La franja del Matarranya
Subtítols en: català
Subtítols en: català
L'especial "Ser feliç" s'ha elaborat a partir del material de l'última temporada de "Vides privades", una entega que va incidir en els canvis que el segle havia aportat a la vida quotidiana dels ciutadans. Alguns dels testimonis d'aquests capítols formen part d'aquest muntatge que mostra, a través de vivències personals, com la felicitat és, i ho ha estat sempre, un regal vinculat més a les emocions que a les qüestions materials. Segons afirma Josep Gibert, un dels entrevistats de l'edició, "això de ser feliç no té mesura ni color. No cal ser ric, ni savi, ni guapo, el que cal, sobretot és estimar." A més del testimoni de Jsep Gibert, "Vides privades" recull en l'especial altres maneres d'entendre la felicitat, com la d'Antoni Domingo, un home al qual fa feliç el deure complert a la feina durant tota una vida, o la de Rosa Laviña, una dona que recorda com un dels temps més feliços de la seva vida va ser el moment de conèixer el seu marit, l'any 39, mentre els dos estaven tancats al camp d'Argelers. També parlen sobre aquest tema Romuald Grané, satisfet amb la vida malgrat l'Alzheimer que pateix la seva dona; Núria Benedito, feliç amb la seva condició de mare, i Sadurní Val, un botiguer que, entre altres coses, creu que abans la gent era més feliç que ara perquè "l'abundància no ens deixa valorar les coses".
L'educació durant la República, durant el franquisme i amb la democràcia. Tres etapes ben diferents que han marcat diverses generacions. "Ensenyar" explora els canvis soferts en l'àmbit de l'educació a la família i a l'escola. L'accés generalitzat a la formació, el paper social dels mestres, la competència a l'escola com a centre exclusiu de formació, el rol dels pares, l'autoritarisme i la disciplina, l'educació religiosa, la transformació de valors... Diversos personatges expliquen la seves experiències com a subjectes actius o passius en el món de l'educació i l'ensenyament.
Un metge dedicat als malalts terminals, un home que viu en una residència d'ancians, la mare d'un xicot mort en accident de trànsit, un activista de la lluita contra la sida, un supervivent de les desfetes de la guerra i la postguerra... Alguns homes i dones enfrontats a les preguntes que suscita la mort parlen, en aquest capítol, sobre la seva personal busca de respostes. La medicalització de la mort, els (nous i vells) rituals del dol, l'eutanàsia i la mort digna, la consideració social de la malaltia i la vellesa, el record i l'oblit... Mitja hora de televisió parlant, amb serenitat, sobre la mort. Hi ha qui diu que aquest és el gran tabú del segle XX, superat ja el que pesava sobre el sexe. Guió i realització: Fúlvia Nicolàs i Joan Pavia Producció: Carles Blanco i Ruth Casanovas Imatge: Eduard Porta Muntatge: Cristina Palau
Durant la Guerra Civil, amb el franquisme, contra el franquisme... l'Església ha estat una de les protagonistes del segle. I, tot i que ha deixat de tenir una posició dominant en la vida quotidiana, la fe continua sent el motor de grans transformacions personals. En aquest capítol veurem com la fe ha canviat algunes persones, com algunes persones han canviat o abandonat la seva fe i com alguns religiosos han viscut tots aquests canvis.
La societat del lleure és una de les característiques del segle XX. El lleure ha deixat de ser una cosa extraordinària (abans divertir-se era excepcional) per ser quotidià. I també ha canviat l'actitud de les persones respecte al lleure. Personatges de diferents generacions expliquen la seva vinculació amb diversos aspectes del lleure, sigui com actors o com espectadors: El propietari d'una sala de ball durant la postguerra ha vist transformar-se la sala en discoteca tecno i com el ball ha deixat de ser l'única possibilitat de relació social intersexes. Un afeccionat al cinema recorda la importància de la pantalla gran per alimentar somnis en una societat, a les hores, en blanc i negre. Una addicta als esports d'aventura parla de la necessitat de superació i de viure noves emocions. Un avi intenta recuperar jocs de la seva infància. Un hippie durant els anys 70 explica la seves dificultats per adaptar-se a la manera de viure de la societat actual... Històries hetereogènies que formen un mosaic de testimonis sobre com la societat de consum ha transformat el lleure.
El "Vides privades" d'aquesta setmana està dedicat a Terrassa. Alguns dels temes que es retraten en aquest episodi són la industrialització i el creixement de la ciutat, el record de la riuada del 1962 -i com aquesta va obligar els habitants a unir forces per reconstruir-ho tot-, la passió per l'hoquei, el jazz i els seus veterans, l'experiència d'un noi d'un poble costaner que va a estudiar a una ciutat de l'interior, la recerca de la bellesa per part d'un fotògraf, elfet casteller des de dins... En definitiva, el capítol tracta del pas del temps en una ciutat com Terrassa; vist, com sempre, a través de les vides de persones anònimes. "Vides privades és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització de l'episodi "Terrassa": Anna Lasaga i Joe Peire. Imatge: Paulí Subirà, Eugeni de Haro, Eduard Porta. Muntatge: Eugeni de Haro. Producció: Ruth Casanovas.
El capítols d'aquesta setmana planteja la supervivència de la màgia i la superstició al segle XX a través de relats lligats a la terra i a creences ancestrals encara completament vigents. Sanadors, nigromants, bruixes, espiritistes i buscadors de veus del més enllà donen una visió personal desl misteris amb què conviuen. També s'ofereix el testimoni de persones amb ocupacions alienes al món esotèric, que parlaran de la seva relació amb l'inexplicable. En definitiva, una galeria de vides amb resposta que van més enllà de la raó i entren en el territori de al fe. El capítol "La terra de les mil històries" ha estat rodat al Barcelonès, la Garrotxa, el Priorat, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Berguedà, el Bages, l'Alt Urgell i el Pallars. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge de "La terra de les mil històries": Miquel Garcia i Paulí Subirà. Imatge: Francesc Concellón. Muntatge: Eugeni de Haro. Producció: Ruth Casanovas.
"Vides privades" s'acosta avui al món del treball, en el marc de diverses instalacions industrials a la Zona Franca de Barcelona. Els protagonistes són obrers i obreres industrials, personal dels serveis de neteja, joves a la difícil recerca del primer treball estable, sindicalistes... Una dotzena de personatges que parlen -com sempre, en primera persona- de la seva relació amb la feina. La rutina, la relació amb la màquina, la convivència amb els companys i amb els "jefes", el paper de la dona, la inseguretat laboral i la jubilació són algunsdels temes que hi apareixen. A través d'històries personals, el capítol d'avui repassa també alguns trams de la història industrial del país -dels anys de la plena ocupació a la precarietat- i el record dels temps de les grans lluites sindicals. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "La Zona Franca": Joan Gallifa i Fúlvia Nicolàs. Imatge: Lluís Gené, Quico Concellón i Eduard Porta. Muntatge: Joan Pavia i Eugeni de Haro. Producció: Ruth Casanovas.
L'únic tret comú de les persones que avui protagonitzen "Vides privades" és l'origen remot de la seva família. Venedors, mestresses de casa, cantants, ferrallers, floristes, neteja-vidres, universitaris... han tingut vides diferents, coincideixen en poques coses, però comparteixen l'orgull de dir-se gitanos. Això, però, no vol dir el mateix per tots. El programa, més que no pas el retrat d'un grup ètnic, proposa una reflexlió sobre la identitat, els orígens i, en definitiva, les diferents maneres d'entendre el sentiment de pertinença a una comunitat. L'episodi de "Gitanos" ha esta enregistrat a Barcelona, l'Hospitalet, Reus, Mataró i Sant Cugat. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "Gitanos": Joan Gallifa i Fúlvia Nicolas. Imatge: Ferran Prat. Muntatge: Joe Peire. Producció: Gabriel Barcló i Ruth Casanovas.
Tenen arrels occitanes i catalanes, una llengua pròpia, un paisatge extraordinari i molta, molta neu. Pels aranesos, abans de la construcció del túnel de Vielha, l'arribada de l'hivern suposava setmanes d'aïllament. Ara, la neu és sinònim de turisme i, per tant, una font de riquesa. El capítol "La Vall d'Aran" ha estat rodat íntegrament a Vaquèira, Salardú, Vielha, Bausen, Vilamós i Les, i en els paisatges que envolten les seves rodalies. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge"La Vall d'Aran": Miquel Garcia i Anna Lasaga. Imatge: Ferran Prat. Muntatge: Joe Peire. Producció: Víctor Carrera i Ruth Casanovas.
La memòria de la guerra civil, evocada en el paisatge on va tenir lloc la batalla definitiva. Una experiència definitiva. Una experiència que ha marcat la vida de tots aquells que van participar com a soldats en qualsevol dels dos bàndos, i també dels que la van patir com a veïns dels pobles situats a la línia del front. Els personatges que apareixen en el reportatge expliquen les seves vivències des d'alguns dels llocs que van ser escenari d'aquest capítol de la guerra civil com són Gandesa, Cambrils, Puigpelat, la Fatarella, Corbera d'Ebre i Reus. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "El front de l'Ebre": Joan Gallifa i Blanca de la Torre. Imatge: Lluís Jené. Muntatge: Joan Pavia. Producció: Víctor Carrera i Ruth Casanovas.
"El cor del Paral·lel" és, per desgràcia, un programa irrepetible, i ho és perquè divendres passat, El Molino va tancar inesperadament les portes, interrompent una centenària història d'amor entre Barcelona i el music-hall. D'aquesta història i dels seus protagonistes -els artistes, els aficionats, els enamorats del teatre- és del que tracta el "Vides privades" d'avui. I la tracta en present perquè aquest capítol va ser enregistrar l'estiu passat, quan el teatre feia encara dues funcions diàries. Ningú, entre la gent amb qui vam parlar davant o darrere de l'escenari, sabia llavors que la fi d'El Molino era tan pròxima. A "El cor del Paral·lel", "Vides privades" s'endinsa a les dependèncias del teatre i a les vides quotidianes de la seva gent, per trobar-hi les persones que han fet possible la màgia del music-hall. En els seus records i en la seva vida quotidiana s'intueix una forma particular d'entendre l'espectacle, la diversió i la vida de l'artista, potser ja difícil d'encabir al món d'avui. Coneguda la notícia del tancament d'El Molino, l'equip de "Vides privades" no ha volgut modificar el contingut d'aquest capítol, que estava ja a punt per a l'emissió. Voldríem que El cor del Paral.lel fos un homenatge a les persones que han viscut apassionadament -i no sense dificultats- aquesta història d'amor entre el music-hall -El Molino- i Barcelona. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge El cor del Paral.lel: Miquel Garcia i Fúlvia Nicolàs. Imatge: Francesc Concellón. Muntatge: Joan Pavia. Producció: Gabriel Barceló i Ruth Casanovas.
Quan arriba el mes d'abril, la festa esclata a Alcoi i les cares dels seus ciutadans s'il·luminen. Els moros i cristians d'Alcoi representen l'esperit de la festa mediterrània viscuda en un dels pobles amb més personalitat del País Valencià. La càmera ha seguit els personatges de Moros i Cristians pels carrers engalanats d'Alcoi, i també a les seves llars i als seus llocs de treball i d'esbarjo. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "Moros i cristians": Fúlvia Nicolàs i Mireia Pigrau. Imatge: Francesc Concellón. Muntatge: Joe Peire. Producció: Gabriel Barceló i Ruth Casanovas.
La Universitat Autònoma de Barcelona és un paisatge molt característic i, alhora, un microcosmos. Aquest espai emmarca una etapa ben particular de la vida de molta gent: la vida d'estudiant. El reportatge situa determinades seqüències als mateixos llocs que van tenir un significat especial per a alguns dels estudiants de l'Autònoma en l'època franquista, com són el carret Tuset i la comissaria policial de la Via Laietana de Barcelona, la "Ruta Ho-Chi-Mihn", la sala d'assemblees de la Universitat, etc. A més, es mostra com és la vida actual dels estudiants provinents de diferents indrets, que resideixen als apartaments del campus, i també dels que només hi van a estudiar. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "L'Autònoma": Joan Gallifa i Anna Lasaga. Imatge: Lluís Jené. Muntatge: Joe Peire. Producció: Gabriel Barceló i Ruth Casanovas.
Entre la tradició i la modernitat, les Pitiüses busquen el difícil equilibri entre la invasió turística que ha construït el mite d'Eivissa i la conservació de les arrels culturals que subsisteixen amb gran força en molts pobles de les Illes. Aquest capítol ha estat rodat als escenaris més representatius de les dues illes, Eivissa i Formentera, que formen el conjunt anomenat Pitiüses. A través de la gent que viu a les illes és mostren des dels aspectes més comercials de l'Eivissa nocturna fins als racons més amagats de la Formentera no contaminada. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "Les Pitiüses": Blanca de la Torre i Joe Peire. Imatge: Ferran Prat. Muntatge: Eugeni de Haro. Producció: Gabriel Barceló i Ruth Casanovas.
La indústria tèxtil, lligada indestriablement al creixement econòmic de Catalunya en els últims 150 anys, ha modelat el paisatge físic i humà de comarques com el Bages, el Berguedà i el Vallès Occidental, i és la font de nombroses històries de la vida de milers de persones que han crescut a l'ombra dels telers. El capítol "El país dels telers" ha estat rodat en algunes de les ciutats tèxtils més importants del territori català com Terrassa, Sabadell, Mataró, Igualada i l'Ametlla de Merola, en les quals s'hi concentra o s'hi va concentrar la principal activitat del sector. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "El país dels telers": Fúlvia Nicolàs i Mireia Pigrau. Imatge: Ferran Prat. Muntatge: Joe Peire. Producció: Víctor Carrera i Ruth Casanovas.
L'escola -les aules, el pati, el menjador, els passadissos...- és un dels paisatges més evocadors que queden gravats en la memòria. Un record estretament lligat a un moment clau de la vida: la infància, un paisatge que evoca un dels valors més bàsics: l'educació. Els ambients escolars que apareixen rodats al capítol de "L'escola" pertanyen a diversos centres educatius localitzats a les ciutats de Barcelona, Castellcir i Olot. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "L'escola": Joan Gallifa i Blanca de la Torre. Imatge: Ferran Prat. Muntatge: Joe Peire. Producció: Víctor Carrera i Ruth Casanovas.