Repàs a la carrera de Josep M. Pou, Gaudí d'Honor, conversa amb  Paul Schrader i les pel·lícules "dolentes"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Repàs a la carrera de Josep M. Pou, Gaudí d'Honor, conversa amb Paul Schrader i les pel·lícules "dolentes"

Dijous és el dia temàtic dedicat al cinema al TRIA33. Aquesta setmana el programa té una durada superior als 30 minuts per l'entrevista que dediquem a l'actor Josep Maria Pou.
Amb una trajectòria de 50 anys, Josep Maria Pou ha estat reconegut amb el Gaudí d'Honor de l'Acadèmia Catalana del Cinema. Conversem amb ell i repassem la seva carrera i algunes anècdotes personals, amb tres persones que el coneixen bé, perquè han treballat junts. Ventura Pons, que l'ha dirigit en tres ocasions al cinema i n'és amic personal. Sílvia Quer, que el va dirigir a la televisió i l'actor Dafnis Balduz, que va treballar sota les seves ordres al teatre i forma part d'una generació d'actors joves que l'admiren.
Entrevistem el guionista i director nord-americà Paul Schrader, un especialista en thrillers de redempció, amb una especial habilitat per retratar els baixos fons i els criminals de perfil carismàtic. "Como perros salvajes". Però Paul Schrader també és l'autor dels guions de títols tan rellevants com "Taxi driver" i "Toro salvatge", el dos dirigits per Martin Scorsese, i d'una filmografia com a director que inclou "Mishima", "Porno dur", "Aflicció" i "Possibilitat d'escapar".
I tot seguit parlem de pel·lícules "dolentes". S'ha estrenat "Diré tu nombre (The last face)", de Sean Penn, una pel·lícula que va sortir escaldada de la seva presentació a competició a l'últim festival de Cannes, protagonitzada per Javier Bardem i Charlize Theron. Però això la condemna a portar l'estigma de "pel·lícula dolenta"? En qualsevol cas, és una etiqueta de la qual és possible desempallegar-se, com demostra el cas de "Showgirls" (Paul Verhoeven, 1995). I no oblidem que les pel·lícules considerades com "pitjors" també reben honors: els premis Razzie o els YoGa, decidits pel col·lectiu Catacric. Tot plegat ens dóna peu a parlar sobre la trajectòria de les pel·lícules considerades dolentes, sovint més atzarosa i fins i tot apassionant.

ÚLTIMS PROGRAMES

SECCIONS

TAMBÉ ET POT INTERESSAR