TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 16 resultats.

  • Quim Monzó
    Veure vídeo

    Quim Monzó

    Quim Monzó és segurament un dels nostres autors més llegits, amb una obra molt extensa traduïda a 25 idiomes. En aquesta conversa, parla dels seus records d'infància i joventut, de la relació amb els seus pares, de com a casa seva llegia d'amagat, de com aconseguia llibres gràcies a un bibliobús que s'aturava al seu barri, dels inicis en els estudis de dibuix publicitari i de com va abandonar aquesta professió per dedicar-se a l'escriptura. També de com va triar el català per escriure, dels seus inicis en el reporterisme, de com treballar a la ràdio el va ajudar a depurar el llenguatge, de per què escriure és reescriure, de la dificultat de traduir, de la predilecció pels contes, de com els seus llibres són la seva autobiografia, de per què no escriu narrativa des de fa 11 anys, i de com encara ara, 40 anys després, el diverteix escriure, malgrat que es queixa tot el dia.

  • Amélie Nothomb
    Veure vídeo

    Amélie Nothomb

    Dédodat i Tremière són dos proscrits de la societat i també els protagonistes de la darrera novel·la de l'escriptora belga Amélie Nothomb.Basada en "En Riquet el del plomall", un conte clàssic de Charles Perrault.

  • Erri de Luca
    Veure vídeo

    Erri de Luca

    Erri De Luca ha publicat "La natura expuesta", que protagonitza un escultor a qui encarreguen destapar el sexe masculí d'una escultura que havia estat tapada per pudor. En aquesta novel·la parla de l'art, de la creació, de la bellesa, de la religió, de la muntanya, de persones que intenten travessar-la per aconseguir una vida millor. Amb cada nou llibre, Erri De Luca ofereix l'oportunitat de gaudir d'una conversa interessant. Al llarg de mitja hora, De Luca parla de com es considera redactor i no autor d'històries, perquè les històries, diu, les patenta la vida. De com, per saber si una història li agrada, l'arriba a reescriure fins a tres vegades. De com escrivia des de petit i de com no va començar a publicar fins a l'edat madura. De com l'escriptura permet "salvar el temps" i ens protegeix. Del seu passat com a obrer, fent infinitat de feines, del seu passat revolucionari i de com, avui, hi ha causes que el sacsegen tan fort que no els pot girar la cara, com el drama dels naufragis de migrants al Mediterrani, un mar que, diu, corre per les seves venes i al qual pertany.

  • Poetes: Sílvia Bel , Silvie Rothkovic i Laia Martinez
    Veure vídeo

    Poetes: Sílvia Bel , Silvie Rothkovic i Laia Martinez

    En la setmana en què comença el Festival Barcelona Poesia, Anna Guitart té "Tot el temps del món" per parlar amb les poetes Sílvia Bel Fransi, Silvie Rothkovic i Laia Martinez i Lopez.

  • Don Winslow
    Veure vídeo

    Don Winslow

    Després d'haver-nos submergit de ple en les guerres del narcotràfic amb "El poder del perro" i "El Cártel", Don Winslow canvia de temàtica i d'escenari i ens porta a Nova York.

  • Especial Sant Jordi 2018
    Veure vídeo

    Especial Sant Jordi 2018

    El programa recull les reflexions que els autors Paul Auster, Jordi Puntí, Carlos Zanón, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Roser Capdevila, Joan-Lluís Lluís, Llucia Ramis i Màrius Serra fan sobre el seu ofici. De com van començar a escriure, de la seva implicació personal en allò que fan, de com treballen, de la seva relació amb els lectors i de com l'escriptura forma part essencial d'allò que són.

  • Màrius Serra
    Veure vídeo

    Màrius Serra

    Màrius Serra ha escrit "La novel·la de Sant Jordi", una sàtira sobre una diada molt estimada, que està a punt d'arribar, i que en aquesta ocasió és plena d'espines. Juganer com és ell amb el llenguatge, en aquest llibre juga també amb els egos i vanitats dels escriptors i, literalment, els mata. El que és clar és que en aquesta novel·la negra, en què ell mateix és un dels protagonistes, Màrius Serra s'ho ha passat d'allò més bé disparant a tort i a dret. En aquesta conversa analitza en què s'ha convertit el dia de Sant Jordi iexplica la seva relació amb la diada des que va començar a participar-hi venent-hi una revista de mots encreuats a principis dels anys 80. També parla del seu interès per la novel·la negra, de la seva relació de fascinació amb els jocs i amb les paraules, de la pulsió egòlatra que l'empeny a escriure o dels grans egos que banyen tot el món cultural.

  • Llucia Ramis
    Veure vídeo

    Llucia Ramis

    La periodista i escriptora mallorquina Llucia Ramis ha guanyat el darrer Premi Llibres Anagrama amb "Les possessions", la seva quarta novel·la, una història familiar que a partir d'una guspira encén tota una trama en què són protagonistes la corrupció, la memòria, els fantasmes, el periodisme, les malalties mentals i ella mateixa. En aquesta conversa, Llucia Ramis parla a cor obert de les fronteres entre l'autobiografia i el paper que representa tot escriptor, de la diferència entre honestedat i fidelitat a l'hora de relatar els fets, de com la feina de periodista l'ha ajudat a esdevenir cronista en tot allò que escriu, de les herències generacionals, de com la corrupció és el tabú de la societat i les malalties mentals són el tabú de l'individu, de com va començar a escriure de nena per tal d'aconseguir allò que desitjava, de com l'escriptura conté un component d'autoengany i de com forma part essencial de la seva vida.

  • Joan-Lluís Lluís
    Veure vídeo

    Joan-Lluís Lluís

    L'escriptor Joan-Lluís Lluís ha guanyat el darrer premi Sant Jordi amb una novel·la que té un títol molt explícit: "Jo soc aquell que va matar Franco". És el que fa el protagonista d'aquesta història, un personatge que no estava cridat a fer cap heroïcitat, però a qui l'esclat de la Guerra Civil transforma la vida, de manera que era corrector de català i acaba sent un maqui. I, així, Joan-Lluís Lluís construeix una ucronia, i converteix la nostra història en una de totalment diferent. En aquesta conversa, Joan-Lluís Lluís explica com el que a ell el mou a escriure és el plaer personal, malgrat que sap que el procés creatiu inclourà patiment, angoixa i depressió. Lluís no concep l'exercici literari sense una inseguretat total i permanent i dubta de tots els llibres que ha escrit i els que escriurà. Ens explica que no dona mai per acabada una novel·la i que per ell té una màxima importància l'opinió dels lectors, els quals considera cocreadors. També ens parla de la situació del català a la Catalunya Nord i de com encara es fa creus d'haver guanyat el premi Sant Jordi, si quan va decidir que volia dedicar-se a escriure, als 13 anys, ni tan sols sabia que ho podia fer en català.

  • Roser Capdevila
    Veure vídeo

    Roser Capdevila

    Roser Capdevila ha fet les delícies dels infants amb les seves històries, sobretot amb les protagonitzades per les Tres Bessones i la Bruixa Avorrida, que han donat la volta al món. Quan és a prop de fer els 80 anys, Roser Capdevila ha presentat les seves memòries il·lustrades, "La nena que volia dibuixar", un llibre en què recull sobretot els seus records d'infantesa i la postguerra que li va tocar viure. És el relat de la infantesa alhora dura i feliç d'una autora que mai ha deixat de ser una nena amb ganes de dibuixar. Enregistrada al seu domicili familiar, allà on va néixer, al barri d'Horta de Barcelona, i allà on situa els records del llibre, en aquesta entrevista Roser Capdevila parla com, amb els seus dibuixos, ha volgut fer d'alguna manera de cronista d'una època. Plena d'humor i ironia parla dels seus records de l'escola, de la religió, de la família, de l'ambient opressiu i alhora dels seus afanys de llibertat. I també parla del pas del temps, de com assumeix la vellesa malgrat els embats de l'edat, que ja no la deixen ni llegir ni dibuixar.

  • Colson Whitehead
    Veure vídeo

    Colson Whitehead

    En aquesta conversa, Whitehead explica com li va costar afrontar l'escriptura de la novel·la, les seves implicacions personals i familiars, la imatge estereotipada que es té de l'esclavisme sudista.

  • Maria Bohigas
    Veure vídeo

    Maria Bohigas

    Club Editor, amb Maria Bohigas al capdavant, ha reeditat aquesta temporada "La mort i la primavera", segurament la novel·la més desconeguda de Mercè Rodoreda. Narra la història d'un adolescent en el sí d'un poble cruel, regit per unes creences terribles, que aniquila qualsevol idea de desig. És una novel·la fosca, de lectura devastadora, en què suren tots els grans temes de la literatura de Rodoreda i alhora és una novel·la política que es pregunta quin és el significat autèntic de la llibertat. En aquesta conversa, Maria Bohigas aprofundeix en la gènesi de la novel·la, que es va publicar per primer cop el 1986, tres anys després de la mort de Rodoreda. De com s'hi va dedicar, de com hi apuntala temes que són mirall de la seva pròpia biografia i de les qüestions morals que plantegen alguns aspectes de la vida de l'escriptora al costat d'Armand Obiols i que mai s'han volgut investigar a fons.

  • Carlos Zanón
    Veure vídeo

    Carlos Zanón

    El barceloní Carlos Zanón porta el gènere de la novel·la negra al seu ADN. La seva darrera novel·la, "Taxi" (Ed. Salamandra), no duu aquesta etiqueta, però indefugiblement té una certa mirada "negra". És la història del taxista Sandino, una mena d'Ulisses contemporani i barceloní, que fa un recorregut d'una setmana per la ciutat i es troba tota mena de personatges i es pregunta qui és i on és que ha de tornar.

  • Almudena Grandes
    Veure vídeo

    Almudena Grandes

    La sèrie "Episodios de una guerra interminable" d'Almudena Grandes s'ha proposat furgar en les escletxes més desconegudes dels anys del franquisme. Ara lliure als lectors "Los pacientes del Doctor García" (Ed. Tusquets).

  • Jordi Puntí
    Veure vídeo

    Jordi Puntí

    Anna Guitart entrevista l'escriptor manlleuenc Jordi Puntí. Fa sis anys, des de la publicació d'"Els castellans", que Jordi Puntí no es trobava amb els lectors. Des de llavors sabíem que havia estat treballant en una novel·la sobre el músic Xavier Cugat. Encara l'esperem i, mentrestant, ha tornat als contes, allà on va començar. Jordi Puntí es va estrenar en el món literari amb dos reculls de contes i, aquesta temporada, hi ha tornat amb "Això no és Amèrica" (editada per Empúries en català i, Anagrama, en castellà). De com el fet de ser fill únic el va influir per dedicar-se a explicar històries, els seus records d'infància, la seva passió per l'escriptura i la reescriptura, la seva relació amb els lectors i amb els seus personatges o el seu "instint fabulador" són alguns dels temes que flueixen al llarg de la conversa.