s'embarca i viu una experiència pròpia d'un astronauta.

Tot seguit, el programa viatjarà a Mart amb la remissió del capítol "Riotinto, propera parada: Mart". L'any 2030 està previst enviar una missió tripulada a aquest planeta. Els astronautes hauran de treballar en unes condicions molt hostils i en un ambient molt corrosiu. Aquestes condicions existeixen a Riotinto, on s'estan fent entrenaments i provant els prototips d'escafandres.

"Vol parabòlic"

La ingravidesa s'assembla al submarinisme, es té la sensació de flotar a l'aire, desapareix completament la noció de dalt i a baix, i qualsevol acrobàcia és possible. Així descriu l'experiència el reporter Pere Renom després de participar en una campanya de vol parabòlic que organitza anualment l'Agència Espacial Europea (ESA) per assajar tecnologia espacial i estudiar la resposta del cos humà a la ingravidesa.

La gravetat és una magnitud física omnipresent a la superfície de la Terra. No hi ha cap material ni dispositiu capaç d'eliminar-la. L'única manera de no sentir gravetat és en caiguda lliure. Alguns avions efectuen una maniobra que consisteix a descriure una paràbola com la que faria una fletxa disparada per un arquer. Durant uns 22 segons, els passatgers es converteixen en astronautes, ja que experimenten la mateixa ingravidesa que si fossin a l'espai.

"Riotinto, propera parada: Mart"

"Probablement, l'experiència més sorprenent i memorable d'un vol a l'espai és la visió de la Terra, per l'emoció que fa veure el teu planeta com una nau espacial". Jean-François Clervoy, pilot comandant especialista en transbordadors ha estat a l'estació espacial russa MIR i va ser l'enginyer encarregat de reparar el telescopi espacial Hubble. Ara participa en el projecte Moonwalk, que assaja tecnologies que faran possible que un astronauta i un robot treballin conjuntament en expedicions extravehiculars. Georgina Pujol l'entrevista mentre examina un prototip de l'escafandre que l'ESA dissenya per anar a Mart.

Si s'envia una tripulació a Mart l'any 2030, hauran d'aconseguir que els astronautes treballin en un entorn molt hostil i corrosiu. A Riotinto s'estan fent entrenaments per a una futura missió a Mart. En aquell paratge de Huelva, les aigües contenen àcid sulfúric, corrosiu, i sulfat de coure, un potent fungicida tòxic. També hi ha l'ió Fe3+, un potentíssim oxidant. I, per últim, arsènic, un verí mortal. Si amb tot això i aigua féssim un còctel, no podríem imaginar mai que en resultés un ambient habitable per a cap ésser viu, però, un cop més, la realitat supera la imaginació. Si hi ha vida a Riotinto potser n'hi ha (o n'hi va haver) a Mart. El Centre d'Astrobiologia i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial coordinen els simulacres.