"Garbo, l'home que va salvar el món" ens acosta a la figura de l'agent doble català Joan Pujol
La història del "millor actor del món", de l'home que va aconseguir enganyar el Tercer Reich: Joan Pujol
Dissabte, 18 d'abril, a les 21.55, ens acostem a la figura de Joan Pujol, l'espia conegut com a "Garbo" amb el documental "Garbo, l'home que va salvar el món".
Una coproducció de Televisió de Catalunya, dirigida per Edmon Roch, amb Ikuru Films, sobre la veritable història de l'agent doble català Joan Pujol. En un dels enganys més agosarats de tots els temps, Joan Pujol -nom en clau, Garbo- va allunyar els nazis de les platges de Normandia, cosa que va permetre la victòria aliada el Dia D. Però això és només la punta de l'iceberg. El Tercer Reich tenia Arabel. Els aliats tenien Garbo. Ells dos van ser els espies més influents de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, Arabel va desaparèixer i Garbo va morir de malària. Però tots dos eren una sola persona: en Joan Pujol, que vivia, feliç, a Veneçuela, trenta anys més tard.
1936. Barcelona, Guerra Civil. En Joan Pujol, un jove que havia plegat d'estudiar, avicultor d'una granja de pollastres, s'amaga en el pis de la seva promesa per tal d'evitar d'anar al front. En pocs mesos, perd més de vint quilos i adquireix l'aspecte d'un home de quaranta anys. Només en té vint-i-cinc. Així que fa veure que és un expert en telecomunicacions quan no sabia ni com anava el morse. Quan s'adona que els republicans estan perdent la guerra, creua les línies al bàndol de Franco per aconseguir el seu major objectiu: sobreviure a la guerra sense haver disparat ni un sol tret.
1940. En Pujol s'ha traslladat a Madrid. Les primeres notícies sobre l'Holocaust dels jueus arriben a Espanya. La neutralitat fa que Madrid sigui un brou de cultiu per a tota mena d'intrigues. En Joan Pujol decideix que "ha d'ajudar" els anglesos. Però no té cap pla d'acció concret. Tot el que intenta fracassa, però com que és un home tossut, no es rendeix mai. Ans al contrari: intenta treballar des de l'altre costat. Prova de convèncer els nazis que és un feixista que pot espiar per a ells, i, inesperadament, li fan cas. Els nazis li donen feina: nom en clau, Arabel.
Des de Madrid, en Pujol se'n va a Lisboa. Diu a l'Abwehr (el Servei Secret del III Reich) que té papers del cos diplomàtic que li permeten viatjar a Londres per treballar per a ells. En lloc d'això, lloga una habitació a Lisboa i comença a escriure missatges que s'inventa. Com a únic ajut compta amb una Guia Blava, un mapa d'Anglaterra i un horari de trens. Com que no sap ni una paraula d'anglès, fa servir un diccionari. I per saber què està passant, se'n va a la biblioteca a llegir els diaris. Com que no té possibilitats que les seves cartes portin el franqueig anglès, s'inventa un pilot de la KLM que és qui porta els missatges de Lisboa.
Com a explicació, s'inventa que són per a la seva amant. Però la realitat és ben diferent: era Pujol qui deixava les cartes, cada dia, a la caixa de seguretat.
Després d'una colla d'aventures en què surten missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr que té fins a vint-i-quatre agents i espies, si bé només existeixen a la seva imaginació. Però cobren cada final de mes. I el que és més important: fa creure al Tercer Reich que el desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més greu: dos mesos més tard, encara espera un nou desembarcament i atorga a Pujol el més gran honor: la Creu de Ferro. Uns anys més tard, el 1949, Pujol mor de malària -encara que altres versions parlen d'una picadura de serp- a Angola.
Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West queda fascinat per la seva història. Però no s'acaba de creure la seva mort, i, guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot que diu que en Pujol viu a Veneçuela, on treballa com a professor per a la Shell Corp. En Nigel West li truca i el localitza. En Joan Pujol llavors va revelar -en un llibre i moltes entrevistes, com la que va fer a "Identitats", amb en Josep Maria Espinàs, el 84- els secrets d'una vida fascinant, la vida d'un home que van batejar com a Garbo perquè "era el millor actor del món".
Una coproducció de Televisió de Catalunya, dirigida per Edmon Roch, amb Ikuru Films, sobre la veritable història de l'agent doble català Joan Pujol. En un dels enganys més agosarats de tots els temps, Joan Pujol -nom en clau, Garbo- va allunyar els nazis de les platges de Normandia, cosa que va permetre la victòria aliada el Dia D. Però això és només la punta de l'iceberg. El Tercer Reich tenia Arabel. Els aliats tenien Garbo. Ells dos van ser els espies més influents de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, Arabel va desaparèixer i Garbo va morir de malària. Però tots dos eren una sola persona: en Joan Pujol, que vivia, feliç, a Veneçuela, trenta anys més tard.
1936. Barcelona, Guerra Civil. En Joan Pujol, un jove que havia plegat d'estudiar, avicultor d'una granja de pollastres, s'amaga en el pis de la seva promesa per tal d'evitar d'anar al front. En pocs mesos, perd més de vint quilos i adquireix l'aspecte d'un home de quaranta anys. Només en té vint-i-cinc. Així que fa veure que és un expert en telecomunicacions quan no sabia ni com anava el morse. Quan s'adona que els republicans estan perdent la guerra, creua les línies al bàndol de Franco per aconseguir el seu major objectiu: sobreviure a la guerra sense haver disparat ni un sol tret.
1940. En Pujol s'ha traslladat a Madrid. Les primeres notícies sobre l'Holocaust dels jueus arriben a Espanya. La neutralitat fa que Madrid sigui un brou de cultiu per a tota mena d'intrigues. En Joan Pujol decideix que "ha d'ajudar" els anglesos. Però no té cap pla d'acció concret. Tot el que intenta fracassa, però com que és un home tossut, no es rendeix mai. Ans al contrari: intenta treballar des de l'altre costat. Prova de convèncer els nazis que és un feixista que pot espiar per a ells, i, inesperadament, li fan cas. Els nazis li donen feina: nom en clau, Arabel.
Des de Madrid, en Pujol se'n va a Lisboa. Diu a l'Abwehr (el Servei Secret del III Reich) que té papers del cos diplomàtic que li permeten viatjar a Londres per treballar per a ells. En lloc d'això, lloga una habitació a Lisboa i comença a escriure missatges que s'inventa. Com a únic ajut compta amb una Guia Blava, un mapa d'Anglaterra i un horari de trens. Com que no sap ni una paraula d'anglès, fa servir un diccionari. I per saber què està passant, se'n va a la biblioteca a llegir els diaris. Com que no té possibilitats que les seves cartes portin el franqueig anglès, s'inventa un pilot de la KLM que és qui porta els missatges de Lisboa.
Com a explicació, s'inventa que són per a la seva amant. Però la realitat és ben diferent: era Pujol qui deixava les cartes, cada dia, a la caixa de seguretat.
Després d'una colla d'aventures en què surten missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr que té fins a vint-i-quatre agents i espies, si bé només existeixen a la seva imaginació. Però cobren cada final de mes. I el que és més important: fa creure al Tercer Reich que el desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més greu: dos mesos més tard, encara espera un nou desembarcament i atorga a Pujol el més gran honor: la Creu de Ferro. Uns anys més tard, el 1949, Pujol mor de malària -encara que altres versions parlen d'una picadura de serp- a Angola.
Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West queda fascinat per la seva història. Però no s'acaba de creure la seva mort, i, guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot que diu que en Pujol viu a Veneçuela, on treballa com a professor per a la Shell Corp. En Nigel West li truca i el localitza. En Joan Pujol llavors va revelar -en un llibre i moltes entrevistes, com la que va fer a "Identitats", amb en Josep Maria Espinàs, el 84- els secrets d'una vida fascinant, la vida d'un home que van batejar com a Garbo perquè "era el millor actor del món".
