TOTS ELS CLIPS

S'han trobat 180 resultats.

  • Tràiler "L'Alguer: un pentagrama com un carrer"
    Veure vídeo

    Tràiler "L'Alguer: un pentagrama com un carrer"

    Pot, la música, salvar una llengua? La presència de la llengua catalana a la ciutat de l'Alguer ha disminuït de manera preocupant durant els últims cinquanta anys i la transmissió de pares a fills s'ha perdut gairebé per complet. Les cançons en són l'única excepció, l'únic àmbit en què els algueresos fan servir majoritàriament el català i, per tant, la gran esperança per revifar l'ús de la llengua a la ciutat. Amb el projecte musical "Mans, manetes", endegat per la Plataforma per la Llengua, un grup de nens algueresos, acompanyats per artistes de territoris de parla catalana, ho posen a prova.

  • Què passa amb els joves extutelats?
    Veure vídeo

    Què passa amb els joves extutelats?

    On van els nois i noies que viuen en centres tutelats per la Generalitat en complir els 18 anys? Tot i que a Catalunya aquests joves poden comptar amb certes ajudes, com uns diners mensuals, i poder viure en un pis assistit, fins als 21 anys, des de les entitats socials s'insisteix en la falta de mitjans i l'excés de burocràcia. A l'abril es va constituir la Unió de Joves Extutelats de Catalunya, un col·lectiu que supera els 10.000 joves entre 18 i 30 anys. Denuncien falta de recursos i demanen igualtat d'oportunitats i, sobretot, que no se'ls estigmatitzi pel seu passat.

  • És ètic fer negoci amb els desemparats?
    Veure vídeo

    És ètic fer negoci amb els desemparats?

    L'execució dels protocols de desemparament fa créixer el nombre de menors susceptibles d'haver d'ingressar en un centre d'acollida o protecció. Això suposa unes necessitats en infraestructures que les fundacions del tercer sector estan disposades a assumir. Algunes fundacions, que són entitats sense ànim de lucre, creen societats limitades que sí que treuen beneficis de la seva vinculació amb el tercer sector. Com ho fan? És ètic fer negoci amb els desemparats?

  • Quan es qüestiona el relat de la mare i el menor per abusos o maltractament
    Veure vídeo

    Quan es qüestiona el relat de la mare i el menor per abusos o maltractament

    Les dones que no volen entregar els seus fills als exmarits perquè sospiten que maltracten o abusen del fill, s'arrisquen a perdre la pàtria potestat? Com hi responen les autoritats judicials i administratives? Ens responen M. Antònia Noguera, de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, i Judit Martínez, de Simicat, Associació Stop Impunitat al Maltractament Infantil.

  • Un cas de família d'acollida
    Veure vídeo

    Un cas de família d'acollida

    La família de Pep Taberner va acollir un nen de set anys. Després de deu mesos i molt patiment, li van diagnosticar una patologia psiquiàtrica greu i els experts van determinar que acollir aquell nen posava en risc la família. En Pep considera que abans que cap família aculli un menor, caldria realitzar un diagnòstic previ, per tal de trobar la solució més adient tenint en compte el perfil i necessitats del menor i les característiques de la família d'acollida.

  • Quin és el futur d'Estat Islàmic?
    Veure vídeo

    Quin és el futur d'Estat Islàmic?

    De l'Afganistan a Síria, cada dècada ha fet una generació de jihadistes. La quarta, de moment, és una especulació. Cada una d'elles, consecutiva a una onada d'agressions exteriors al món de l'islam. La interacció del que se simplifica com a Occident i Orient no s'ha apaivagat. Està encara en un clar crescendo. En pot sortir, efectivament, una nova simfonia de patiment.

  • Evolució del missatge audiovisual d'Estat Islàmic
    Veure vídeo

    Evolució del missatge audiovisual d'Estat Islàmic

    Estat Islàmic manté una poderosa maquinària de producció audiovisual, moderna, atractiva, que utilitza el llenguatge i els recursos tècnics del cinema actual. El que ara veuran n'és un recull, d'on hem exclòs les escenes de crueltat explícites, però es percep perfectament l'evolució i la sofisticació del missatge jihadista violent.

  • Latifa Ibn Ziaten, mare de la primera víctima del que seria una onada d'atemptats a Europa
    Veure vídeo

    Latifa Ibn Ziaten, mare de la primera víctima del que seria una onada d'atemptats a Europa

    Com són els nois i les noies que fan el pas definitiu cap a l'acció violenta? Què tenen en comú? Els missatges a les xarxes socials, els selfies, els vídeos donen algunes pistes, com, per exemple, Mohamed Merah, el jove que va matar set persones el 2012. Per Latifa Ibn Ziaten, la mare de la seva primera víctima, Imad, l'islam és sinònim de pau. Des de llavors, fa xerrades a instituts, on parla, sobretot, de respecte.

  • Els protocols per contractar un imam es modifiquen després dels atemptats de Barcelona i Cambrils?
    Veure vídeo

    Els protocols per contractar un imam es modifiquen després dels atemptats de Barcelona i Cambrils?

    Els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 van canviar immediatament els protocols de contractació d'imams a Bèlgica. I a Catalunya, què s'ha fet, sobre això?

  • Reacció a l'Institut Abat Oliba de Ripoll, on van estudiar els autors dels atemptats
    Veure vídeo

    Reacció a l'Institut Abat Oliba de Ripoll, on van estudiar els autors dels atemptats

    La incomprensió i la perplexitat entre els alumnes i els docents que han conegut els terroristes són comunes a Ripoll, Brussel·les i qualsevol lloc.

  • Abdelbaki es-Satty no va aconseguir exercir d'imam a Bèlgica
    Veure vídeo

    Abdelbaki es-Satty no va aconseguir exercir d'imam a Bèlgica

    Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll i líder de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017, va intentar el 2016 fer d'imam a la localitat belga de Diegem. De seguida van sospitar d'ell i del seu discurs radical. Us sorprendrà veure què en pensava un imam que hi va parlar només 15 minuts.

  • De Charlotte a Amina, el procés de radicalització d'una nena de 12 anys, explicat per la seva mare
    Veure vídeo

    De Charlotte a Amina, el procés de radicalització d'una nena de 12 anys, explicat per la seva mare

    La història real d'una nena de 12 anys que passa a practicar el salafisme pietista, una dels corrents més rigorosos i restrictius de l'islam.

  • Hazim, refugiat sirià a Beirut
    Veure vídeo

    Hazim, refugiat sirià a Beirut

    En Hazim al-Ahmad estudiava dret i era un atleta prometedor quan va haver de marxar de la seva ciutat Alep, a Síria, per fugir de la guerra. Va arribar amb la seva família a Beirut, al Líban, el 2012. En arribar eren set a la família, ara cinc. Dos germans van arriscar la vida per arribar a Europa en una perillosa travessa pel Meditarrani. El somni del Hazim és convertir-se en advocat i campió d'atletisme.

  • Joves que aposten per la cultura a Medellín
    Veure vídeo

    Joves que aposten per la cultura a Medellín

    Als anys 90, Medellín es considerava la ciutat més violenta del món. El narcotràfic, els grups guerrillers, els paramilitars d'extrema dreta i les forces de seguretat lliuraven una guerra sense treva. Als barris marginals i aïllats, els nois eren carn de canó dels grups armats. Vint anys després, una ambiciosa xarxa de transport, escoles, biblioteques i apostes culturals ofereixen més alternatives als joves dels barris més pobres. El hip-hop i els grafitis són dues d'aquestes apostes.

  • Kigali, l'enigma de la reconciliació
    Veure vídeo

    Kigali, l'enigma de la reconciliació

    Com es reconstrueix un país després d'un genocidi amb un milió de víctimes? Com conviuen a Ruanda els supervivents i els familiars de les víctimes amb els milers de botxins que estan lliures? Tot i que encara queden moltes ferides obertes, Kigali es dibuixa dia a dia en un escenari de reconciliació i, cada 7 d'abril, els ruandesos recorden el genocidi del 1994.