Blancaneu
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Blancaneu

"Blancaneu", fi del cicle premis Gaudí al "Sala 33"Diumenge el "Sala 33" tanca el cicle dedicat als premis Gaudí, amb una carta d'amor al cine i a les seves infinites possibilitats creatives i alhora una mirada original i personalíssima a un dels contes més universals: "Blancaneu", de Pablo Berger.La bella dorment tenia l'agulla per adormir-se. Hansel i Gretel, les engrunes de pa per trobar el camí de casa. La ventafocs, la sabata que va perdre al ball amb el príncep. I Blancaneu tenia la poma enverinada i¿ els nans toreros. Sí, nans toreros, perquè "Blancaneu"(2012) de Pablo Berger, és -i alhora no és- la història que van imaginar els Germans Grimm. Aquesta "Blancaneu" taurina ambientada als anys 20 a Andalusia existeix gràcies a l'empenta i entusiasme de Pablo Berger, guionista i director, que va lluitar durant anys per tirar endavant un projecte que tenia com a coordenada bàsica un element: seria una pel·lícula de cine mut i en blanc i negre, un homenatge a infinitats de moments, actors i directors que van donar forma al cine com a art, com a mitjà creador de somnis i de fantasia. L'amor al cine i a la seva història de Berger es transpira en cada pla de "Blancaneu". Els espectadors atents podran veure com el director pica l'ullet a Carl Theodor Dreyer i títols essencials com "La Passion de Jeanne d'Arc"(1928), als grans mestres de l'expressionisme alemany com Fritz Lang o Friedrich Murnau, al terror dels estudis Universal, amb obres llegendàries com "El doctor Frankestein" o "Dràcula" (les dues de 1931), de James Whale i Todd Browning i a tants altres pioners dels cine.Quan "Blancaneu" va arribar a les pantalles, però, les comparacions amb l'oscaritzada "The Artist"(2011), de Michel Hazanavicius, van ser inevitables. I ben mirat, més enllà de ser pel·lícules mudes i en blanc i negre , el to i referents d'una i altra pel·lícula són força diferents. "The Artist" era melodrama i nostàlgia del Hollywood clàssic, mentre que "Blancaneu" és

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR