Peleu i talleu a trossos les patates, les pastanagues i les cebes.
Bulliu cada cosa per separat.
En una paella grossa sense gens d'oli, fregiu-hi la cansalada tallada a daus molt petits. N'hi ha prou amb el greix que desprèn la cansalada perquè es vagi fregint.
Un cop cuites les patates, la pastanaga i la ceba, escorreu-ho i tritureu-ho; ho podeu aixafar amb una forquilla o fer-ho amb una batedora, però no cal que us quedi un puré fi, s'han de notar una mica els trossets.
Un cop trinxat tot això incorporeu-hi els dauets de cansalada fregida i una tassa de brou (si no en teniu, podeu substituir-lo per aigua amb sal o desfer-hi una pastilla de caldo preparat).
Remeneu-ho perquè tots els ingredients quedin ben barrejats. Rectifiqueu-ho de sal i pebre i serviu-ho calent.

Nota:
Aquesta plat, senzill i compacte, té un origen històric. Forma part d'una celebració que, amb més o menys continuïtat, els holandesos celebren el 3 d'octubre. Aquest dia de 1574, després d'un llarg setge que els espanyols portaven fent a la població de Leiden, va arribar per fi l'exèrcit de la Casa d'Orange. En la seva fugida precipitada, es diu que els espanyols van deixar les olles plenes de menjar. La fam que patia la població assetjada va convertir aquelles restes en un àpat de victòria.
El hutspot original, que voldria dir una cosa així com "olla ben sacsejada", difícilment podria portar patata, ja que en aquells anys no s'havia estès encara el seu cultiu. Tampoc pastanagues taronges, tot i que va ser en aquell segle quan els camperols holandesos van aconseguir produir-les d'aquest color, precisament en honor de la casa d'Orange. El primer cas, potser, d'hibridació patriòtica de la historia.
El més probable és que dins d'aquelles olles hi hagués pastinaak, que és una varietat de la xirivia. També hi hauria ceba i alguns talls de carn de vedella.