Dissabtes temàtics per recordar la fi de la II Guerra Mundial
Durant quatre setmanes, el canal 33 recorda el final de la II Guerra Mundial amb l'emissió de vuit documentals. Arrenquem amb un doble programa sobre els camps de concentració.
El dia 8 de maig del 1945 les tropes de l'exèrcit del III Reich es rendien als aliats. S'acabava un malson que havia començat sis anys enrere, el setembre del 1939, amb la invasió de Polònia per part de l'exèrcit nazi i que va causar uns seixanta milions de morts.
El canal 33, a partir del 25 d'abril i fins al 16 de maig, recordarà aquesta efemèride amb l'emissió de vuit documentals que repassen alguns dels moments i fets més significatius d'aquest conflicte. Cada dissabte, durant quatre setmanes, a partir de les 22.00, amb la introducció a càrrec del professor Enric Calpena, vuit produccions documentals que van des de l'alliberament dels camps de concentració fins a la fabricació de la bomba H, passant pels judicis contra els responsables d'aquesta massacre. Vuit treballs, rigorosos i amb imatges històriques, que aporten noves mirades sobre el conflicte més cruent de la història de la humanitat.
Dissabte, 25 d'abril: els camps de concentració
Quan, la primavera del 1945, els aliats comencen a alliberar els camps de concentració troben un panorama inimaginable. Les atrocitats que veuen resulten indescriptibles. És l'horror, cru i descarnat. Als camps, hi han mort gairebé tres milions de persones. Només a Auschwitz, la xifra es calcula en 1.100.000 víctimes. Cal enregistrar el que veuen, donar testimoni d'aquella barbàrie i els càmeres comencen a captar les imatges més crues que mai haurien imaginat.
En aquesta primera entrega, el 33 ofereix dos documents impressionants sobre els camps de concentració. El primer, recull les imatges que van captar els càmeres aliats només alliberar els camps d'extermini. El segon dels reportatges, un valuosíssim document històric, recull la vida al gueto de Varsòvia segons la propaganda oficial nazi.
"Imatges de l'alliberament dels camps" (22.00)
L'any 1945, les forces aliades comencen a alliberar els camps de concentració. Els càmeres militars enregistren totes les atrocitats que troben. Amb aquell material, Sidney Bernstein i el seu equip, en el qual hi havia Alfred Hitchcock, van produir un llargmetratge que per qüestions polítiques mai es va poder concloure. Aquest documental ens acosta a una història inèdita i profundament commovedora amb intervencions d'alguns supervivents, dels soldats que els van alliberar i també d'alguns dels professionals que van participar en l'elaboració del treball.
El reportatge comença amb l'alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen, on el comandant Josef Kramer i el seu equip són fets presoners de guerra. Es mostra també l'alliberament d'altres camps com Auschwitz o Majdanek, a Polònia, a través de les filmacions fetes pels càmeres soviètics, que en un primer moment van ser rebutjades perquè es consideraven propaganda no fonamentada. Oficials i civils alemanys són obligats a presenciar les escenes dramàtiques que han deixat enrere durant els anys de les atrocitats comeses.
Aquestes terribles imatges d'arxiu s'alternen amb entrevistes a alguns supervivents com ara Anita Lasker-Wallfisch i Eva Mozes Kor, que descriu l'arribada d'aquells soldats amb uniformes de camuflatge blancs que van alliberar el camp mentre nevava, tot repartint xocolata i abraçades entre els presoners. Un altre dels entrevistats és Branko Lustig, productor de la pel·lícula "La llista de Schindler", que narra l'arribada dels exèrcits al so de les gaites de la brigada escocesa.
El documental també inclou una conversa enregistrada amb Alfred Hitchcock sobre la seva participació en el projecte així com l'aportació del mateix Sidney Bernstein.
"Gueto. La pel·lícula perduda de la propaganda nazi" (23.15)
Després de la Segona Guerra Mundial, una misteriosa pel·lícula d'uns seixanta minuts etiquetada amb la paraula "gueto" apareix en un arxiu de l'Alemanya de l'Est que havia estat propietat del Tercer Reich. Filmada pels nazis a Varsòvia el maig del 1942, la pel·lícula és ràpidament utilitzada per molts historiadors com a testimoni verídic de la vida als guetos jueus, deixant en l'oblit la veritable voluntat propagandística dels enregistraments originals.
Més de quaranta anys després, el 1998, en una base de l'exèrcit nord-americà, es descobreix una altra cinta que inclou preses repetides de la primera pel·lícula i en què apareix un operador de càmera preparant la posada en escena de cada acció.
"Gueto. La pel·lícula perduda de la propaganda nazi" recupera aquest material i el mostra en primícia a persones que van viure al gueto de Varsòvia, confrontant la vivència real a l'engany cinematogràfic amagat darrere unes imatges enregistrades amb una sola finalitat: la propaganda nazi.
Combinant les imatges de les dues bobines recuperades amb les declaracions d'un dels càmeres alemanys, els informes de les SS relatius al nombre d'execucions comeses cada setmana, les notes del diari personal d'un dels líders jueus dins el gueto i el testimoni de 5 supervivents que visionen el material enregistrat, el documental revela fins a quin punt les escenes van ser dirigides, a la vegada que reconstrueix un dels episodis històrics més sagnants de la història recent des de la vivència més directa dels seus protagonistes.
Amb la finalitat de despertar en el poble alemany el sentiment que els jueus es mereixien realment allò que els estava passant, el negatiu recuperat mostra "l'avarícia" del poble jueu contrastant escenes de dinars fastuosos i festes ostentoses amb imatges de patis interiors plens de matèria fecal abocada, ensenyant seqüències protagonitzades per dones ben alimentades que es miren amb superioritat infants vestits amb parracs, o cadàvers abandonats al mig del carrer ignorats per les multituds que caminen amunt i avall.
"Gueto. La pel·lícula perduda de la propaganda nazi" documenta un dels horrors més grans dels nostres temps i evidencia l'esforç dels seus perpetradors, hàbils coneixedors del poder de la imatge en moviment, de difondre el seu ideari polític sota una llum favorable.
