"Pau, la força d'un silenci"
"Pau, la força d'un silenci"

"Pau, la força d'un silenci" es projectarà a diferents poblacions dins del Cicle Gaudí

La gran història "Pau, la força d'un silenci", dirigida per Manuel Huerga i protagonitzada per Joan Pera, Nao Albet i Carme Sansa, es podrà veure durant el mes de maig a més de 30 poblacions d'arreu del país, com Badalona, Gelida, Sant Joan Despí, Ribes de Freser, l'Hospitalet de l'Infant o Mollerussa, entre d'altres, dins del Cicle Gaudí.

"Pau, la força d'un silenci" es projectarà aquest mes de maig a diferents poblacions de Catalunya dins del Cicle Gaudí, l'únic circuit estable a Catalunya que promou el consum de cinema català arreu del territori. El projecte, creat i impulsat per l'Acadèmia del Cinema Català, porta cada mes una pel·lícula catalana estrenada recentment a sales comercials en una xarxa formada per 33 poblacions en les 4 demarcacions catalanes, on el públic no pot accedir a aquesta oferta, bé perquè el municipi va perdre la seva sala de cinema, bé perquè les sales d'exhibició més properes no donen cabuda a aquest tipus de programació. El cicle es va crear a finals del 2016 i va començar en 123 localitats a Barcelona i, en poc més d'un any, ha multiplicat per dos l'extensió. L'objectiu és promoure el consum del cinema català entre la ciutadania catalana, portant les pel·lícules fetes aquí fins on hi ha els espectadors, i no a l'inrevés.

A la pel·lícula, dirigida per Manuel Huerga i protagonitzada per Joan Pera en el paper de Pau Casals, també intervenen Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes. És una coproducció de TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre National du Cinéma et de l'Image Animée, la Région Occitanie i Slot Machine.

Sinopsi:
A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor músic del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d'on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo, que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l'esperança que la victòria aliada suposarà també el final de la dictadura franquista a Espanya. Però els seus desitjos no es compleixen i, en conseqüència, el mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar-ne la caiguda.

Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d'aquests alumnes, un noi francès anomenat Pierre, se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intentarà convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l'atenció sobre la injusta situació del seu país. Enmig d'aquest panorama, l'any 1950 coincideix la circumstància que es commemora el 200 aniversari de la mort de Bach. Com que Casals és la màxima autoritat en Bach, als precs de Pierre s'afegeix la insistència d'un destacat grup de músics, amics i deixebles del mestre, com ara el famós violinista Alexander Schneider, que aconseguiran fer-lo canviar d'opinió.

L'argument definitiu que farà que Casals torni a tocar és la idea, atrevida i estrafolària, de fer venir els millors músics del món a Prada per fer-hi el concert d'homenatge a Bach, un esdeveniment que serà un gran èxit mundial. Aquest serà, també, el primer pas perquè Casals reprengui l'activitat pública i, en poc temps, es converteixi en un abanderat de la causa de la llibertat a tot el món. Aquesta pel·lícula és una ficció basada en fets reals.

tv3.cat/ficcioicinema

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut