Els pros i els contres del nou semàfor dels aliments

A l'espera de saber quan es posa en marxa el semàfor dels aliments, que tan rebombori està generant als mitjans i a les llars, "Els matins" ha convidat la bioquímica i nutricionista Montse Sanahuja per aclarir com funcionen les noves etiquetes per indicar el valor nutricional dels aliments. Per què serveix el semàfor dels aliments? El Nutri-score vol ser una eina més per la lluita contra el sobrepès i l'obesitat, que és una pandèmia i un problema de salut gravíssim avui en dia. Per això s'han de posar en marxa moltes estratègies diferents. Una d'elles és aquest sistema d'etiquetat frontal amb diferents lletres i diferents colors que ajudi el consumidor a fer una elecció més saludable, a diferenciar la qualitat nutricional dels aliments. Com funciona el Nutri-score? L'algoritme de Nutri-score té en compte uns elements i nutrients que s'anomenem desfavorables, com són els greixos saturats, els sucres simples, la sal i l'energia total, que tenen una diferent puntuació segons el seu valor. Els aliments favorables són el percentatge que aquests aliments tenen de fruites, verdures, hortalisses, llegums, fruits secs, fibra i proteïnes. L'agoritme fa un càlcul dels elements favorables i desfavorables i surten unes puntuacions: com més baixes, més saludable és l'aliment segons aquest criteri. El verd fort és el millor i el vermell el menys saludable, però sense demonitzar cap aliment. Sense educació nutricional no arribarem enlloc, només confondrem la població. Hem de partir d'una alimentació i un patró saludable: més productes frescos, de proximitat, de temporada... Hem de reduir greixos saturats i sucres refinats, i per aquest punt el Nutri-score sí que ens pot ajudar. PROS 1. És una gran simplicació: és millor començar amb elements simples, que no fer res. Aquesta etiqueta frontal no substituirà la lectura de l'etiquetat nutricional complet. A França es fa servir des de l'abril del 2017 i els resultats que s'estan avaluant són positius. Té el suport, entre d'altres, d'agències alimentàries de diferents països i de l'OMS. 2. Bastant ideal per comparar aliments de la mateixa categoria: per saber si un aliment molt alt en greixos, en sal, en sucres refinats... Si veus galetes de color verd, groc, taronja i vermell, potser fas una elecció saludable des del punt de vista dels greixos saturats, de l'energia i dels sucres simples. CONTRES 1. No és la millor eina per comparar aliments diferents. Ni tampoc no ens parla de quantitats ni de freqüències de consum. L'oli d'oliva -que és la base de l'alimentació mediterrània- està al D, taronja. Aquests aliments únics haurien de tenir una altra manera de classificar-se i les últimes notícies del ministeri és que aplicarà unes correccions -encara que el Nutri-score és una marca registrada que no es pot tocar-, però sí perquè es comprengui que totes aquestes qüestions s'han de posar dins d'un total de la dieta, un sentit comú i uns principis bàsics de la dieta. 2. No avalua els conservants ni els colorants, o si té més vitamines 3. És un etiquetatge per al producte de la indústria. Aquest sistema ha d'anar acompanyat d'una campanya de formació nutricional i que el consumidor entengui ben bé què és i què no és. La pasta blanca és verda. Com que és verda, me'n puc prendre tanta con vulgui? No. Els cereals han de formar part de l'alimentació diària, però en menys quantitat que fruites i verdures. I com que el formatge és taronja o vermell, això és perillós? No, vol dir que n'hauré de prendre ocasionalment, en quantitats més petites. S'ha de posar en context.

Els pros i els contres del nou semàfor dels aliments

La bioquímica i nutricionista Montse Sanahuja dona les claus per entendre com funcionarà el nou etiquetatge dels aliments