Feu un forat al coco i buideu-ne el suc. Traieu-ne la closca. Si amb el ganivet us costa molt, podeu fer com la Marta: llanceu-lo a terra i us serà més fàcil pelar-ne els trossos. Després, esbandiu-los i ratlleu-los. En una cassola, barregeu el coco ratllat amb la llet i el sucre i poseu-ho a coure, a foc lent, remenant-ho de tant en tant. Trossegeu unes quantes ametlles i cacauets i afegiu-los a la cassola del coco. Veureu que la barreja de la cassola es va enfosquint: el sucre es va caramel·litzant de mica en mica i la massa es va tornant més "enganxosa". Remeneu-ho sovint per evitar que el sucre que queda més a prop del foc es cremi. Afegiu-hi la resta de cacauets i ametlles senceres. Per saber si el torró està a punt, a banda de la teoria de la Marta (quan se sent la tercera olor, el torró està llest), ho sabreu quan en remenar, si en separeu una mica la massa, no torna a lloc i es pot veure el fons de la cassola. Esquitxeu lleugerament amb aigua el marbre o la superfície de treball i hi aneu posant cullerades de torró, com si fossin racions individuals. Aquest torró aguanta bastants dies sense endurir-se i és un bon berenar per a la canalla.