Divendres 27, a les 20.15, El Born CCM, Barcelona

"La cançó censurada" participa en la Setmana de la Cultura Prohibida

Entre el 1962 i el 1977 es van censurar més de 400 cançons en català. "La cançó prohibida" compta amb cantants que recorden les seves experiències, i amb documents i testimonis del l'època encarregats de dur a terme aquesta censura. És una producció de TV3 amb la col·laboració de Batabat i el suport de la Fundació Catalunya, dirigida per Lluís Danés. Es va estrenar al programa de "Sense ficció" i aquesta setmana es podrà veure dins la Setmana de la Cultura Prohibida.
"La cançó censurada", de Lluís Danés

"La cançó censurada", de Lluís Danés

La Setmana de la Cultura Prohibida vol ser una cita anual per reflexionar sobre les prohibicions i les censures aplicades a les formes culturals i artístiques (literatura, música, cinema i espectacles). Aquest any posa l'accent en la música prohibida.

Divendres 27 de maig organitza dues activitats al voltant de la cançó perseguida. A les 19.00, la taula rodona "La cançó perseguida: silenciar la multitud" seguida de la projecció del documental "La cançó censurada" a les 20.00, totes dues gratuïtes.

Lluís Danés dirigeix aquesta producció de TV3 amb la col·laboració de Batabat i el suport de la Fundació Catalunya. La investigació desvela documents inèdits relacionats amb algunes de les més de 400 cançons en català que van patir la censura franquista entre els anys 1962 i 1977, i entrevista, a més dels artistes censurats, alguns dels censors.

A partir de la dècada de 1960, quan baixa una mica la brutal repressió política i cultural que el franquisme ha implementat des de finals de la guerra civil, a Catalunya sorgeixen diverses iniciatives per recuperar la llengua i la cultura. El que es coneix com la Nova Cançó és segurament la més popular. De seguida es converteix en un fenomen de masses, per motius que van molt més enllà dels purament musicals. Les lletres de les cançons són sovint reivindicatives i els concerts es converteixen en manifestacions polítiques. Davant d'aquesta realitat, el règim franquista s'hi oposa amb un instrument contundent: la censura.

El documental "La cançó censurada" compta amb el testimoni de quatre noms destacats de la cançó catalana: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Quico Pi de la Serra. Tots ells expliquen el record que tenen de com actuava la censura amb les seves cançons o els trucs que feien per esquivar-la.

Una altra de les aportacions del documental és el testimoni de persones que treballaven com a censors de les cançons interpretades pels cantants catalans. Eren els funcionaris del Ministerio de Información y Turismo encarregats d'autoritzar o denegar les lletres que els cantants i les discogràfiques els presentaven. També es compta amb la participació d'un alt càrrec franquista com Rodolfo Martín Villa i d'un policia que durant anys va assistir a diversos concerts per fer els informes que explicaven si el cantant s'havia ajustat a les directrius autoritzades o si les havia transgredit i si, per tant, havia de ser detingut, multat o amonestat.

El documental compta també amb el testimoni del productor discogràfic Claudi Martí i dels promotors Joan Moles i Núria Batalla, que van viure també en primera persona aquells anys en què tota activitat artística havia de passar per censura.

Un dels grans al·licients de "La cançó censurada" és que presenta en exclusiva nombrosa documentació fins ara inèdita.

Aquesta documentació permet mostrar, per primera vegada, llistats de cançons prohibides, informes dels censors sobre les lletres de les cançons, qui eren els principals censors, documents per autoritzar o denegar la celebració de concerts, fitxes policials dels expedients dels cantautors i informes detallats sobre els concerts, entre d'altres.

A banda de tota aquesta valuosa documentació inèdita i del testimoni dels protagonistes d'aquells moments, "Censura a la nova cançó" ofereix nombrós material d'arxiu, com ara imatges d'actuacions musicals, portades de discos censurats...

El documental té com a fil conductor i com a narrador Roger Mas, un cantant amb un estil musical i un discurs narratiu que ofereix una versió personal de diverses cançons emblemàtiques de la Nova Cançó, entre les quals hi ha "L'estaca", de Lluís Llach; "Diguem no", de Raimon, o "Conillet de vellut", de Joan Manuel Serrat.

 

Més informació sobre el documental a Catalunya
tv3.cat/documentals 
Subscriu-te al butlletí   
documentals@ccma.cat