"La ciència en dansa"

Dimarts, 24 de gener, "Quèquicom" emet el capítol "La ciència en dansa" La carrera de dansa és curta i, per tant, ha de començar ben aviat. A partir dels vuit anys, els nens ja tenen el cos muscularment preparat i són prou madurs mentalment per seguir una classe. Abans d'aquesta edat fan el que s'anomena predansa. La mestra i pedagoga de la dansa Clara Font de l'Escola Emi Vivas explica en què consisteix. Per ingressar a l'Institut del Teatre (IT), a banda de les aptituds artístiques, els candidats han de passar una exploració física, la dirigeix Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l'IT. Un cop admesos, els ballarins tenen sessions de preparació física amb el professor d'entrenament corporal de l'IT Joan Carles Fernández, que els fa treballar l'esforç cardiovascular, els reforça les articulacions, i els aprofundeixen en la propiocepció, és a dir, la capacitat per percebre la posició del propi cos. La tècnica és una part fonamental de la dansa. En el nostre cos, la tècnica es tradueix en neuromotricitat, és a dir, el control neuronal de la musculatura. Núria Massó és ballarina i especialista en medicina de l'esport de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL), coneix molt bé les bases fisiològiques de la tècnica. Però més enllà de la medicina i la fisiologia la ciència que segurament té més pes en dansa és la física. La ballarina i llicenciada en Física Irene Lapuente explica com jugant amb els centres de gravetat i amb l'acció i reacció portem l'equilibri al límit i obtenim un efecte fluid i estètic en el ball. Sense oblidar, es clar, que la dansa és sobretot un art, com expliquen Rafel Plana, cap del col·lectiu d'instrumentistes de l'IT, Catherine Allard, directora d'IT Dansa, i Rosa Schipperijn, ballaria d'IT Dansa.

"La ciència en dansa"

La dansa és expressivitat a través del moviment del cos. Seguim una ballarina de l'Institut del Teatre per entendre com l'anatomia humana treu partit de les lleis de la física per crear bellesa.