TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 564 resultats.

  • "Drets sense fronteres" i "The Sey Sisters"
    Veure vídeo

    "Drets sense fronteres" i "The Sey Sisters"

    Yasser Saadoune s'ha reescobert a Girona. Estudiant de ciències al Marroc, s'adona aquí que el que realment li interessa és el món social, la gent. És el president del comitè d'empresa per Comissions Obreres de l'empresa on treballa. És un dels membres de l'associació ECCIT, que organitza intercanvis de professors marroquins i catalans. I és un dels bastoners de la Fal·lera Gironina. El ball de bastons l'ha ajudat a fer el salt, conèixer molta gent i estimar encara més Girona i la cultura catalana. L'Edna, la Khaty i Yolanda Sey han mamat la música, com qui diu. Fa deu anys van decidir convertir-ho en professió i van crear un grup The Sey Sisters. Fa dos anys que han tret el primer disc i això ha representat un gran salt en les seves vides. L'Edna va venir des de Ghana, amb els pares, quan era molt petita, i les altres dues germanes ja van néixer a Osona, on han viscut bona part de la seva vida. Fa dos anys van ser escollides Osonenques de l'Any, però creuen que encara queda molt camí perquè la discriminació i el racisme desapareguin. La seva música encomana optimisme i empenta per lluitar per un món millor.

  • "Camins" i "Una escola pel futur"
    Veure vídeo

    "Camins" i "Una escola pel futur"

    Meera Zaroor no volia marxar de Síria, però tot i així fa tres anys la guerra la va obligar a emprendre el camí cap a Barcelona. Començar aquí una nova vida no ha estat fàcil, no s'ha sentit ben acollida, i no sent que hi hagi trobat una segona casa. Tot i així, ha tingut força per alçar la veu, participant al concert i a la manifestació "Volem acollir". Fa 1r de Batxillerat amb la idea d'estudiar Medicina, però no descarta anar-se'n a algun altre país, ja que dubta que aquí rebi les ajudes que necessita com a refugiada. Fa 11 anys que Mot Sarr, el "Pape" va arribar en una patera des del Senegal. Des que és aquí, ha viscut set anys sense papers, fent feines precàries fins que l'empresa per la qual treballa va arreglar la seva situació. El 2012 va tornar al seu país per casar-se i un fet casual el va fer emprendre el projecte de construir una escola al seu poble, que ja acull més de 100 nens i nenes.

  • "Patir-ne les conseqüències" i "Unim cultures"
    Veure vídeo

    "Patir-ne les conseqüències" i "Unim cultures"

    El març passat, a Santa Coloma de Farners, van detenir un home acusat de finançar Estat Islàmic, i des del primer moment la comunitat musulmana es va desvincular de qualsevol tipus de violència. La Iman Dahman, traductora i mare de quatre fills, impulsa l'Associació Iqrae, que treballa per acompanyar els fills i per la convivència veïnal. La Iman explica les conseqüències que té per a ells que se'ls faci responsables d'uns actes que sempre han rebutjat. Que hi ha alumnes d'origen estranger a les universitats, que les persones immigrades també formen part de la societat i que cal lluitar contra els prejudicis són les idees principals que van fer néixer l'associació Unim Cultures. En Si Mohammed Sahel i l'Alina Estrada són dos dels joves universitaris de Lleida que van fundar aquesta entitat per fer sentir la seva veu.

  • "Aconseguint reptes" i "Vull per demà"
    Veure vídeo

    "Aconseguint reptes" i "Vull per demà"

    La Badia Boukta està fent pràctiques per treure's el títol de monitora de lleure. L'interès li va néixer després del pas pel centre Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts, on anava a les tardes des que als 12 anys va arribar del Marroc. Per ella aquest centre ha estat la seva segona casa. Una experiència a la qual ha sumat les vivències de les colònies socials de la Fundació Pere Tarrés. La por i la inseguretat sempre han acompanyat la Badia en els passos que anava fent, però ha trobat eines per superar-les i lluitar per aconseguir els seus reptes. La Virginia Mata va venir a Barcelona amb la motivació de dedicar-se a la comunicació científica, que és el que va estudiar a Veneçuela, i per aprendre el català. Des que va arribar, la Virginia ha treballat en feines vinculades a la immigració. Va treballar a l'agència EFE per al públic llatinoamericà i a la Secretaria d'Immigració. Després de 10 anys ha aconseguit dedicar-se a la comunicació científica a Ecoserveis, una associació que treballa amb les energies renovables i lluita per combatre la pobresa energètica.

  • "Enmedio, entre l'activisme i l'art" i "Rareses àudiovisuals"
    Veure vídeo

    "Enmedio, entre l'activisme i l'art" i "Rareses àudiovisuals"

    L'Anja Steidinger des que va començar a estudiar Belles Arts a Hamburg que es va interessar per l'art i la seva influència social. A Barcelona, l'Anja ha unit l'art amb l'activisme social participant en col·lectius de denúncia com ara V de Vivienda, la PAH o Yomango, i forma part del col·lectiu d'Enmedio, un conjunt de professionals de la imatge que se situen entre l'art i l'acció política, i que són autors de l'exposició Món-tanca. En Behdad Rezazadeh ha estrenat el seu primer llargmetratge, "Omníricum", una pel·lícula surrealista i experimental, que pretén oferir una experiència audiovisual a l'espectador. Amb les seves creacions, en Behdad condueix les persones pel seu univers propi, que ell defineix com a multicultural, perquè en les seves produccions barreja elements de diferents països i, sobretot, del seu país d'origen, l'Iran.

  • "Coneixe's per entendre's" i "Entrenant el carrer"
    Veure vídeo

    "Coneixe's per entendre's" i "Entrenant el carrer"

    La Cristina Zhang Yu sempre s'ha sentit molt catalana, i, després d'haver estudiat Psicologia i d'especialitzar-se en l'àmbit de l'educació intercultural, es troba en una situació en què sent la necessitat de conèixer la cultura xinesa en l'àmbit sociocultural, per poder identificar-se amb la seva part més xinesa. També té al cap la creació d'una novel·la gràfica sobre la història migratòria de la seva família, que serveixi com a xarxa de connexió entre les persones que han viscut aquestes vivències. L'Idrissa Camara va venir de Gàmbia sense saber com li aniria, però el que sí que tenia clar és que, fos com fos, la seva vida havia d'estar lligada al futbol. Aquí, l'Idrissa ha creat equips de nens que juguen al carrer, per ajudar-los a ser futbolistes, però, sobretot, per allunyar-los de conflictes, ja que per a l'Idrissa, el futbol pot ser una manera d'unir i fer millors les persones.

  • "Nascuda per a pintar" i "Redescobrir la identitat"
    Veure vídeo

    "Nascuda per a pintar" i "Redescobrir la identitat"

    La Montserrat Anguiano va començar pintant dones sense donar importància al color de pell, però a poc a poc va tenir la necessitat de conèixer els seus orígens i el seu punt d'interès es va anar centrant en la representació de la dona negra. La Montserrat és negra, nascuda aquí i adoptada per una família blanca. Quan va connectar amb si mateixa i amb la seva negritud va sentir la necessitat de pintar la dona negra per tal de representar els referents que de petita va trobar a faltar. No va ser fins que va venir a Catalunya que la Francieli va començar a interesar-se per la cultura guaraní. Va ser aquí quan va aprendre a parlar aquesta llengua i va començar a ballar els balls folklòrics del Paraguai. La Francieli critica que en el seu país no defensen la llengua ni les tradicions i, és per això, que aquí fomenta la seva cultura amb el restaurant familiar on treballa, Rincón Guaraní, i com a ballarina a l'Asociación de Arte y Cultura Guaraní.

  • "Diferent de qui?" i "Emplatant somnis"
    Veure vídeo

    "Diferent de qui?" i "Emplatant somnis"

    La Cheima El Jebary té l'habilitat d'adaptar-se als diferents espais i de conviure amb dues cultures: la marroquina, de creença musulmana, i la catalana. La Cheima mai no ha sentit cap diferenciació entre ella i el seu entorn, i defensa que per a ella dur el vel no és cap obstacle, sinó que els obstacles que té són els mateixos que la resta de joves, fer front a les taxes universitàries o trobar-se davant un món laboral incert. El futur del Víctor Córdova era una mica incert quan, en acabar els estudis, va decidir dedicar-se a la química, una professió a la qual va renunciar en no trobar feina i descobrir que la seva veritable vocació era la cuina. La passió per la cuina del Víctor l'ha portat a ser premiat dues vegades, uns premis que li han obert moltes portes, com la beca per poder estudiar a l'escola d'Hostaleria del CETT de Barcelona. Ara el Víctor treballa al restaurant Mas Romeu, on és ajudant del primer de cuina, i on ha après a treballar de manera més ràpida i eficient.

  • "Passió turca" i " Georgiana i Bianca, un equip"
    Veure vídeo

    "Passió turca" i " Georgiana i Bianca, un equip"

    La història de l'Ahmet Bilgin està estretament vinculada a la música. La passió per la música el va portar a conèixer la seva dona i el va fer venir de Turquia a Barcelona. Aquí, l'Ahmet dirigeix corals i orquestres. Actualment dirigeix la Coral de la Facultat de Medicina de la UB, fa classes de música i també fa les seves pròpies composicions. Des que va néixer el seu fill, l'Ahmet ha buscat una feina que el permeti dedicar més temps al seu fill i, és per això que ara treballa en un servei d'atenció informàtica, però sense deixar de fer música i dirigir corals. Tocar la gralla i viure de prop la cultura popular ha fet sentir la Georgiana Ciutag part de la societat catalana. Va venir de Romania i va deixar allà la Bianca, la seva filla, quan només era un nadó. Quan la va poder anar a buscar, va adonar-se que la nena necessitava una atenció especial, i creu que a Vilafranca tindrà moltes més oportunitats. Les dues formen un equip, i no se separen ni en les actuacions del grup Si Fa Sol Toquem, on toca la Georgiana.

  • "Poesia per a inquilins" i "Canvi de peu"
    Veure vídeo

    "Poesia per a inquilins" i "Canvi de peu"

    Xènia Dyakonova sempre ha estat una apassionada de la lectura i l'escriptura, però va ser quan va arribar a Catalunya que va començar la seva afició per l'escriptura, també en català. Tot i dedicar-se a la traducció de grans obres escrites en rus al català, la Xènia va aventurar-se a escriure poesia catalana per poder compartir les seves creacions amb la gent d'aquí. Amb l'editoral Blind Books va publicar el seu primer llibre de poemes en català, "Per l'inquilí anterior" i actualment també fa classes d'escriptura i poesia a l'Escola de l'Ateneu Barcelonès. L'exfutbolista Jacinto Elá acaba d'autoeditar-se el seu primer llibre, "Futbol B", on explica tot allò que li hauria agradat saber abans de dedicar-se al món del futbol. Per Jacinto, l'escriptura és un mitjà d'expressió per explicar els seus sentiments, també pel que fa a situacions de racisme que ha viscut sent futbolista. Diu que és de Guinea perquè és on ha nascut, però havent viscut 33 anys a Espanya, creu que s'hauria de poder sentir espanyol i català sense que la gent l'hi negués

  • "Capaç de tot" i "Set anys i un dia"
    Veure vídeo

    "Capaç de tot" i "Set anys i un dia"

    Durant els 12 anys que fa que la Kelly Lua és a Barcelona ha treballat molt per aconseguir l'objectiu de dedicar-se al que més li agrada: l'art i el teatre. En l'obra "Palabra de negra" explica la seva vivència a Catalunya com a brasilera i el tracte i les dificultats que ha tingut pel seu color de pell. A través de "Creart" ofereix tallers de teatre per a diferents col·lectius, com el que fa amb persones amb diversitat funcional. Amb ells, la Kelly ha descobert que tothom és capaç de tot, i ella, també. Fernando Pomares va venir de Nicaragua a Catalunya deixant enrere els seus dos fills. Després de 7 anys vivint aquí, el Fernando ha conegut de primera mà la dificultat per aconseguir papers i per trobar feines que li permetin mantenir la seva vida aquí i, alhora, enviar diners als seus fills, que viuen en condicions de vida complicades. El Fernando és un exemple de superació i de lluita per tirar endavant una família, una família que fa set anys que no veu i amb qui somia retrobar-se encara que sigui per un sol dia.

  • "La mestra Fatima" i "Seguint el mamut"
    Veure vídeo

    "La mestra Fatima" i "Seguint el mamut"

    Fatima Belghirane va començar la seva primera feina de professora amb nervis i dubtes. Esperava haver de defensar-se pel fet de dur el vel islàmic. La va sorprendre positivament que a l'escola tant mestres i famílies com alumnes l'acceptessin tal com és. Coincidint amb el debat recurrent sobre l'ús del vel islàmic en professions com les de mestra, des de Tot un món volíem compartir la història de la Fatima. Yulia Slesareva va sentir-se atreta per la paleontologia gràcies al seu pare, que treballa de pilot en les excavacions dels paleontòlegs a Sibèria. Aquesta passió va conduir la Yulia a obrir el Museu del Mamut a Barcelona, un projecte que va comportar molt d'esforç personal i econòmic i que va ser com un somni per ella. La Yulia va haver de tancar el museu, però encara manté el web "Art Mamut" per vendre artesania d'ivori de mamut, i organitza grups de senderisme per Catalunya

  • "Entre xarxes i mitjans" i "Roba amb ànima"
    Veure vídeo

    "Entre xarxes i mitjans" i "Roba amb ànima"

    La Miriam Hatibi és analista de dades a Sibilare i col·laboradora habitual als mitjans de comunicació, i vol que les seves intervencions en els mitjans vagin més enllà de les seves creences. La Miriam reivindica la falta de representació de dones i, sobretot, de filles d'immigrants, als mitjans de comunicació, i amb les seves intervencions vol trencar els estereotips sobre les dones musulmanes. En Raju Thapa i la seva dona tiren endavant Firiri, un projecte de roba sostenible fabricada al Nepal, el país d'origen del Raju. Ells defensen la necessitat de situar les persones davant dels beneficis i ho fan explicant les històries de vida dels nepalesos a la web del projecte.

  • "Una mirada al món"  i  "Aprenent en família"
    Veure vídeo

    "Una mirada al món" i "Aprenent en família"

    Pablo Tosco, a través d'Oxfam Intermón, s'ha convertit en el narrador d'històries de persones que viuen en situació de persecució i misèria arreu del món. El Pablo denuncia les circumstàncies injustes que viuen els refugiats, així com el risc de mort de persones en situació de fam, violència i guerres. Komal Naz i Amad Hussain dinamitzen el projecte "Aprenem. Famílies en xarxa", de la Casa Àsia, en què joves voluntaris ensenyen català i castellà a adults d'origen pakistanès

  • "Els Ballo, uns referents" i "Innovar pel bé comú"
    Veure vídeo

    "Els Ballo, uns referents" i "Innovar pel bé comú"

    La Diara i el seu pare l'Hussein Ballo van protagonitzar una de les xerrades de l'associació Black Barcelona, sobre els referents dels afrodescendents barcelonins. Ells tiren endavant la seva sastreria al Poble-sec, i la Diara reivindica amb força que la societat ha de deixar de fer sentir diferents les persones com ella, afrodescedent nascuda a Barcelona. Francesca Bria és la nova comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona. Formada a Itàlia, ha treballat a Londres i Brussel·les i des de la seva nova responsabilitat pretén democratitzar l'economia digital, i és per això que recolza els projectes Barcelona Decidim i X-net, per tal de passar d'una Smart City privatista a una Smart City més democràtica.