El film "Ara", amb participació de TV3, seleccionat a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid
El llargmetratge de ficció "Ara", una producció de DDM Visual amb participació de TV3 que pretén mostrar el dia a dia d'un grup de pacients d'anorèxia nerviosa durant el seu ingrés hospitalari i la relació amb el seu terapeuta, ha estat seleccionat a la secció "Punto de encuentro" de la Seminci. A més, es projectarà el 4 de desembre al Temporada Alta de Girona
"Ara", dirigida pel metge i realitzador gironí Pere Solés i protagonitzada per pacients reals del Centre de Patologies Alimentàries de la Clínica Bofill de Girona, ha estat seleccionada a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci), que se celebrarà del 20 al 27 d'octubre. El film participarà en la secció "Punto de encuentro", una mostra paral·lela de caràcter competitiu que reuneix primers o segons films de ficció que destaquen per la seva vàlua temàtica o estilística.
El llargmetratge porta per títol "Ara", perquè "ara" és el moment de començar a lluitar per la pacient i per la seva família. "Ara" és el principi de la lluita i també el final, quan s'assoleix la curació definitiva, però "ara" és, sobretot, el moment en què la societat ha de deixar d'estigmatitzar les malalties mentals i tractar-les com qualsevol altra patologia.
El llargmetratge "Ara" vol fugir dels tòpics i dels sensacionalismes que sovint es troben en les pel·lícules de ficció que tracten temes relacionats amb la patologia mental. Les pacients i el seu terapeuta, Pau Chapur, han participat en tallers d'improvisació amb el director del projecte, a partir dels quals s'ha tancat un guió de ficció basat en les seves experiències reals.
El film també es projectarà el 4 de desembre al Temporada Alta de Girona.
Sinopsi
El Pau fa una sessió de teràpia grupal amb cinc noies quan, de sobte, el timbre sona estrepitosament. En obrir la porta, entren l'Aina i els seus pares. L'Aina és una pacient nova que s'incorporarà a la teràpia tot i que ella no hi vol ser. En saber-ho és crea un enrenou i el Pau la calma perquè tothom pugui seguir amb la teràpia. Posteriorment, a casa de l'Aina, els pares adopten una sèrie de mesures perquè no pugui anar al lavabo a vomitar i l'Aina, davant d'aquesta sèrie de prohibicions, es tanca a la seva habitació tota enfadada.
A la següent sessió, la Natàlia substitueix el Pau, perquè ell no té un bon dia, el seu fill encara no sap què vol fer amb la seva vida. Durant les pròximes sessions, les noies proven d'incorporar l'Aina al grup, sense gaire fortuna; mentrestant, el Pau prova d'aconseguir instal·lacions més bones per poder-hi acollir més noies. Les pacients van fent activitats, com anar al teatre, però l'Aina segueix sense voler-hi participar. Perquè l'Aina es deixi ajudar, el Pau la porta al seu despatx per parlar amb ella i li fa una xerrada bastant dura perquè deixi de rebutjar l'ajuda que li estan oferint. Un cap de setmana, la Nur, la Clara, la Marina i l'Aina van a la bolera per passar més estona juntes. Entre totes aconsegueixen que l'Aina comenci a sentir-se part del grup; és a partir d'aquest moment que l'Aina comença a confiar més en tothom i es deixa ajudar, tant per la família com per les noves amigues de teràpia. Però un dia, quan torna tota sola de la teràpia, veu una fleca i decideix entrar-hi, tot i que ho té prohibit. A les següents sessions l'Aina no apareix, per això la porten a la Clínica, i allà ella explica que ha recaigut, però totes seguiran amb la teràpia per intentar-la ajudar fins que, de sobte, el timbre sona. És un pare que renya la seva filla, però les noies no en fan cas i segueixen escoltant l'Aina.
