"El mig amic" de Peret, a "No me la puc treure del cap"
Una de les rumbes catalanes més conegudes
"No me la puc treure del cap" entra aquest dilluns en el món de la rumba catalana de la mà de Peret. Dedicada al seu pare, "El mig amic" és una de les seves cançons més personals i biogràfiques, i, probablement, la més coneguda de les que ha gravat en català.
El títol de la cançó, com explica Peret en aquest capítol, fa referència al fet que, per vendre, el seu pare era capaç d'enredar tothom. Pensant en ell, el rei de la rumba catalana va fer un retrat d'una de les formes de vida dels gitanos: la venda ambulant. La va publicar el 1968 com a single. En aquells moments, les seves rumbes en castellà sonaven a tot arreu, fins i tot a les discoteques i emissores de ràdio de tot Europa. Amb una guitarra tocada a ritme de ventilador, "que combina l'harmonia i la percussió", com definia el Gato Pérez, i l'acompanyament de dos palmeros ballarins, Peret ja en tenia prou; tothom a ballar, que el ritme s'enganxa.
Roger de Gràcia va entrevistar Peret a casa seva i van parlar dels seus orígens com a cantant i les músiques que van portar-lo a fer cançons com "El mig amic". Roger de Gràcia parla també amb els components de La Troba Kung-Fú, que fan una versió d'"El mig amic" i expliquen les claus de la rumba: ritme, percussió i palmes.
