Biografia

RESUM:

Pau Casals és el català més important a escala internacional dels darrers segles, per la seva lluita per la llibertat. És considerat el millor intèrpret de violoncel de tots els temps i un dels millors músics del segle XX. Se sentia un esclau del violoncel, i el pànic escènic, un dolor físic, el va torturar fins a l'últim moment. Abans dels 30 anys ja ho tenia tot: fortuna, prestigi mundial i influència.

La Guerra Civil l'hi va prendre tot: a l'exili, va tastar les misèries de la pobresa per ajudar els exiliats. Malgrat les pressions, va deixar de tocar en públic com a protesta contra el govern franquista i el feixisme. Durant l'exili a Prada, va patir l'assetjament de la Gestapo per ser un dels activistes per la democràcia més incòmodes. El seu sacrifici i la seva croada pels drets humans van ser reconeguts amb la nominació al Nobel de la Pau i la medalla per la Pau de l'ONU.

Als 13 anys guanya una beca i viu 4 anys amb la família reial. Malgrat les seves conviccions republicanes, rep una educació digna d'un hereu a la corona i es converteix en un fill més dels borbons. Sempre va estar envoltat de dones que l'idolatraven. Va tenir dos grans i peculiars amors i un matrimoni amb una dona que no estimava. Va ser amic, conegut i saludat de les més grans personalitats catalanes, europees i mundials del segle XX. Les malalties -algunes de psicosomàtiques- el van perseguir tota la vida.

A l'exili es va dedicar a la docència. Ser alumne de Pau Casals implicava patir els seus canvis d'humor i viure en la mateixa pobresa que ell. Va estar a punt de morir per Catalunya, però se'l coneix més a la resta del món que a casa nostra. Si fos britànic, tindria un monument a Trafalgar Square...

Ha arribat el moment de fer-li justícia.

 

PER DATES:

1876

Neix el 1876, al Vendrell, i està a punt de morir ofegat pel cordó umbilical. La seva mare pareix 11 fills i només en sobreviuen 3. Que el petit Pau creixi i sobrevisqui esdevé una obsessió. Supera una infecció de ràbia que l'havia de dur a la mort inexorablement. Creix influenciat enormement per la mare. En totes les decisions que prenia tenia en compte què hauria fet sa mare en una situació semblant.

1888

Es converteix en el protegit de la reina Maria Cristina. Creix amb la família reial i rep una educació digna d'un hereu a la corona. Son pare, republicà, no vol que Pau sigui criat pels borbons. Pilar, la mare, es trasllada a Madrid per ser al costat de Pau. El matrimoni Casals fa aigües. Als 21 anys, Pau se separa de sa mare i comença a volar sol. Fins llavors, la relació amb la mare l'havia privat de vida sentimental.

1901

Relació amor-odi amb el violoncel: se sent esclavitzat per l'instrument. No ho diu a ningú. Als Estats Units es trenca la mà i està a punt de perdre'n la mobilitat. Més tard, confessarà que es va sentir alleugerit pensant que no tornaria a tocar més. Fart de voltar pel món, es construeix una gran vil·la al seu poble, on viu les millors experiències. Té una relació sentimental amb Guillermina, una violoncel·lista. És un gran amor, però per gelosia acaben molt malament i Pau cau en una depressió.

1914

El gran error: per sortir de la depressió es casa amb Susan, una soprano americana. Estaran junts 40 anys, però Pau no l'estimarà mai. La Primera Guerra Mundial el marca i li fa veure els horrors de la guerra. Gaudeix de la seva vil·la catalana, un lloc de pas de les més grans personalitats artístiques, polítiques i culturals del moment.

1926

El matrimoni amb Susan no acaba mai de funcionar. Ella no s'integra a Catalunya. Malalties i depressions els persegueixen i es retira al monestir de Montserrat. El 1931 mor Pilar, la seva mare, i perd el gran referent de la seva vida. Els mesos previs a la victòria franquista, un germà és empresonat i la vil·la de Casals és registrada i hi busquen papers que els relacionin amb els borbons. La documentació havia estat cremada.

 

VIDA A L'EXILI

EL PROJECTE SE CENTRA EN ELS FETS D'AQUESTA PRIMERA ETAPA A L'EXILI

1939

És amenaçat per un general: o se'n va d'Espanya o li tallaran els braços. S'exilia a París i, finalment, a Prada. Li ofereixen la presidència de la Generalitat, que rebutja. Silencia el seu violoncel com a protesta, fins que els països democràtics no alcin la veu contra Franco. Durant 4 anys és en el punt de mira de la Gestapo. Dedica cos i ànima a ajudar els exiliats i els visita regularment, fins i tot al mateix camp de refugiats.

1955

Mor Francesca Capdevila, la masovera, que ha estat en secret el seu gran amor durant l'exili. S'hi casa en el llit de mort. Obté un permís per entrar a Catalunya i enterrar la seva dona. Mai més trepitjarà Catalunya. Coneix Marta Montañez, una jove alumna porto-riquenya (com sa mare). És el seu quart gran amor, amb qui es casa. Fa el primer viatge a Puerto Rico, i s'hi queda a viure. El 1958 té un atac de cor.

1963

El setembre de 1973 té un atac de cor irreversible. Mor el 22 d'octubre a Puerto Rico.

...

1979. Amb la democràcia, les seves despulles són traslladades a Catalunya, on actualment reposen al cementiri del Vendrell.