Dijous, a les 22.00, a TV3

"Comtes de Barcelona", a TV3

Una docusèrie, amb guió de l'escriptor i antropòleg Albert Sánchez Piñol i la direcció de Carles Porta, que reconstrueix el regnat de quatre comtes de Barcelona.

El dijous 29 de març, a les 21.55, TV3 emetrà la producció "Comtes de Barcelona". Amb guió de l'escriptor i antropòleg Albert Sánchez Piñol i sota la direcció de Carles Porta, aquesta docusèrie reconstrueix des d'un escrupolós rigor històric el regnat de quatre comtes de Barcelona que es van succeir cronològicament: Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II. El format combina la ficció dramàtica amb el testimoni d'un gran elenc d'historiadors que aporten el context de l'època i ajuden a interpretar els fets.

"Comtes de Barcelona" relata el procés que van emprendre els primers comtes catalans per aconseguir la independència de l'imperi carolingi. Cadascun dels comtes és protagonista d'un capítol de 30 minuts, quatre en total, que presenta l'actriu Marta Marco i en què la ficció dramàtica es combina amb el testimoni de sis historiadors, que aporten el context de l'època i ajuden a interpretar els fets.

Amb aquesta sèrie l'espectador viatjarà fins a una època d'alt voltatge polític, marcada per les lluites de poder, i descobrirà la personalitat i el llegat d'una nissaga de personatges fascinants: l'honorable Guifré el Pelós, fundador de la dinastia del Casal de Barcelona i el primer comte que, sense el permís del rei carolingi, passarà el títol als seus fills; el prudent Guifré Borrell, que consolidarà la sobirania del comtat enfront de francs i sarraïns; l'ambiciós Sunyer I, gran guerrer i estratega, que ampliarà els comtats i crearà estructures d'estat per controlar el territori, i, finalment, Borrell II, qui amb visió d'estadista cohesionarà els comtats catalans, farà gran Barcelona i es declararà independent del rei franc.

La sèrie ha escrutat les referències documentals existents perquè la posada en escena guardi la màxima fidelitat històrica. En aquest sentit, la roba, les armes i els decorats s'han reproduït amb acurat realisme.

Aquesta producció forma part de la línia de sèries de contingut històric impulsades per La Xarxa des de fa tres anys. "Comtes de Barcelona" s'afegeix a la sèrie documental de 10 capítols "Somiar un país, construir un somni" sobre el llegat de la Mancomunitat de Catalunya i "1714, la Guerra a comarques", també documental i de 10 capítols, que ressegueix la Guerra de Successió en diferents escenaris del país, més enllà de Barcelona.

 

Quatre comtes amb personalitats i llegats fascinants

La sèrie reconstrueix el regnat de quatre comtes catalans que es van succeir cronològicament. Tots compartien una forta personalitat i una gran convicció en la defensa dels seus projectes polítics.

Els actors que donen vida als quatre comtes protagonistes i a altres personatges del seu entorn són: David Segú (Guifré I), Martí Salvat (Guifré Borrell), Pol Nubiala (Sunyer I jove), Jordi Rodríguez (Sunyer I adult), Jaume Ulled (Borrell II), Anna Sabaté (Guineguilda), Miquel Gallardo (Arnust), Albert Triola (Gerbert d'Orlach) i Pep Papell (Gotmar).

Guifré el Pelós: la fundació

L'últim comte de Barcelona que nomenaria l'imperi franc seria Guifré el Pelós. Als comtats, Guifré va descobrir una societat dinàmica, que contra les ordres del seu sobirà estava colonitzant terres de frontera. Guifré va haver d'enfrontar-se a un terrible dilema moral: escollir entre secundar el seu poble o el seu sobirà. Optaria pel poble, una decisió que li costaria la mort en combat contra els musulmans. Però abans Guifré havia pres una decisió transcendental, que fundaria la nació: llegar els comtats als seus fills, amb la qual cosa naixia una nova entitat política.

Guifré Borrell: la consolidació

A la mort del Pelós, Guifré Borrell haurà d'afrontar una situació complicadíssima.

Per una banda les ràtzies sarraïnes assolen el territori. De l'altra, Guifré Borrell ostenta el seu títol de comte de Barcelona sense l'autorització reial, fet que podria costar-li l'acusació de traïdor i la mort.

Malgrat tot, Guifré Borrell farà una obra de govern admirable, consolidant la sobirania del comtat enfront de francs i sarraïns.

Sunyer I: la guerra i l'estratègia

El comte Sunyer I, a diferència del seu antecessor, seria un comte militarista i expansionista. La seva és una vida de combats, que el duen a estendre els dominis dels comtats de Barcelona fins al límit de Tarragona. Però el seu govern es veurà marcat per una tragèdia inesperada: la mort en batalla del seu primogènit. Sunyer serà el primer comte que deixarà el govern per retirar-se a un monestir, superat pels esdeveniments.

Borrell II: la independència

El comte Borrell II va heretar uns comtats pròspers i extensos. Però va tenir la desgràcia de ser contemporani del geni militar més gran de la seva època: el militar andalusí Almansor. Borrell va fer tot el possible per eludir l'atac musulmà, que al capdavall seria inevitable. Almansor va arrasar la ciutat en el que es va conèixer com "el dia que va morir Barcelona". Però el fet que els francs no acudissin en ajuda del comtats desfaria els últims lligams amb l'imperi. Així, Borrell seria el comte que proclamaria "de facto" la independència del país.

La lectura dels fets a càrrec d'experts

El relat de la sèrie s'ha construït amb l'assessorament d'historiadors, de qui també s'ha recollit el testimoni directe. Així, la trama interpretativa intercala la visió de sis experts que ens situen en el context geopolític i social de l'època i ajuden a interpretar els fets a mesura que es van desencadenant.

Els acadèmics que hi participen són: Francesc Xavier Hernàndez, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona; Laura de Castellet, professora d'Història a la Universitat de Barcelona; Stefano Cingolani, historiador medievalista i doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Roma; Dolors Bramon, doctora en Filosofia i Lletres i en Història Medieval; Carme Muntaner, llicenciada en Història i documentalista, i Josep Maria Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra.

 

Anar al contingut