"El documental" estrena "A la caça" i reemet "Vides paral·leles"

"VIDES PARAL·LELES" EMISSIÓ: Dijous 18 de gener, a les 22.00, al 33 i internet Retrat en clau molt personal de la vida a la Catalunya Nord a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial de la mà d'Henry Colomer, un veterà realitzador nascut a Perpinyà A "Vides paral·leles", Henry Colomer estableix un lligam entre la vida quotidiana d'una família d'obrers de la Catalunya del Nord i les figures prestigioses que constitueixen el seu imaginari heroic. La França de la "reconstrucció" es caracteritza per una empenta col·lectiva, un gust per l'aventura en totes les seves formes i una confiança sense límits en les proeses de la ciència i de la tècnica. En els molls de Portvendres, on el seu avi fa de peó, en els transbordadors en què els seus oncles naveguen, a les fàbriques en què treballen parents i veïns, s'afirma una solidaritat de destins. Aquesta il·lusió compartida és repel·lida per la presència sorda del franquisme en una Espanya molt pròxima, i per una guerra colonial: en els transbordadors d'Algèria, els turistes es fan cada cop més escassos, i els soldats cada vegada més nombrosos. Entre la por i la fascinació, un infant es construeix el seu petit món, una col·lecció de records particulars que, tal com se n'adonarà anys més tard, van ser compartits per tota una generació. El director, Henry Colomer, ha realitzat un trentena de pel·lícules. Entre els seus documentals destaquen els seus retrats d'escriptors i d'artistes, així com un seguit de treballs històrics que il·lustren els grans trasbalsos dels inicis del segle XX. A "Monte Verita" (Premi al Millor Documental SCAM i Festival de Films Històrics de Pessac, 1996) mostra el retorn a la natura d'una comunitat utòpica a la vora del llac Leman. A "Optimum" (Premi de la Pedagogia Científica al Festival del Film d'Art i Pedagogia de la UNESCO, 2000) denuncia el pensament utilitarista i l'ordre del "defecte zero" aplicats a la societat en el seu conjunt; mentre que a "Sota les banderes" reflexiona sobre la pujada dels nacionalisme i la importància de la simbologia. Aquest documental va rebre el Premi del Jurat al Festival de Films Històrics de Pessac i el Premi al millor ús de material d'arxiu al Focal London 2010). Fitxa tècnica Direcció i guió: Henry Colomer Muntatge: Stéphane Foucault Fotografia: Henry Colomer, Albert Serrado Escriu, Isabelle Bourzat So: Adrià Fernández, Séverine Ratier, Yann Legay, Bruno Langiano, Stéphanie Roumiguière Documentació: Henry Colomer, Toned Media, Caterina d'Agostino, Valérie Massignon, Chema Espejo Veu en off: Henry Colomer Producció: Emmanuel Verplancke Producció executiva TVC: Jordi Ambròs Producció delegada TVC: Josep Maria San Agustín Producció delegada Automatic Films: Gustavo Cortès Bueno 2010 Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Automatic Films, Saraband Films (França), France Télévisions, Institut National de l'Audiovisuel i Cinaps TV. Amb la participació de Région Languedoc-Roussillon, Centre National de la Cinématrographie, Procirep-Angoa i l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). "A LA CAÇA" ESTRENA: Dijous 1 de març, a les 22.50, al 33 i internet El documental segueix el dia a dia d'un grup de caçadors de senglars de la remota Vall del Llémena i treu a la llum un conflicte patent, però desconegut per molta gent El senglar i la seva problemàtica serveix de vehicle per donar a conèixer l'enfrontament entre dues visions de la natura: la dels caçadors i la gent que viu al bosc i del bosc i la de la gent de ciutat que, amb una visió més romàntica del bosc, l'utilitza només com a zona d'esbarjo els caps de setmana. En l'actualitat, els boscos de Catalunya viuen una autèntica plaga de senglars. I encara que sembli al contrari, el caçador està al mateix bàndol del senglar. La seva és una forma de vida en perill d'extinció que se sent absolutament aliena i incompresa en una societat urbanocentrista i virtualitzada on la realitat que triomfa és cada cop més etèria i menys física, més allunyada de la natura i dels nostres germans, els animals. I, paradoxalment, aquests que viuen i formen part del bosc són els que sovint sembla que tinguin menys respecte per la vida dels animals. Aquest documental intenta escatir aquesta complexa relació entre l'home i la natura que l'envolta, de què forma part, i mostrar com el caçador s'ha convertit en una part més de la cadena, en un depredador necessari, sense el qual s'ensorraria l'ecosistema dels boscos de Catalunya. "A la caça" és el tercer documental que estrenen a TV3 Pere Solés i David Gimbernat, després d'"Intimitats germans Roca" i "Feliç mil aniversari" emesos al programa "Sense Ficció". Tots dos directors han dirigit múltiples documentals i curtmetratges i el llarg de ficció "Darrere la porta" i són socis, juntament amb Pau Marquès, de la productora gironina DDM Visual, responsable de títols com "El perdut" de Christophe Farnarier o "L'artèria invisible" de Pere Vilà, entre molts altres. La productora DDM Visual té prevista l'estrena per aquest any del llargmetratge de ficció "ARA" i el documental "La meva vida com una pel·lícula", tots dos amb la participació de TV3 i la Generalitat de Catalunya. Fitxa tècnica Direcció i producció: Pere Solés i David Gimbernat Guió: Pere Solés Realització: David Gimbernat Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Productor delegat TVC: Joan Pavon Director de fotografia: Joaquim Güell Muntatge: Pere Puigbert Director de producció: David Gimbernat Música: Carlos Peñafiel Grafisme: Pere Puigbert 2017 Una producció de DDM Visual en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb el suport de la Diputació de Girona.

"El documental" estrena "A la caça" i reemet "Vides paral·leles"

"A la caça" presenta dues visions de la natura enfrontades: la dels que viuen i conviuen amb el bosc i la visió idealitzada de la majoria de la població. Abans d'aquesta estrena, el programa recupera "Vides paral·leles", un retrat de la Catalunya Nord després de la Segona Guerra Mundial