Qualsevol cosa abans que una puta
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Qualsevol cosa abans que una puta

Contingut per majors de 13 anys

Eva-Maree Kullander Smith tenia 27 anys quan el pare dels seus fills la va assassinar durant una visita supervisada pels serveis socials. La custòdia dels petits s'havia concedit a l'home, tot i els seus antecedents de violència domèstica, després que els serveis socials descobrissin que la mare havia exercit de noia de companyia.

 

Es pot ser mare i prostituta?

Víctima de la violència masclista, Eva-Marree Kullander es va separar de la seva parella. Amb dos nens petits i en trobar-se aviat que no tenia prou recursos econòmics, va treballar com a noia de companyia dues setmanes. En assabentar-se'n, els serveis socials suecs li van treure la custòdia dels nens i la van concedir a l'exparella, tot i tenir antecedents per violència.

L'Eva-Marree va engegar accions legals per recuperar els nens i tenir-hi contacte, però no hi havia res a fer. Tres anys després, en la primera visita acordada amb els serveis socials per veure el seu fill gran, l'exparella la va matar i va ferir mortalment una treballadora social.

 

Una producció de Magneto Presse i Arte

 

L'11 de juliol del 2013, Eva-Marree Kullander va morir assassinada pel seu excompany, Joel Kabagambe, a la seu dels serveis socials de Västeras, a Suècia. Tenia 27 anys i era mare de dos nens. El seu malson havia començat l'any 2009, quan es va quedar embarassada del segon. Arran de patir diversos episodis de violència masclista exercida per la seva parella, va demanar ajuda als serveis socials, on la van animar a deixar-lo. Pocs mesos després del naixement de la segona criatura, la seva situació econòmica era tan crítica que va decidir treballar com a noia de companyia a Estocolm amb el pseudònim de "Petit Jasmine". Només van ser dues setmanes, cinc clients, però l'estigma social va marcar la resta de la seva vida.

Per entendre la seva història, cal contextualitzar-la en el seu marc social i jurídic. El 1999, Suècia va ser el primer país al món a adoptar una llei que criminalitzava els clients. A la pràctica no se n'ha empresonat mai cap, però la situació de les prostitutes ha empitjorat, tot i que la seva activitat ja no és il·legal. La llei les considera víctimes de la violència sexual, tant si se'n consideren com si no. Es fa tot el possible perquè abandonin la prostitució i se les desacredita sistemàticament si no segueixen aquest rol o si no se'n penedeixen.

En assabentar-se que l'Eva-Marree Kullander havia exercit com a prostituta, els serveis socials van decidir treure-li la custòdia dels fills. Es van presentar a casa seva amb la policia i, sense cap explicació, li van prendre els nens. La custòdia va passar a mans de l'exparella, tot i els seus antecedents per violència.

Durant anys, l'Eva-Marree va lluitar per tots els mitjans amb l'administració i la justícia per recuperar els fills, sense èxit. Tot i que va aconseguir una sentència judicial que li concedia el dret de visitar els fills, l'exparella va anul·lar sistemàticament les visites el dia abans durant tres anys.

 

"En un context cultural en què es considera millor confiar uns nens a un home violent que a una prostituta, tots els intents de l'Eva-Marree acaben fracassant sistemàticament. Des de la negociació amb els serveis socials fins a l'abandonament de la prostitució, passant pel recurs davant d'un jurat popular, no funciona res. Haurà de pagar tota la vida per haver mantingut relacions amb cinc clients, com si el preu no hagués estat ja prou alt."

Ovidie, directora

 

L'Eva-Marree mai va tornar a prostituir-se. Tampoc es va penedir ni va renegar del que havia fet, senzillament ho va assumir i es va convertir en una activista pels drets de les treballadores sexuals, desafiant les polítiques i actituds envers la prostitució a Suècia.

El juliol del 2013, els serveis socials van decidir organitzar una trobada entre l'Eva-Marree i el seu fill gran, en Ludwing. Feia més de tres anys que l'hi havien pres. L'exparella havia de supervisar la visita, malgrat les múltiples advertències del seu comportament amenaçador. La cita es va acordar el 13 de juliol. Aquell dia, durant la visita, en Joel la agredir brutalment amb un ganivet, apunyalant-la més de trenta vegades. També va ferir una treballadora social.

Dies després del seu assassinat, es van organitzar concentracions de treballadors sexuals arreu del món. L'Eva-Marree es va convertir en el símbol del fracàs del model suec.

Quatre anys després dels fets, els seus pares encara reclamen als serveis socials i les institucions el dret de visita als seus nets, però els seus correus no reben resposta ni ningú es digna a rebre'ls. L'estigma continua.

 

Podeu veure'n el tràiler aquí.

 

Premis
Premi Amnistia Internacional a la millor pel·lícula de la secció Drets Humans, Thessaloniki International Film Festival, Grècia 2018

 

Dirigit per Ovidie.

Informació d'interès Disponible fins al 21/06/2018 a les 23.59

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR