No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré

Àlex Gorina comparteix el "Sala 33" amb Albert Espinosa, director, guionista i intèrpret de "No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré" (2008). Aquesta pel·lícula de títol llarg i suggeridor (com li agraden al seu autor) va suposar el debut d'Albert Espinosa en la difícil tasca de la direcció cinematogràfica. Els seguidors d'Espinosa hi trobaran tots els ingredients que l'han convertit en un fenomen: els mons "groc", "vermell" i blau" que tan bé defineixen aquest hiperactiu autor barceloní.
"No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré" és en aparença una història d'amor... o potser de desamor. És la història de l'Albert (interpretat per Eloy Azorín), que no està convençut si s'ha de casar o no amb l'Helena (a qui dóna vida Teresa Hurtado de Ory). Davant la pressió, l'Albert trobarà una sortida per desestressar-se: apuntar-se a un curs de guitarra amb uns alumnes especials. Segons el mateix Espinosa, aquesta pel·lícula és "una història sobre nois especials que potser no ho són pas tant."
"No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré" va estar nominada a quatre premis Gaudí. En el repartiment, hi trobem cares conegudes com Pablo Rivero, Jan Cornet i Andreu Rifé. Aquest últim ja havia treballat amb Albert Espinosa en el muntatge teatral que va donar origen a la pel·lícula el 2004.
Aquest salt, de l'escenari a la pantalla, és una de les constants en la trajectòria d'Albert Espinosa. N'és un bon exemple "No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré" , al costat d'obres paradigmàtiques com "Los Pelones" (1995). Aquesta obra es va convertir en "Planta 4a" (2003), d'Antonio Mercero, després va fer el salt a Suïssa amb el títol de "Stationspiraten" (2010), fins arribar a ser "Polseres vermelles" (2011) i les seves versions internacionals.

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR