El president de la CCMA qualifica de cop fort a la viabilitat de l'ens els efectes de la sentència del TS

Brauli Duart ha explicat que la sentència del Tribunal Suprem, i el que se'n pot derivar, suposa un compromís de despesa que altera la situació d'estabilitat que s'havia aconseguit després de quatre anys de fortes mesures d'ajust
Brauli Duart, president de la CCMA, a la sessió de control al Parlament

Brauli Duart, president de la CCMA, a la sessió de control al Parlament

El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, ha anunciat avui al Parlament de Catalunya que les conseqüències de la sentència del Tribunal Suprem contra l'aplicació de la reducció del 5% del sou per als treballadors de Catalunya Ràdio és un "cop fort" a la viabilitat de la CCMA i ha fet una crida a totes les parts implicades a buscar fórmules per mantenir la competitivitat i garantir el futur de TV3 i Catalunya Ràdio. Fins avui, la CCMA aplicava el criteri de reducció del 5% salarial avalat per l'Audiència Nacional, en una sentència de juliol de 2013, i que es continua aplicant a la resta dels treballadors de la Generalitat de Catalunya.

En el marc de la sessió de control de la cambra catalana de l'actuació de la CCMA, Duart ha explicat que la sentència del Tribunal Suprem i el que se'n pot derivar suposa un compromís de despesa que altera la situació d'estabilitat que s'havia aconseguit després de quatre anys de fortes mesures d'ajust i torna a situar la CCMA en un escenari d'incertesa.

En un exercici de quantificació, Duart ha advertit: "Extrapolant les conseqüències de la sentència a tots els possibles afectats de TV3 i Catalunya Ràdio des del maig de 2011 fins a aquest any, estaríem davant d'un compromís de despesa de 29,9 milions d'euros. És a dir, del 10% de la totalitat del pressupost anual. Per tant, si el Parlament no decideix incrementar els recursos de la CCMA per poder fer-hi front, amb efectes retroactius, només quedaria l'alternativa d'una nova reducció en continguts audiovisuals i despeses de funcionament."

Des del 2010, la CCMA s'ha vist obligada a fer un esforç de contenció de la despesa i d'optimització de recursos d'una dimensió inèdita per arribar a l'estabilitat pressupostària. En total, una reducció del 34% dels recursos que ha afectat essencialment les despeses de personal, les despeses de continguts audiovisuals i les inversions i despeses corrents.

Davant d'això, el president de la CCMA ha remarcat que considera absolutament inviable per al projecte de la Corporació aplicar noves reduccions a les despeses de continguts audiovisuals, un àmbit que ja acumula una rebaixa del 56% des del 2010:

"Una mesura d'aquest tipus i en aquesta proporció afectaria, de forma irreversible, no només la viabilitat sinó també la competitivitat de TV3 i Catalunya Ràdio. Seria suïcida per als nostres mitjans i per a la indústria audiovisual de Catalunya, de la qual hem de ser motor per mandat del Parlament". Precisament sobre la capacitat de seguir sent motor de la indústria audiovisual, Duart ha defensat que caldria reequilibrar les xifres de producció externa de la CCMA, que actualment suposen el 26% del total de la producció, quan el 2008 eren del 38%.

Per dimensionar l'impacte que suposaria aquest escenari -extreure els gairebé 30 milions retallant les partides actuals de continguts audiovisuals i passar-los a retribucions-, Duart ha explicat que la distribució d'aquestes partides quedaria repartida al total del pressupost amb un 58% destinat a sous i un 42% destinat a continguts, inversions i despeses de funcionament: "Unes proporcions ben allunyades del topall del 35% per despeses de retribucions que es va fixar al Contracte Programa 2006-2010, com a òptim per garantir bon el funcionament de la Corporació", ha recordat.

El president també ha volgut manifestar que aquesta nova realitat pressupostària obliga a aturar cautelarment totes aquelles iniciatives que comportin compromisos de despesa i que no es considerin imprescindibles, i ha fet una crida a les parts implicades per tal que, entre tots, es puguin consensuar les millors fórmules per assolir la viabilitat econòmica de la Corporació, mantenir-ne la competitivitat i garantir-ne el futur.