Amb Adam i Eva va començar tot. Segons la cultura judeocristiana, la culpa acompanya els humans des que Eva es va menjar la fruita prohibida, i són molts els artistes que han retratat aquesta escena.
Descobrim com l'època blava de Picasso va néixer del sentiment de culpabilitat del pintor davant del suïcidi del seu bon amic Carles Casagemes.
Brahms, enamorat de Clara Schumann, dona del seu mentor, Robert Schumann, va escriure les seves notes més dolces i més culpables.
Descobrim com Caravaggio va intentar demanar perdó pels seus crims a través d'un dels seus millors quadres.
Entrem a la magnífica església dels germans Assam, a Munic, una joia rococó amb els confessionaris més bonics de la història de l'art.
Visitem l'església de Sant Climent de Taüll, del segle XII, on els grans ulls de Crist vigilen des de l'absis central.
Edward Hopper, conegut per les seves representacions realistes i misterioses de la soledat, ens condueix cap a escenes urbanes carregades de malenconia.
Per Franz Schubert, la solitud va ser un camí per on transitar per trobar-se amb ell mateix, i la seva música així ho reflecteix.
Ens endinsem en les sales de reserva d'un gran museu com el Museu Nacional d'Art de Catalunya, espais secrets plens d'art solitari.
Caspar David Friedrich, pintor romàntic, va arribar a dir "necessito la solitud per entrar en comunicació amb la naturalesa". D'aquí els seus paisatges solitaris.
A les coves de Chauvet-Pont d'Arc hi trobem unes magnífiques pintures rupestres que van estar, durant segles, lluny de les mirades dels homes.
Leonardo da Vinci va sorprendre tothom amb una Gioconda que ens mira de fit a fit. Repassem mirades femenines de la Història de l'Art i com es relacionen amb el desig.
Passegem pels jardins i les estances rococós del palau de Nymphenburg i comprovem que la sensualitat i l'erotisme també poden ser presents en l'arquitectura i en el mobiliari.
A través d'un quadre molt viu de Richard Hamilton ens endinsem en el desig de consumir, el tipus de desig que va motivar gran part de l'obra del pop art.
William Turner, un gran romàntic que es lligava al pal d'un vaixell en plena tempesta per captar els colors i la llum de la naturalesa salvatge que li feia por, però que adorava al mateix temps.
Serguei Rakhmàninov, el genial compositor rus, que, després de superar el pànic al fracàs gràcies a la hipnosi, va compondre el seu famosíssim concert per a piano núm. 2.
Franz Kafka, l'escriptor que va saber retratar millor l'angoixa i la por quotidianes, tenia més por del seu pare que de ningú més, i va intentar superar aquesta por mitjançant una carta.
Frédéric Chopin, un home amb una por terrible que l'enterressin viu i que, tot i això, va compondre magnífiques marxes fúnebres.