TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 162 resultats.

  • Mactar Thiam Fall: "Acumular experiència és millor que acumular diners."
    Veure vídeo

    Mactar Thiam Fall: "Acumular experiència és millor que acumular diners."

    Mestre i realitzador de documentals, Mactar Thiam Fall va decidir venir a Europa per veure i conèixer amb els seus propis ulls la cultura occidental després d'exercir la docència durant més de 15 anys al seu país, el Senegal. Ha viscut 5 anys a Catalunya i ara torna al Senegal, on amb la seva sèrie documental "Bitim réew" ("Fora de casa"), vol obrir un debat per conscienciar la gent jove que la realitat a Europa és molt diferent de com se la imaginen. El 54 per cent de la població senegalesa té entre 18 i 30 anys i no tenen prou informació abans de sortir del país. Diu que hi ha d'haver un canvi de mentalitat i que els joves immigrants han d'emprendre el viatge amb l'objectiu de formar-se i adquirir experiència per poder després tornar al país i poder aprofitar tot el que hagin après.

  • Lluís Torner: Recerca de frontera
    Veure vídeo

    Lluís Torner: Recerca de frontera

    És doctor i catedràtic en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya. És el director de l'Institut de Ciències Fotòniques , l'ICFO, i presideix l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca. Lluís Torner ens explica que "recerca de frontera" vol dir investigar en temes que busquin tenir impacte global, que siguin nous arreu del món, i que puguin generar productes que arribin al mercat mundial. Segons ell, a Espanya les elits dirigents no veuen que per poder generar riquesa cal invertir en recerca. Si des de l'any 2000 una part dels diners que s'han abocat a la bombolla immobiliària s'haguessin invertit en recerca i innovació, ara patiríem la crisi d'una manera molt diferent.

  • Vicenç Navarro: Les retallades no són inevitables
    Veure vídeo

    Vicenç Navarro: Les retallades no són inevitables

    És catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Polítiques Públiques a la Johns Hopkins University, als Estats Units, on imparteix classes des de fa 35 anys. El professor Vicenç Navarro ens explica que l'estat espanyol i la Generalitat tenen tan pocs recursos perquè no hi ha una política fiscal eficient. Les retallades serien evitables si les rendes molt altes paguessin més impostos. Ens proposa algunes alternatives clares a la política d'austeritat que ara recau en les classes mitjanes. Per exemple: les retallades de 600 milions en ajudes a la dependència s'haurien pogut evitar reduint el subsidi de l'estat a l'Església catòlica, que és de 650 milions d'euros, o reduint les inversions en equipament militar.

  • Jorge Verstrynge: Un llarg viatge
    Veure vídeo

    Jorge Verstrynge: Un llarg viatge

    És doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular. Tot i que se'l continua recordant pel seu passat polític com a membre molt destacat de la dreta espanyola al costat de Manuel Fraga, Jorge Verstrynge ens explica que desde llavors ha fet un llarg viatge ideològic que ara el situa al costat dels plantejaments d'esquerra més progressistes. Ens diu que els polítics actualment són una emanació dels bancs, i que s'han venut, literalment, però ens recorda que no existeix cap altra legitimitat del poder que no sigui la legitimitat del poble. Sobre Catalunya diu que si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir.

  • Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?
    Veure vídeo

    Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

    Enginyer industrial i expert en Direcció i Gestió Estratègica, Joan Castillo es planteja què hauria de fer Catalunya per acostar-se als objectius marcats per la UE en el pla Europa 2020. Com a prioritats, caldria millorar l'educació i rebaixar dràsticament el fracàs escolar i també augmentar la inversió en I+D. Segons Castillo, Catalunya hauria de treballar mirant cap a Europa i no tant cap a Madrid. S'haurien de potenciar sectors forts com l'automoció, la biomedicina, el turisme i la gastronomia o l'agroalimentació. La seva conclusió és que cal un acord de país per reanimar l'economia i sumar l'experiència i els coneixements de tot el capital humà que tenim.

  • Ramón Muñoz: "Espanya, país 'low cost'"
    Veure vídeo

    Ramón Muñoz: "Espanya, país 'low cost'"

    Ramón Muñoz és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i s'ha especialitzat en informació econòmica. Ha treballat a l'agència Europa Press i en mitjans com "Diario 16", "El Economista" i "El Mundo". Actualment treballa a "El País" i és l'autor del llibre "España, destino tercer mundo", del qual s'han fet ja 5 edicions. Des de l'inici de la crisi, l'any 2008, Muñoz va ser un dels periodistes que, a contracorrent, va alertar de la gravetat del que estava passant. Segons Muñoz, polítics, tertulians i banquers van convertir-se en "mercenaris de la mentida" per convèncer la població que aquesta era una crisi cíclica més, i que els "brots verds" i la bonança econòmica tornarien aviat. No ha estat així, i Ramón Muñoz manté que encara que la bombolla immobiliària n'ha estat el detonant, la veritable raó de la crisi espanyola cal buscar-la en el fet que en els últims 30 anys s'ha desmantellat la indústria i l'agricultura.

  • Antoni Talarn: La deriva del capitalisme i la salut mental
    Veure vídeo

    Antoni Talarn: La deriva del capitalisme i la salut mental

    Especialista en Psicologia Clínica i professor titular de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona, Antoni Talarn ens explica de quina manera la crisi afecta la salut mental de les persones. Han augmentat tant el nombre de casos de depressió, ansietat, crisis d'angoixa i addiccions com els casos de suïcidi. Pel professor Talarn, el que ha passat és que el capitalisme ha captat molt bé l'essència de l'ésser humà i el que ens està passant és producte de l'avarícia desfermada d'un sector de la humanitat. El sistema ha emmalaltit, té una psicopatologia que és el neoliberalisme. Com a societat, no hem de créixer, econòmicament parlant: hem de madurar. I la maduració implica reflexionar sobre una qüestió: a qui donem el poder?

  • Ramon Carner: "La independència, única opció per a Catalunya"
    Veure vídeo

    Ramon Carner: "La independència, única opció per a Catalunya"

    Empresari i president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner exposa que el model econòmic espanyol no és el més adient per a Catalunya. Espanya té un model financer dirigit a grans empreses, com ara la banca, les elèctriques, les telecomunicacions i les constructores, empreses que viuen totes de l'estat, oligopolis. Catalunya, en canvi, té un model econòmic basat en petites i mitjanes empreses, amb un fort component industrial i tecnològic, molt especialitzades i que aporten valor afegit al país. A Catalunya el 99% de les empreses són petites i mitjanes, generen el 50% del PIB i donen feina a un 70% dels treballadors de Catalunya.

  • Jonathan Tepper:  diner virtual i deutes reals
    Veure vídeo

    Jonathan Tepper: diner virtual i deutes reals

    El diner que existeix és crèdit, són préstecs. El diner és igual a deute i préstecs, no són els dipòsits ni el que tenim a la butxaca. L'economista Jonathan Tepper ens explica que cada banc central decideix quin tant per cent de diner real cal tenir a la caixa. Als Estats Units és un 10%, a Europa és un 2% i a la Gran Bretanya, legalment, no han de guardar res. Si tu fas un dipòsit de 1.000 dòlars al banc, el banc en guardarà 100 i els altres 900 els pot prestar. Aleshores, el sistema tindrà els 1.000 més els 900 que ha prestat, és a dir 1.900 dòlars, i els 100 de reserva. La persona que rep el préstec dipositarà els 900 en un altre banc, i aquest tornarà a prestar-los. I això es repeteix fins que els 1.000 dòlars es poden convertir en 10.000, repartits en tot el sistema econòmic. Així és com creen diners els bancs: els multipliquen, són diners que no existeixen.

  • Ramón Cotarelo: S'ha acabat  la "conllevancia"?
    Veure vídeo

    Ramón Cotarelo: S'ha acabat la "conllevancia"?

    Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d'Educació a Distància (UNED), Ramón Cotarelo argumenta amb claredat que la transició espanyola va ser el resultat de la por. S'hi va arribar per la fusió de dues pors: la por de la dreta a perdre els seus privilegis i la por de l'esquerra a tornar a ser víctima de la repressió. Segons ell, l'actual dreta nacionalista espanyola, en connivència amb l'Església catòlica, no representa Espanya. Representa menys de la meitat d'Espanya, però s'ha imposat sobre la resta. Es declara nacionalista espanyol, però està a favor que els catalans decideixin lliurement si volen continuar a Espanya. El dret d'autodeterminació, diu, és la màxima manifestació de llibertat col·lectiva en què la gent elegeix.

  • Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política
    Veure vídeo

    Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política

    Són de generacions diferents, però el seu activisme social i polític els ha convertit en referents. Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen la formació d'un moviment social que ha de portar a la creació d'una candidatura popular i unitària a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Han elaborat un manifest on s'exposen una sèrie de propostes de canvi social, polític i econòmic que serveixin per obrir un ampli debat en assemblees locals de tots els pobles de Catalunya. Aquest procés des de baix ha de culminar amb la creació d'una candidatura unitària que convocaria l'assemblea constituent que hauria de portar a la independència de Catalunya. Ells no seran candidats a les eleccions, però sí impulsors de tot el procés. Entre les propostes de la plataforma que impulsen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres hi ha l'expropiació de la banca privada i el fre a l'especulació financera, una reforma electoral i mecanismes de control dels càrrecs electes, reversió de totes les retallades, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

  • Josep Maria Gay de Liébana: Xipre, l'experiment.
    Veure vídeo

    Josep Maria Gay de Liébana: Xipre, l'experiment.

    Josep Maria Gay de Liébana és doctor en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses i doctor en Dret. És professor d'Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "España se escribe con e de endeudamiento". Demanarem al professor Gay de Liébana que ens expliqui quines repercussions pot tenir sobre la nostra economia el rescat de Xipre, ja que Brussel·les està deixant clar que aquest model s'aplicarà en futures crisis financeres. El principi fins ara inviolable de garantir els estalvis dels impositors s'ha trencat, i "l'experiment Xipre" i pot establir un precedent preocupant. Ens explicarà cap a on va l'Europa que escriu al dictat d'Alemanya, i quina és la situació real dels bancs i les grans empreses espanyoles. Segons ell, la crisi que patim és en gran manera una autèntica crisi de deute, i ens ho demostrarà amb dades actualitzades sobre la solvència real de les grans empreses de l'Ibex-35. Sobre els pressupostos de l'Estat per al 2013, els que segons el ministre Montoro són els "mes socials de la història", Gay de Liébana ens aporta una dada : la despesa superarà els ingressos en 39.418 milions d'euros. El total del deute públic espanyol representa ja un 96,5% del PIB.

  • Jorge Font
    Veure vídeo

    Jorge Font

    Jorge Font és una d'aquelles persones que, sense voler, escampen llum i vitalitat al seu voltant. Esportista d'elit, practicava l'esquí aquàtic des que tenia 7 anys i va arribar a representar el seu país, Mèxic, als campionats mundials del 1987. L'any 1988, mentre esquiava, va tenir un accident que el va deixar tetraplègic. Va haver de deixar de banda els estudis de medicina i la vida esportiva, però, en lloc de deixar-se vèncer, Jorge Font no només va saber reconvertir la seva vida, sinó que també ha fet de l'ajuda a persones amb discapacitats la feina que li permet retornar d'alguna manera tot el suport emocional que va rebre per part dels seus amics i familiars. És llicenciat en administració d'empreses i col·labora amb diverses organitzacions que promouen la integració de persones amb algun tipus de discapacitat. Amb sentit de l'humor, defuig el dramatisme i diu que des de l'accident la seva vida va "sobre rodes". Un any i mig després de l'accident, Jorge Font va tornar a practicar esquí aquàtic en la modalitat per a discapacitats i des de llavors ha estat vuit vegades campió del món. Creu que l'alegria i el fet de compartir les petites coses del dia a dia amb altres persones tenen un poder terapèutic. I cita una frase que diu que l'omple d'energia: "La vida no sempre es pot allargar, però sempre, sempre, es pot eixamplar". De la seva experiència n'ha extret conclusions valuoses, i una és que "tots som teixidors de xarxes" i avancem més si treballem plegats.

  • Santiago Niño Becerra: apunts de futur
    Veure vídeo

    Santiago Niño Becerra: apunts de futur

    Santiago Niño Becerra és catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i escriptor dels llibres "El crash del 2010" i "Más allá del crash". És conegut com "el profeta de la crisi". No és la primera vegada que Niño Becerra ens visita al "Singulars", però aquest cop volem que ens faci la seva previsió sobre què ens espera econòmicament i socialment en els pròxims anys, un cop assumit que la crisi que travessem no té un final a curt termini. Si mirem els titulars dels diaris de les últimes setmanes, el panorama que se'ns dibuixa deixa poc lloc per a l'optimisme: A Catalunya, l'economia va tancar el 2012 amb un descens de l'1,6% i una caiguda de la facturació d'un 9,7%. El tancament d'empreses es dispara i 2.886 companyies ja han estat liquidades. La indústria espanyola ha perdut el 30% de la producció des del 2007 i més de mig milió de llocs de treball en quatre anys. A més, Espanya, juntament amb Portugal, Bulgària i Letònia, és el país més desigual d'Europa. Els deutes que ha contret durant la crisi no són pocs: deu 43.700 milions al Banc Central Europeu. S'han superat per primer cop els 5 milions d'aturats i l'atur juvenil ja està per sobre del 55%. Santiago Niño Becerra ja va anticipar algunes qüestions sobre la crisi. Més tard va analitzar què estava passant, i ara ve a explicar-nos quines seran les conseqüències d'aquesta situació i cap a on va l'economia mundial.

  • Susan George. La "classe Davos": tot per a nosaltres i res per als altres.
    Veure vídeo