Dissabte, 13 de gener, a les 22.30, al 33

"Lady Liberty, el naixement d'un símbol", a "Cronos"

La història de la construcció de l'Estàtua de la Llibertat, a Nova York, un regal de França als Estats Units per commemorar la Declaració d'Independència d'aquest país. Un regal que va trigar 20 anys a lliurar-se, que va arribar amb 8 anys de retard i va estar a punt de ser un fracàs, però que es va acabar convertint en la gran icona de Nova York.

El maig de 1965, un escultor jove, Auguste Bartholdi, va a un sopar organitzat per Edouard de Laboulaye, un republicà convençut i opositor acèrrim de Napoleó III. Laboulaye llança una idea audaç: desafiar l'emperador oferint als Estats Units un monument per al centenari de la seva república. Així és com neix l'Estàtua de la Llibertat. Però del somni a la realitat hi ha un gran pas, que durarà 20 anys. El jove Bartholdi s'ha de fer un nom. Coneix Ferdinand de Lesseps, promotor del llegendari canal de Suez, que l'impressiona tant que decideix proposar la seva primera estàtua monumental a Ismaïl Paixà, khediv d'Egipte. Però és un gran fracàs. Bartholdi no té temps de lamentar-se, la guerra francoprussiana de 1870 acaba d'esclatar. Amb la derrota i la pèrdua de la seva Alsàcia natal, se'n va als Estats Units, que l'obsessionen. El president Grant i els financers més importants de Nova York el reben, però no entenen el seu projecte. Un altre fracàs, però determinat, Bartholdi comença la construcció de la seva estàtua als tallers Gaget de París. És massa tard per al centenari dels Estats Units, però quan l'estàtua finalment arriba al seu destí, amb 8 anys de retard, esdevé immediatament una icona.