TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 12 resultats.

  • Culpa
    Veure vídeo

    Culpa

    Amb Adam i Eva va començar tot. Segons la cultura judeocristiana, la culpa ens acompanya des que Eva es va menjar la fruita prohibida, i són molts els artistes que han retratat aquesta escena, com veurem en el programa dedicat a la culpa. Visitarem l'església de Sant Climent de Taüll, del segle XII, en la qual els grans ulls de Crist ens vigilen des de l'absis central. I, a Munic, entrarem a la magnífica església dels germans Assam, una joia rococó amb els confessionaris més bells de la història de l'art. Assistirem en una curiosa sessió de psicoanàlisi artística. Farem servir les tècniques que els artistes surrealistes van inventar a partir dels escrits de Sigmund Freud, René Magritte, Salvador Dalí i Max Ernst, entre molts d'altres, que van plasmar en els seus llenços les angoixes que la culpabilitat els feia sentir. I també descobrirem el cas de Brahms, enamorat de Clara Schumann, esposa del seu mentor Robert Schumann. Per a ella va escriure les seves notes més dolces. Sabrem com Caravaggio va intentar demanar perdó pels seus crims a través d'un dels seus millors quadres. I com l'època blava de Picasso va néixer del sentiment de culpabilitat del pintor davant del suïcidi del seu bon amic Carles Casagemes. Les paraules de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin i de l'autor anglès William Shakespeare ens portaran fins a la culpabilitat més cruel, la que només troba descans després de la mort. Acabarem amb un dels millors barítons del món, Carlos Álvarez, que interpretarà l'ària final de Giuseppe Verdi de Macbeth.

  • Solitud
    Veure vídeo

    Solitud

    Per a Franz Schubert, la solitud va ser un camí pel qual transitar per tal de trobar-se amb si mateix. El nostre programa es converteix, també, en un passeig per la solitud amb artistes sublims i salvatges, en què l'home es troba sol davant de la natura. I Edward Hopper ens portarà a la solitud de les seves escenes urbanes, carregades de malenconia. La solitud no sempre és negativa. I per això visitem, a una eremita del segle XXI, una dona que viu allunyada del món per alimentar el seu esperit. I la psicòloga Patricia Ramírez ens explicarà com la solitud és una gran aliada de l'art. Segons ens diu, per crear és millor allunyar-se del soroll. El nostre camí ens portarà fins a les coves rupestres de Chauvet¿Pont d'Arc, on unes magnífiques pintures rupestres van estar, durant segles, lluny de les mirades dels homes. I prenent-ne exemple, anirem fins a un altre tipus de cova: les sales de reserva d'un gran museu. Buscarem una obra solitària i l'alliberarem, traient-la al carrer, mostrant-la al públic i deixant que se'n gaudeixi. També ens endinsarem en la cara més cruel de la solitud. Parlarem amb Joaquín José Martínez, excondemnat a mort, que va viure aïllat de tots i abandonat per tots. Amb ell ens acostarem a Joan Miró, a la recerca d'un bàlsam per a la solitud.

  • Desig
    Veure vídeo

    Desig

    D'entre tots els tipus de desig, l'eròtic és el rei indiscutible. En aquest capítol es pot veure representat a la platja, a través d'unes Venus i Afrodita molt reals, i en algunes de les obres més famoses de Leonardo da Vinci, Vermeer, Fragonard, El Bosco, Gustav Klimt, Courbet o Bernini. Però aquest tipus de desig no és exclusiu de la pintura o de l'escultura. Passejant pels jardins i les estances rococós del Palau de Nymphenburg, comprovem que la sensualitat i l'erotisme també poden ser presents en l'arquitectura i en el mobiliari. La meravellosa òpera "Don Carlo", de Giuseppe Verdi, porta l'espectador cap a un altre tipus de desig, el romàntic; i a través d'un quadre molt viu de Richard Hamilton ens endinsem en el desig de consumir, el tipus de desig que va motivar gran part de l'obra del pop art. Per què el consum s'ha convertit en un dels nostres principals desitjos? Un expert en màrqueting ajuda a respondre aquesta i altres preguntes. I com que no es pot parlar de pop art sense parlar d'Andy Warhol, Ramon Gener visita una escola de primària per aprendre junts serigrafia, una tècnica que l'artista utilitzava per retratar els seus ídols. Finalment, assistim a un dels concerts de Lady Gaga per parlar amb els seus admiradors i entendre què té d'especial aquesta artista que la converteix en un objecte de desig.

  • Por
    Veure vídeo

    Por

    La por, un sentiment paralitzant que pot arrossegar-nos a l'abisme. En aquest tractem de tancar-nos a l'habitació de la por i intentar enderrocar-ne les parets amb l'ajut dels artistes que van saber lluitar contra els seus temors a través de l'art. Començant per Serguei Rakhmàninov, el genial compositor rus, que, després de superar el pànic al fracàs gràcies a la hipnosi, va compondre el seu famosíssim concert per a piano núm. 2.  També es podrà veure com la mirada de Paul Cézanne, el pintor postimpressionista, era una finestra a les seves pors i com es va refugiar en la pintura per aconseguir arribar fins on ningú no havia arribat abans. I com un altre pintor francès, André Masson, va inventar una tècnica pictòrica, la pintura amb sorra, per exorcitzar els dimonis que el perseguien després de la seva participació en la Primera Guerra Mundial. Franz Kafka, l'escriptor que millor va saber retratar l'angoixa i la por quotidianes, tenia més por del seu pare que de ningú més, i va intentar superar aquesta por mitjançant una carta. S'explicarà per què no ho va aconseguir. I Ramon Gener farà com William Turner, un gran romàntic que es lligava al pal d'un vaixell en plena tempesta per captar els colors i la llum de la naturalesa salvatge que li feia por però que adorava al mateix temps. A més, es viatjarà fins al 1816 per presenciar què va passar a la Vila Diodati, a Suïssa. Una aposta que hi va tenir lloc va acabar amb la creació de dues de les grans històries de terror de la literatura: Frankenstein i El vampir. Gener parlarà amb el director de cinema de terror Jaume Balagueró sobre els llaços que uneixen la novel·la gòtica, l'art i el cinema de terror. Finalment, s'interpretaran les magnífiques marxes fúnebres de Frédéric Chopin, un home amb una por terrible que l'enterressin viu, i es descobrirà com la civilització egípcia processava la por de la mort a través del déu Anubis.

  • Valentia
    Veure vídeo

    Valentia

    El nostre capítol d'avui és un homenatge als valents. Com van fer les fantàstiques valquíries de la mitologia nòrdica, cavalcarem pel món per trobar les persones o els personatges que s'han convertit en els nostres referents i la nostra inspiració. El primer valent de la nostra llista és un heroi de l'època clàssica, del llibre que explica la guerra de Troia. El coneixerem lliurant una batalla en un ring de boxa i, amb l'ajuda de ceràmiques i escultures del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, descobrirem moltes coses que no sabíem d'ell. Per conèixer el nostre segon valent, haurem de volar cap al País de Mai Més, i la meravellosa Simfonia "Heroica" ens conduirà cap al tercer: un músic que va definir els seus propis criteris artístics i es va convertir en el primer gran geni creador. Artistes com Dominique Ingres, Rubens, Rossetti o Lenepveu posaran cara a la nostra quarta valenta, una camperola que es va convertir en l'heroïna medieval més valenta de França. I, de la mà d'Andrea del Castagno, Guido Reni, Paul Rubens, Caravaggio i el mateix Miquel Àngel, destaparem el cinquè: el foner més famós i valent de la tradició judeocristiana. Els dos següents valents de la nostra llista mai es van deixar vèncer per l'edat i van seguir creant coses fins a la fi dels seus dies. I el vuitè valent és un cavaller de trista figura que va enamorar artistes com Dalí, Daumier o Picasso perquè, tot i ser tractat per tothom com un boig, mai va deixar de lluitar pels seus ideals. El nostre viatge acabarà amb el valent que dona sentit a l'art, el valent més important de tots.

  • Gelosia
    Veure vídeo

    Gelosia

    La gelosia és un sentiment terriblement destructiu que ens arriba a tots en un moment o un altre. En aquest capítol de "This is art" veiem una infinitat d'obres i artistes gelosos i, observant-los, intentem trobar una manera de lluitar contra la gelosia. El triangle amorós format per Vulcà, Venus i Mart ens converteix en detectius i investiguem els casos d'infidelitats que pintors com Ramon Casas, Natale Schiavoni o August Strindberg van retratar. Descobrim com Edvard Munch va ser un gelós sense remei que va haver de bregar amb aquest sentiment al llarg de tota la seva vida. La seva lluita no va donar resultat en les seves relacions, però sí en l'art: va pintar obres magnífiques sobre la gelosia i els va assignar un color: el verd. També veiem com dos rapers solucionen amb una batalla de galls l'enemistat entre Bernini i Borromini en la Roma barroca del segle XVII. Viatgem fins a Venècia per entrar en la Scuola Grande di San Rocco, un encàrrec que va enfrontar dos gegants del Renaixement: Tintoretto i Veronese. I també parlem d'Henri Matisse i Pablo Picasso, dos grans artistes que, en lloc de deixar-se arrossegar per una espiral gelosa, van aprendre a col·laborar i van saber compartir el podi. Una cosa que també han aconseguit els integrants de RCR Arquitectes, guanyadors del Premi Pritzker 2017, l'"Oscar de l'arquitectura", que hem visitat al seu estudi.

  • Bogeria
    Veure vídeo

    Bogeria

    Com diu un dels nostres testimonis al programa: Què seria realment de l'art sense bogeria? Molts artistes han tret partit de la seva bogeria per crear. I alguns d'ells, per crear grans obres. Des de Vincent Van Gogh fins a Ernest Hemingway o Salvador Dalí. Avui, a "This is Art", la bogeria s'apodera de l'art. Amb aquest capítol, iniciem un viatge a la bogeria a través de l'art, que comencem al segle XV amb el Bosco i finalitzem amb l'artista plàstica japonesa Yayoi Kusama. En aquest recorregut pels camins més fràgils de la ment, practicarem el surf a les fredes aigües de Zarautz, al País Basc, per parlar de l'escultora Camille Claudel; ens submergirem en el Rhin per explicar per què la realitat li feia tant de mal a Robert Schumann; i escoltarem les belles paraules de Leopoldo María Panera, un poeta que va decidir ingressar voluntàriament en un centre psiquiàtric, tot i que va escriure uns poemes meravellosos sobre el seu estat mental. Mentrestant, sentirem el testimoni de persones que en algun moment de la seva vida han estat o continuen estant atrapades en les xarxes de l'alienació. Les seves aportacions seran la peça clau en aquest gran trencaclosques sobre els misteris de la ment i l'art.

  • Vanitat
    Veure vídeo

    Vanitat

    La vanitat forma part de la naturalesa humana, però també és intrínsec a l'esperit artístic. En el capítol d'avui, farem un recorregut per diferents formes de vanitat humana i artística. Parlarem d'això amb el doctor Manuel Antón, crític d'art, al Museu del Prado, a partir d'alguns retrats de monarques que van intentar aconseguir diferents objectius amb els seus posats. També amb Sarai López, campiona d'Espanya de Bodybuilding, una especialitat esportiva que ens evoca a les magnífiques escultures que al llarg de la història han representat els més vanitosos. A més, viatjarem al Palau de Versalles, construït per Lluís XIV, per comprovar que és un dels exemples més evidents de vanitat en la història de la humanitat. Recorrerem també l'arquitectura vanitosa de la Barcelona modernista, entrevistarem l'escultor Jaume Plensa i gaudirem de la càlida veu de la soprano Desirée Rancatore. I tot això per reflexionar sobre si l'art, enfront de la mort, ens converteix realment en immortals.

  • Rebel·lia
    Veure vídeo

    Rebel·lia

    En el decurs de la història, els artistes sempre s'han rebel·lat contra els cànons que els han precedit. Aquest és un programa sobre la rebel·lia en l'art, una cosa tan necessària com important, perquè, sense això, no hi ha evolució en la creació. Seguint els principis bàsics de rebel·lia, és a dir, de negació, de bé comú, de trencar les regles, d'estratègia i d'acció, entrevistarem tres artistes que afirmen que són l'únic Bansky, el prolífic artista urbà britànic que fins aquest moment ha amagat la seva identitat real a la premsa internacional. També entrevistarem el director de cinema Julien Temple, que va viure l'època punk al Londres dels 70, i amb qui parlarem de la importància i significat d'aquest moviment. I viatjarem fins a Roma, on durem a terme l'impossible, la més gran de les rebel·lies: filmar l'interior de la Capella Sixtina, una cosa totalment prohibida a qualsevol turista. L'equip de gravació de "This is Art" demostrarà que pot ser tan rebel com ningú.

  • Inspiració
    Veure vídeo

    Inspiració

    Hi ha qui s'inspira mirant a través d'una finestra, hi ha qui s'inspira en un paisatge o en un color; d'altres en la llum, com els impressionistes. N'hi ha, però, que s'inspiren en el rostre de la persona estimada. La inspiració sempre et pot arribar en el moment més inesperat i de la manera més insospitada. Sempre ha estat una font de problemes per als artistes, però també la més gran de les satisfaccions. I, per descomptat, la base de tota creació artística. Per parlar de tot això, viatjarem des d'Atenes fins a París. Pujarem al Mont Parnàs, la pàtria simbòlica dels artistes, on rebrem la visita de les nou muses de la inspiració, i on, a més, xerrarem amb en Teodorus Terzopoulus, prestigiós director teatral, sobre l'essència del teatre com a mirall de la condició humana. A París, visitarem un estudi d'artistes, recorrerem els carrers practicant l'"art-crossing" i ens emocionarem amb els infortunats amors de Modigliani i la seva musa, Jeanne Hebutterne. Per acabar, l'Orquestra Simfònica del Vallès ens delectarà amb una magistral peça d'Héctor Berlioz, inspirada en la dona que més va estimar, la Harriet Smithson. Es tracta de "La simfonia fantàstica", una de les obres musicals més brillants mai compostes.

  • Curiositat
    Veure vídeo

    Curiositat

    Com va dir Picasso: "Tots els nens neixen artistes, el difícil és seguir sent un artista quan un es fa gran." Seguint la pauta de Picasso, en el capítol d'avui ens endinsarem en el concepte del nen interior que tot artista porta dins seu. És a dir, parlarem d'aquest ingredient tan necessari per crear: la curiositat. I, per això, prendrem com a fil conductor les metàfores d'"El petit príncep", d'Antoine de Saint-Exupéry, aquell nen gran que va crear un dels fenòmens literaris més importants del món de les lletres. I és que, tal com veurem, Picasso, Magritte, Mozart i Leonardo da Vinci van ser artistes que no van deixar de fer-se preguntes ni de fer servir la seva curiositat per crear. Coneixerem nous artistes, com el fotògraf madrileny Chema Madoz, que va més enllà de la seva curiositat per arrossegar-nos a espais quotidians que ell converteix en màgics i fascinants. I xerrarem amb Luciano Floridi, professor de Filosofia de la Universitat d'Oxford, sobre la importància del "nen interior" que tot ésser humà té dins seu. També, amb l'oftalmòloga Elena Barraquer, sobre la profunditat de camp en la pintura. Tot això, amb Ramon Gener que, amb el seu habitual entusiasme i erudició, ens transportarà a un món inimaginable, sempre de forma accessible i didàctica.

  • Èxtasi
    Veure vídeo

    Èxtasi

    L'èxtasi és aquell estat sublim segons el qual tot artista, religiós o laic aspira a assolir. Els nostres il·lustres avantpassats ja el van buscar en substàncies estimulants, com una drecera per elevar-se a les altures. Ho van fer a través del Déu grec Dionís i del seu equivalent romà Bacus, déus de la bogeria i del vi, inspiradors de la bogeria ritual i l'èxtasi. En aquesta recerca d'allò més profunda a través de l'art, recorrerem llocs tan fascinants com l'església de Santa Maria Assumpta a l'illa de Torcello, on el color daurat, que representa el color de Déu, ho predomina tot. O la capella de Santa Cecília de Montserrat, on xerrarem amb Sean Scully, un pintor nord-americà d'origen irlandès que creu que qualsevol color pot fer-nos plorar d'emoció. A Roma, revisarem l'obra de Bernini, que va aconseguir fer del marbre textures que ningú mai no havia aconseguit anteriorment. A través de la música, arribarem a l'èxtasi tot escoltant les "Variacions Gould", interpretades pels virtuosos germans Jussen, i una colpidora versió d'"El poema de l'èxtasi", de Scriabin, interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès.