Diumenge 27 de novembre, Amsterdam

"La Chana" guanya el premi del públic a l'IDFA

"La Chana", de Lucija Stojevic, ha estat guardonat al prestigiós IDFA, l'International Documentary Film Festival d'Amsterdam, amb el VPRO IDFA Premi del públic. Antonia Santiago Amador, coneguda com La Chana, una talentosa "bailaora" de flamenc que torna als escenaris després de 30 anys, protagonitza el documental produït per Noon Films, Bless Bless Productions i RTVE amb la col·laboració de TV3 i el suport de l'ICEC i de Iceland Fim Center.
"La Chana", de Lucija Stojevic

"La Chana", de Lucija Stojevic

"La Chana" participava al festival en la secció Panorama, formada per pel·lícules que conviden a la reflexió, tant per la forma com per la temàtica i estava nominat per a l'IDFA Alliance of Women Film Journalists' EDA Award for Best Female-Directed Documentary. El documental va obtenir el VPRO IDFA Premi del públic en obtenir la millor valoració dels espectadors del festival. La directora, Lucija Stojevic, i la protagonista van agrair el guardó amb aquest simpàtic missatge enviat al festival.

 

Sinopsi

"Vaig néixer per ballar. A la nit em quedava desperta amb el cap sota el coixí,
repetint els ritmes al meu cap fins que es convertissin en una part de mi ", La Chana



Ballarina autodidacta, Antonia Santiago Amador, coneguda com La Chana, té 67 anys i viu una vida tranquil·la a Catalunya. Viu a l'ombra de la vida de la diva la qual una vegada va ser: entre els anys 1960 i 1970, La Chana va ser una de les estrelles més grans del món del flamenc, sorprenent a les audiències d'arreu del món amb el seu estil innovador, velocitat i l'ús inventiu del ritme. Peter Sellers, amb qui apareix a "The Bobo" (1967), la va convidar a Hollywood. De sobte, en el pic de la seva carrera, va desaparèixer d'escena.

Dècades de ball han desgastat el seu cos, però La Chana encara es defineix a si mateixa per la dansa. Sensual, vulnerable, però aparentment invencible, ens porta al seu món de creació i ritme mentre decideix tornar als escenaris després d'una pausa de 25 anys.

Mentre seguim el drama darrere de l'escenari de la seva última actuació asseguda el 2013, La Chana desentranya la història turbulenta de la seva vida i desvela el secret que va truncar la seva prometedora carrera: durant 18 anys, va ser víctima d'abusos domèstics a mans del seu exmarit.

"La Chana" no és una pel·lícula sobre la violència domèstica ni és una història sobre el penediment per una vida que podria haver estat. Es tracta de la voluntat de La Chana per mantenir la superació de les circumstàncies difícils de la vida tal com són. És una història sobre el procés i el poder de la creació, sobre l'envelliment que abraça la vida, la perseverança i la reinvenció. La Chana ens porta profundament a l'essència de la seva passió i revela una història poètica i inspiradora que cristal·litza els enfrontaments entre els extrems i contradiccions de la seva vida; entre l'artista a l'escenari i la dona darrere de les escenes.


 

 

 

Biografia de La Chana
La Chana va néixer en extrema pobresa al barri de l'Hospitalet de Llobregat , a Barcelona, al 1946. Va descobrir la seva passió pel flamenc molt jove. Va començar a ballar des de nena malgrat la resistència del seu pare a aquesta professió "inadequada" per a una dona. Per perseguir el seu somni i escapar de la desaprovació de la seva comunitat es casa amb Miguel un guitarrista flamenc gitano de Santander. Miguel es torna violent immediatament i comença el cercle viciós: La Chana canalitzava les seves penes, aïllament i solitud en el ball flamenc fascinant al públic de tot el món mentre ascendia a l'estrellat.

No obstant això, La Chana, com més a l'ombra deixa al seu marit més violent es torna ell.

Després de 18 anys d'abusos i intimidacions per part d'ell, La Chana arriba al punt d'abandonar l'escenari en el moment més alt de la seva carrera professional.

Pocs anys després, quan Miguel pensava que La Chana mai més podria recuperar la seva carrera, la va abandonar amb la seva única filla Núria, deixant-les sense res.

Per poder sobreviure, La Chana va tornar a ballar i l'escenari esdevé novament el seu camp de batalla per demostrar la seva valentia i tornar-se a aixecar per sobre de les seves derrotes
professionals i personals.

Va portar el seu cos al límit i la seva carrera es va enlairar novament quan va començar a recórrer el món amb la companyia La Cumbre Flamenca.

La Chana es va esforçar per recuperar novament la posició que havia perdut dins del món del flamenc. Durant aquest procés, en el qual lluitava per aconseguir que el seu cos envellit atrapés
la creativitat de la seva ment, va destruir el seu físic. La seva missió, la de tornar a arribar al més alt, va ser detinguda per un altre home. Quan La Chana es va enamorar d'en Félix, un peixater paio, va decidir retirar-se definitivament.

Ara, 25 anys després, La Chana i Félix segueixen casats i porten una vida tranquil·la a Dosrius, Catalunya. Amb Félix, La Chana, ha trobat la pau en la seva vida personal. Tot i que encara segueix frustrada pel gir que va prendre la seva vida professional.

A causa d'artritis al genoll i una lesió a l'esquena, La Chana, ja no pot ballar adequadament. Encara que, d'alguna manera, ho segueix fent tot i haver de seure per poder actuar. Però això
no aplaca l'artista que porta dins.

Quan La Chana aprofundeix en el seu passat, cada àtom del seu cos torna a la vida. Tornant a explicar la seva història reviu els seus somnis de nena, ens porta a un viatge íntim a través
dels seus alts i baixos com a estrella del flamenc. Ens ensenya les seves emocions com a dona, mare i gitana concentrats en una necessitat vital: la creació del flamenc.

 

Nota de la directora
A través d'un seguit de circumstàncies, vaig conèixer La Chana fa uns tres anys. A mesura que em comença explicant la seva història de vida, comença també a exposar les connexions entre la seva necessitat de crear i les dures circumstàncies vitals. La dona poderosa a l'escenari es juxtaposa a una dona amb les ales tallades darrere dels escenaris. La Chana es troba en un moment de la seva vida on s'enfronta a la seva vellesa i a la imatge de la dona i "bailaora" que una vegada va ser. La seva particular confrontació amb aquesta situació la fa encara més bella i impressionant com a personatge.

La història de la Chana destaca una sèrie de temes que tenen tant rellevància actual com atractiu universal.

La Chana segueix trobant la força per afrontar la seva realitat i la clau per la seva perseverança interior té les seves arrels en la dansa. A mesura que s'acosta al final de la seva capacitat física per ballar, La Chana ha de tornar a definir-se a si mateixa. En el seu viatge, ens acosta i ens desafia a reflexionar sobre temes específics: l'envelliment, la pèrdua imminent d'alguna cosa que et defineix i que t'agrada, l'acceptació i la reinvenció.

"La Chana" és una apassionant història d'amor d'una dona pel seu art, un art que l'aixeca en els moments més foscos. La Chana ens porta al seu món de creació en profunditat, un món en què desafia el seu esperit per elevar-se per sobre de les limitacions del seu cos. La historia de la Chana - el seu personatge, la exteriorització de les seves emocions a través del ball, la posició del seu rol per a les dones dins
de la seva pròpia comunitat- té tots els elements necessaris ser impactant.

(...) Aquesta història (...) pot inspirar a la gent arreu del món, especialment els que es troben en situacions difícils i necessiten trobar les llavors per cultivar la seva força interior al màxim.


Fitxa tècnica
Direcció i producció: Lucija Stojevic
Coproducció (França): Nathalie Combe (Cosmographe Productions)
Producció executiva (Estats Units): Susan Muska & Greta Olafsdottir (Bless Bless Productions)
Producció associada: Deirdre Towers
Coordinació de producció: Sandra Olsina
Documentació i ajudant de direcció: Lucia Sances
Documentació, expert i coordinació: Beatriz del Pozo
Direcció de fotografia: Samuel Navarrete
Càmera: Carlos Villaoslada, Ferran Gassiot, Lucija Stojevic i Xavi Sibecas
Muntatge: Irene Coll
So: Nicolas Céléry
Disseny gràfic: David Sagarzazu
Una producció de Noon Films; Bless Bless Productions i RTVE amb la col·laboració de TV3 i el suport de l'ICEC i de Iceland Fim Center.

 

Més informació sobre el documental a Catalunya
tv3.cat/documentals 
Subscriu-te al butlletí   
documentals@ccma.cat