La gala d'entrega dels premis de la 27 edició del Festival de Cinema Espanyols de Nantes es va celebrar el 2 d'abril a l'Òpera de Graslin de Nantes. "La fi d'ETA", amb direcció de Justin Webster i guió dels periodistes José María Izquierdo i Luis R. Aizpeolea, va ser guardonada amb el Premi al millor documental.

"La fi d'ETA" reconstrueix una dècada de converses que va culminar amb l'anunci d'ETA el 20 d'octubre del 2011 que cessava definitivament la seva activitat armada. El documental descobreix les trobades secretes a Espanya, Noruega i Suïssa, la intervenció del Centre Henry Dunant i els intents per fer fracassar les negociacions.

És una producció de Quality Media i JWProductions, en coproducció amb Prisa Vídeo, RTV Castilla la Mancha, IB3, RTPA, Baleuko Producciones, la participació d'ETB, Canal Sur, IB3 i amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, el Govern Basc i el diari "El País". "La fi d'ETA" va participar en la secció Zinemira de l'última edició del Festival de Cine de Sant Sebastià, es va estrenar als cinemes el 3 de febrer d'aquest any i el 28 de febrer al programa de TV3 "Sense ficció". Justament aquest dissabte, 8 d'abril, "La fi d'ETA" es reemet al 33 a les 22.05.

 

 

"El fin de ETA" comença al "caserío" Txillarre, d'Elgoibar (Guipúscoa). En un entorn de muntanyes amb boscos de faigs i roures, al voltant d'una taula, el "caserío" va ser el lloc de trobada de les conversacions entre el llavors president del Partit Socialista d'Euskadi, Jesús Eguiguren, i el líder de Batasuna, Arnaldo Otegi.  Des del 2000 fins al 2004, tots dos polítics van mantenir un diàleg fruit de la seva iniciativa personal i al marge dels partits polítics que representaven. En aquella època, l'activitat d'ETA era molt forta: 25 morts només durant l'any 2000.

El panorama canvia significativament quan José Luis Rodríguez Zapatero guanya les eleccions generals el març del 2004. Les reunions de Txillarre, fins llavors merament exploratòries, esdevenen alguna cosa més. Sota la direcció de qui després seria ministre de l'Interior i vicepresident del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'oficialitzen els contactes amb l'aprovació de tots els grups parlamentaris i amb l'única oposició del Partit Popular que ja dirigia Mariano Rajoy.

La pel·lícula detalla les trobades secretes a Suïssa i Noruega entre Jesús Eguiguren i l'etarra Josu Ternera, perseguit per la justícia, que van ser possibles gràcies a la mediació del Centre Henry Dunant, especialista en resolució de conflictes, amb seu a Ginebra, i del govern noruec.

També es relaten les diferents fases, favorables i negatives, que es van alternar al llarg de les converses, amb més viatges a Suïssa i Noruega, i que van comptar amb la presència d'altres representants del govern i d'ETA, així com d'Arnaldo Otegi en representació de l'esquerra abertzale. La pel·lícula destaca també la mediació protagonitzada pel PNB, personalitzada en Josu Jon Imaz i Iñigo Urkullu.

Però la incorporació a les negociacions de Francisco Javier López Peña, Thierry, representant del sector més dur d'ETA, arruïna tot el que fins llavors s'havia avançat.

L'atemptat de la T-4 a Barajas, el desembre del 2006, obliga a un replantejament del procés. Les negociacions es tornen a trencar, fins que el govern accepta reiniciar-les a Ginebra, com a conseqüència de les peticiones expresses de personalitats estrangeres, sobretot de Toni Blair.

Però el govern de Zapatero decideix, sota la direcció del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, incrementar encara més l'actuació de les forces de seguretat contra ETA, que mai havia abandonat. En poc temps cauen les cúpules directives de la banda. En paral·lel, les assemblees de les formacions abertzales van retirant el seu suport a les accions militars d'ETA, fins a concloure amb un comunicat en què crida a la direcció etarra a abandonar les armes.

Finalment, la declaració al Palau d'Aiete, a Sant Sebastià, d'un grup de reconeguts polítics mundials, com Kofi Annan, Gerry Adams o Bernie Ahern, exprimer ministre d'Irlanda, es converteix en el preludi del comunicat definitiu d'ETA de l'octubre del 2011.

 

Personatges

"El fin de ETA" aporta el testimoni de moltes persones que van participar directament en les negociacions. Els testimonis directes dels protagonistes del procés, Alfredo Pérez Rubalcaba, Jesús Eguiguren i Arnaldo Otegi, recollits en tres extenses entrevistes inèdites, vertebren la narració dels fets.

A més, també s'entrevista l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, importants personalitats espanyoles, des de l'exministre d'Interior dels governs de José María Aznar, Jaime Mayor Oreja, al jutge Baltasar Garzón, i estrangeres, com els mediadors Brian Currin, Gerry Kelly o Martin Griffiths, que també van ser testimonis d'aquestes converses.

Al documental, també hi apareixen exmembres i ex-presos d'ETA i la veu de les víctimes, també molt presents en la narració. Alguns coincideixen que el País Basc haurà de travessar moltes dificultats, però que al final arribarà la solució definitiva que posi punt final a tant dolor.

La pel·lícula està dedicada de manera molt especial a la memòria de les víctimes.