"EL CINTURÓ ROIG"

EMISSIÓ: Dijous 26 d'octubre, a les 22.30, al 33, i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

 

La lluita antifranquista en el cinturó industrial de Barcelona entre el 1970 i 1977

 

Arribats de tot arreu en busca d'una feina i d'un futur més pròsper, els immigrants es confinaven en nous barris al voltant de Barcelona que es multiplicaven com l'escuma. Entre el 1950 i 1975 la població del Baix Llobregat va passar de 96.000 a 462.000 habitants. Amb feines precàries en indústries i habitatges a barris sense equipaments, fruit de l'especulació urbanística, sense escoles, parcs, centres mèdics, clavegueres, carrers sense asfaltar ni enllumenar. En aquest clima va créixer sota el règim franquista un fort moviment obrer i veïnal que va lluitar fermament per les millores laborals i als barris.

"El cinturó roig" recorda aquelles mobilitzacions entre els anys 1970 i 1977, quan se celebren les primeres eleccions generals democràtiques a partir del testimoni de 33 persones que hi van tenir un paper actiu.

Dirigit per Luis Campo Vidal, és una producció de la productora Sagesse per a la Fundació Utopia – Joan N. García-Nieto. Arran d'aquest documental s'han publicat els llibres "El cinturón rojo. Narrado por 30 de sus protagonistas" i "Cornellà, capital del cinturón rojo".

 

 

 

"PLOU I FA SOL"

EMISSIÓ: Dijous 26 d'octubre, a les 23.25, al 33 i internet

 

Descoberta i reivindicació d'un espai únic i amenaçat, el Parc Agrari del Baix Llobregat

 

El programa reemet després "Plou i fa sol" (2012), de Pere Joan Ventura, guanyador d'un Goya al millor documental el 2004 per "El efecto Iguazú" i director d'una de les peces del documental "¡Hay motivo!", guanyador també d'un Goya l'any següent. En aquesta ocasió, el director va gravar durant quatre anys els paisatges agrícoles des del Delta del Llobregat fins al Besòs. El film reivindica la necessitat de mantenir l'agricultura periurbana i de proximitat a través d'un retrat coral dels agricultors que mantenen els seus camps de producció prop de la ciutat i l'aeroport de Barcelona, al Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest espai, on se situen entre 500 i 600 explotacions i treballen entre 1.200 i 1.500 assalariats, conviu la tradició camperola de fa segles amb les noves formes de producció i distribució dels joves pagesos que aposten pels productes ecològics i la venda directa. A tots, però, els defineix un tret comú: la passió pel treball al camp. "Aquestes feines en què un és l'amo, l'encarregat, el gerent i el treballador, t'han d'agradar per quatre", afirma un dels protagonistes, Albert Bou.

El documental fa esment del paper que juga el Parc Agrari com a protector del medi i de l'ecosistema característics de la zona, imprescindible per a la protecció de la fauna i la flora i del paisatge de l'àrea metropolitana de Barcelona. "Aquests espais agrícoles periurbans juguen un paper de primer ordre en el bon o mal funcionament ecològic de tot el territori, aquesta és una altra idea bàsica –assegura Enric Tello, historiador ambiental de la Universitat de Barcelona–. No només produeixen productes agrícoles, no només produeixen fruites i verdures, produeixen biodiversitat."

Tirar endavant la feina al Parc Agrari és una lluita constant per als pagesos, amenaçats per l'expansió urbanística de la ciutat, les expropiacions, l'especulació immobiliària, la construcció d'autopistes, carreteres, vies de tren o de ferrocarril, les plagues, els animals que es mengen o fan malbé la collita, els preus del mercat o el problema que els fills no conservin l'ofici. Andreu Peix, sociòleg agrari, afirma al documental: "Ha costat molt defensar el Parc Agrari, en contra de moltes voluntats. Jo crec que ha estat un miracle, i ja que tenim el miracle fet, mantenim-lo."

Més informació a la notícia de l'estrena, aquí.