El disc

Lletra i Música:
Lletra:
Música:
Canta:

Mónica Naranjo, Polifònica de Puig-reig, JOSB i Xuntanza de Catalunya - "Avui vull agrair"
Al segle XVIII, una tempesta va estar a punt de fer enfonsar el vaixell d'un mariner de vida tèrbola i implicat en el mercat d'esclaus. Aquell home de poca fe, en el límit de la desesperació, va resar amb tanta força que el vaixell va arribar a port. Llavors es va fer sacerdot i, per donar gràcies a Déu, va escriure una cançó.
No és cap llegenda. És la historia de l'anglès John Newton, que el 1779 va publicar l'himne cristià més popular: "Amazing Grace". Un cant d'agraïment a la vida que ara interpreta en català una diva que du a la veu la força del vent: l'empordanesa Mónica Naranjo. Una versió monumental que creix amb una banda de gaites, una simfònica i una polifònica.
Lydia Torrejón i Frank Montasell - "Quan jo feia moure el món"
És un dels grans èxits de la banda britànica de pop més popular de les últimes dècades, però els catalans sempre la recordaran com la cançó que l'entrenador de futbol Pep Guardiola utilitzava per encoratjar psicològicament els jugadors de l'històric Barça que va guanyar totes les copes. "Viva la vida" pren el títol d'un quadre de la mexicana Frida Kahlo, i la lletra descriu les reflexions d'un rei que ha perdut el reialme i ha de tirar endavant.
En aquest disc, la cançó es vesteix de noves arrels, les del funk i el soul de Frank Montasell guitarrista de Marina BBFace and The Beatroots i les de la cantautora gironina Lydia Torrejón, una veu de sang andalusa i extremenya.
Doctor Prats - "Les nits no moren mai"
Un altre èxit de rabiosa actualitat internacional revisitat per una banda catalana: "The nights", d'una de les grans estrelles del pop d'aquest mil·lenni, el suec Tim Bergling, conegut artísticament com a Avicii, interpretat per la divertida banda de Terrassa Doctor Prats, un dels referents de les nits de marxa catalanes gràcies a la seva màquina imparable de ritmes de fusió.
La sorprenent versió té una força especial gràcies a una lletra que recorda que, en els moments decisius de la vida, el que veritablement importa són els valors i els sentiments humans, i no tot allò material en què gastem tanta energia durant la nostra existència. El nostre tresor és al cor.
Sole Giménez, Taller de Músics i Cor de Professors/es de Música de Catalunya - "Sense tu"
Poc es podien imaginar els olotins Teràpia de Shock que el seu himne d'amor adolescent, pràcticament el primer tema que van compondre quan no eren ni majors d'edat, es convertiria en l'hereu del "Boig per tu". "Sense tu" no és només una declaració de parella: és un cant a la companyia, a lluitar contra l'absència dels que estimes quan més els necessites. Per això va esdevenir la banda sonora idònia per a la sèrie de TV3 "Polseres vermelles".
La veu carismàtica de Sole Giménez, que un dia va triomfar amb Presuntos Implicados, interpreta aquesta versió acompanyada d'instrumentistes del Taller de Músics i el grup coral dels mestres de música de les escoles catalanes.
Nek, Orquestra de Cadaqués i Juan de la Rubia - "Perquè la vida és així"
El 1967, un grup de rock arribava al capdamunt de la llista d'èxits d'Europa gràcies a una cançó amb una frase d'orgue que s'enganxava d'una manera gairebé obsessiva. Es deia "A Whiter shade of pale" i els autors eren Procol Harum. Un any més tard, a França, Serge Gainsbourg plagiava aquest orgue per a una cançó que encara va ser més coneguda a Catalunya: "Je t'aime, moi non plus".
En realitat, aquella melodia estava inspirada en un original de Bach. És per això que en aquest disc l'organista de la Sagrada Família, Juan de la Rubia que ha enregistrat un disc dedicat a Bach al monestir de Poblet dóna nova vida a "A whiter shade of pale". L'acompanyen l'Orquestra de Cadaqués i un cantant de pop italià que, després d'atrevir-se amb el castellà, ara s'estrena en català: Nek.
Animal i Paula Grande - "Melodia desencadenada"
"Unchained melody" va néixer com a tema de la pel·lícula "Unchained", un cant a la llibertat a partir d'una història de presons. Tot i que va sortir a la llum el 1955, no va arribar a convertir-se en èxit mundial fins deu anys més tard, a través del duet vocal The Righteous Brothers. La cançó va viure una nova popularitat als anys noranta gràcies a la pel·lícula "Ghost".
El grup català de fusió i mestissatge estilístic Animal, conegut per l'encertada "Només amb tu", ha treballat amb la cantant gironina de rap, soul i jazz Paula Grande per donar una nova dimensió a la lletra. Ara, les reixes que oprimeixen la llibertat ja no són les de la presó, sinó les que imposa una malaltia no desitjada.
Ana Belén - "Des de la llibertat"
No és el primer cop que la popular intèrpret Ana Belén, tota una icona de la cultura espanyola, s'enfronta al català. Ja ho havia fet amb peces del seu estimat amic Joan Manuel Serrat, com "Paraules d'amor" o "Ja tens l'amor". El que no havia interpretat mai en català és una cançó pròpia i traduïda, com aquest "Des de la llibertat".
Escrita el 1979, és un cant a la valentia d'algú que s'enfronta al món després de sortir d'una circumstància difícil. Pot semblar el trencament d'una relació amorosa, però la cantant, políticament compromesa, es referia al final de la dictadura. Ara, gràcies a La Marató, la cançó pren una nova vida: és la llibertat d'enfrontar-se de nou al món després de tenir una malaltia com un ictus.
Il Volo - "Et queda tant per viure"
"Without you" és una de les balades més romàntiques de tots els temps. Tot i que va ser composta pel grup de rock Badfinger, van ser Harry Nilsson, el 1972, i Mariah Carey, posteriorment, els que van popularitzar aquest cant a l'amor amb tots els galons. Sens dubte, un missatge imprescindible per a totes aquelles persones que han tingut malalties com ictus o lesions cerebrals, perquè puguin afrontar amb esperança la seva situació.
Il Volo són un curiós trio italià de pop líric, amb un repertori constituït per balades rellegides en clau clàssica, tot trencant barreres estilístiques. Han cantat en castellà, francès, alemany, anglès i italià, i ara ho fan per primer cop en català.
Los Manolos - "Seré feliç"
"I will survive" és un dels símbols de la música de ball de tots els temps. Diu la llegenda que la diva de les discoteques, Gloria Gaynor, la va enregistrar després de la mort de la seva mare i de passar per una operació a l'esquena per la qual es podia haver quedat paralítica. La lletra parlava de com trobar la força necessària per recuperar-se d'una separació dolorosa, però ella la va cantar com una pregària per poder tirar endavant la seva carrera malgrat tot el que estava patint.
Amb la seva veu poderosa, Gloria Gaynor va carregar de força emocional un tema de ritmes negres per ballar a la discoteca. Ara, Los Manolos li donen el ritme gitano per ballar a les nostres festes. I és que la rumba pot amb tot!
Ainhoa Arteta i Pablo López - "Sóc més feliç"
Quan es pronuncia el nom d'Ainhoa Arteta, la música s'escriu amb majúscules. La veu de la soprano basca ha fet la volta al món entre els grans de l'òpera. En canvi, el malagueny Pablo López es va donar a conèixer a través d'un concurs de televisió buscant un nom dins la música pop. Ara, dos personatges tan contrastats i coneguts alhora s'han unit contra l'ictus i les lesions cerebrals.
La cançó escollida és "Vivo per lei". Dedicar la vida a una persona, a les verdes i a les madures. Un missatge per donar empenta als que ajuden a superar un drama dolorós. Això és el que transmet aquest himne a l'amor d'un dels compositors més romàntics de la música italiana: Andrea Bocelli.
Pantaleó - "Vespre"
Un dels grans valors del disc de La Marató és donar una nova vida als clàssics de la música catalana. En aquest cas són els Pantaleó, grup guanyador del concurs Sona 9 2014 i una de les propostes més reveladores del panorama jove gràcies a l'àlbum "Reina Victòria" la seva òpera prima del 2015. Revisiten un preciós clàssic del rock català, "Vespre", de l'àlbum de debut d'Els Pets.
Quan Lluís Gavaldà va escriure aquesta bella cançó agredolça, volia retratar la sensació de soledat que es viu en una època de la vida el pas de l'adolescència a la joventut i que tan bé il·lustra un moment del dia el vespre. Sens dubte, aquesta sensació de "vespre" és la que acompanya molts malalts en situacions difícils.
Edurne - "Sóc de titani"
La seva veu es va descobrir a través d'un concurs de la televisió espanyola i, posteriorment, ha continuat triomfant a la pantalla petita. Edurne, la cantant mediàtica madrilenya, no ha dubtat a agafar les regnes d'una cançó difícil que dóna un segell d'actualitat al disc de La Marató 2016: "Sóc de titani", la versió de "Titanium", èxit d'un dels DJs més populars de tots els temps, David Ghetta, interpretat per una de les veus més admirades arreu del món, la de Sia.
"Sóc de titani" ho diu tot amb el títol: sóc indestructible. Quan la vida et posa contra les cordes, només tens una opció: blindar-te. Fer-te fort. Lluitar fins al final sense defallir. Un crit al coratge de tots aquells que pateixen.
Cybee, Maria Cambray i Clara - "Angie"
Quan algú viu un drama personal o familiar, el que espera dels que més estima és que continuïn al seu costat. Que li assegurin que junts tornaran a somiar. Que tot pot tornar a començar. La lletra d'"Angie" és justament això: una carta d'amor per recuperar tot el que s'ha perdut. Una emocionant balada de Keith Richards composta el 1973, en un dels moments creatius més brillants de la llegendària banda de rock'n'roll Rolling Stones.
La versió en català d'aquest disc barreja tres propostes musicals ben diferents que tenen en comú l'atreviment, la creativitat i una personalitat marcada: el grup Cybee, la cantautora Clara i la veu flamenca de Maria Cambray.
Joan Manuel Serrat - "El teu àngel de la guarda"
De vegades, la millor medicina per conviure amb el dolor és saber-se protegit per algú que et cuida, algú que et protegeix, algú que et vigila, algú que t'estima incondicionalment passi el que passi. La cançó "El teu àngel de la guarda" parla d'aquesta llum que mai defalleix.
El gran Joan Manuel Serrat va escriure aquesta cançó en època de maduresa, quan ja tenia gairebé trenta discos al darrere. La va publicar el 2006 dins "Mô", un àlbum que evoca el nom de Maó, la ciutat de Menorca on ha passat tantes temporades. "El teu àngel de la guarda" té una dedicatòria molt íntima: per a Candela, la seva filla. El seu amor incondicional per sempre: el de Serrat pare.
Ramon Mirabet, Paula Valls i Orquestra Camera Musicae - "No et rendeixis"
"Don't give up" és una de les cançons de "So", segurament el millor àlbum de tot un tòtem de la història del rock, Peter Gabriel. La va interpretar a duet amb una veu femenina ben popular, la de Kate Bush, i van rodar el clip sense deixar d'abraçar-se durant tota la cançó. La lletra està inspirada en les fotografies de Dorothea Lange, la retratista de la Gran Depressió americana, que il·lustra com ningú la tristesa i el dolor de la pobresa.
Amb dues de les veus més cotitzades del panorama actual i reconegudes per la crítica, el rocker Ramon Mirabet i la nova promesa Paula Valls, "Don't give up" esdevé un cant preciós per no rendir-se davant de cap malaltia.

De l'1 al 4 de desembre al teu quiosc

Enguany, "El disc de La Marató" és molt especial. Coincidint amb els 25 anys de La Marató, és un doble CD. El primer és un disc recopilatori i commemoratiu que recull onze cançons de les onze edicions anteriors triades pels espectadors de TV3 i els oients de Catalunya Ràdio durant el mes de juliol d'enguany.

Tot aquell que ho va voler va poder triar un tema de cada disc a partir d'una selecció prèvia de quatre temes per any. Aquesta tria prèvia es va fer perquè quedés reflectit l'esperit del disc de La Marató: portar i transmetre les emocions de les cançons a través de gèneres i estils ben diferenciats, interpretats per artistes de sensibilitats i orígens ben diferents. També es van tenir en compte totes les limitacions derivades de la petició i obtenció dels permisos i llicències de les cançons.

Tots fem el disc dels 25!

Escolta aquí les 11 cançons que formen part del disc dels 25!

El segon disc, el de nova producció, inclou 14 cançons +1; aquesta +1 és un "bonus track", la cançó de l'espot de la campanya. En l'edició d'enguany hi han participat trenta artistes i, en total, hi han col·laborat 986 persones. D'aquests trenta, set d'ells han cantat per primera vegada en català. Del total de quinze cançons, aquestes 14+1, deu s'han adaptat per primera vegada al català.

La primera cançó presentada ha estat "Vull agrair" ("Amazing Grace"), cantada per Mónica Naranjo, amb la Polifònica de Puig-reig, la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona i la Banda de Gaitas Xuntanza de Catalunya. El videoclip s'ha enregistrat a la Sagrada Família. La segona ha estat "No et deixis, no et5 rendeixis" ("Don't give up"), que és la cançó de l'espot de la campanya de La Marató, interpretada Ramon Mirabet i Paula Valls acompanyats de l'Orquestra Camera Musicae.

Amb una primera edició de 200.000 còpies, "El disc de La Marató" es vendrà de l'1 al 4 de desembre al preu habitual de 10 euros, malgrat ser doble. Es podrà aconseguir amb tots els diaris: "La Vanguardia", "El Periódico de Catalunya", "Ara", "El Punt Avui", "Diari de Tarragona", "Diari de Girona", "Regió7", "Diari de Terrassa", "Segre", "La Mañana" de Lleida, "Sport", "Mundo Deportivo", "La Grada", "L'esportiu" i amb la revista "Enderrock".

VÍDEOS RELACIONATS