Dissabte, a les 22.30, al 33

"Túnel de Gotard: la gran obra del segle XIX", a "Cronos"

Al segle XIX, fer el túnel ferroviari més llarg del món era un projecte molt ambiciós i d'empresaris visionaris, però la seva realització va costar desenes de vides humanes. Milers de treballadors el van construir en condicions laborals i de salut totalment deplorables i de brutal explotació. L'èxit de l'operació i la importància econòmica del túnel van amagar la cara més fosca d'aquella gran obra.
"Túnel de Gotard: la gran obra del segle XIX", a "Cronos"

"Túnel de Gotard: la gran obra del segle XIX", a "Cronos"

L'objectiu era molt ambiciós: construir el túnel ferroviari més llarg del món per connectar el nord i el sud d'Europa pel massís de Gotard, a Suïssa. Era a finals del segle XIX, i la idea va ser d'un grup d'empresaris visionaris i d'enginyers que van voler construir-lo en un temps rècord, amb l'ajuda de l'última tecnologia. El projecte era particularment arriscat: calia travessar quilòmetres d'estrats desconeguts. Van començar a perforar la muntanya simultàniament des dels dos costats, confiant en els avenços de la topografia moderna, perquè els dos túnels es trobessin al mig.

La companyia constructora va estar a punt de fracassar i fer fallida, però, finalment, el 29 de febrer de 1880, uns vuit anys després del principi de la construcció, els dos túnels d'aproximadament set quilòmetres es van trobar amb una desviació mínima: 33 centímetres d'amplada i 5 centímetres d'alçada.

L'èxit va ser molt costós en termes humans: gairebé 200 miners van morir-hi a causa d'accidents; un nombre indeterminat de treballadors va tenir moltes malalties i les condicions de treball, d'habitatge i de salut dels obrers eren miserables. Ben al contrari, la població local se'n va beneficiar llogant a preus altíssims casa seva per als treballadors i enginyers.

El documental explica els antecedents d'aquella gran obra, la importància econòmica del túnel i les conseqüències polítiques de la brutal explotació dels treballadors durant la construcció, que van ser constatades en un informe secret enviat per un comissari al Consell Federal. Un document trobat accidentalment a l'arxiu federal suís per un dels historiadors entrevistats.

 

Una producció de SRF, dirigida per Hansjürg Zumstein