Històries de la SGAE
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3
30 minuts

Històries de la SGAE

"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa ?

"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa?

La SGAE és una entitat privada autoritzada per llei per recaptar els drets d'autor dels seus 90.000 socis, músics la majoria. Hi ha mes de 120 activitats i establiments que estan obligats a pagar les tarifes de la SGAE pel fet d'utilitzar música. Però últimament han augmentat les queixes sobre les tarifes, i gremis com els de perruquers o entitats com les dues que agrupen els ajuntaments catalans han fet públic el seu descontentament i fins i tot han reclamat exempcions de pagament o que es reformi la llei de la propietat intel·lectual.

Un altre aspecte no exempt de polèmica és l'aplicació del cànon digital, un percentatge que recapta la SGAE sobre qualsevol suport o aparell susceptible de fer còpies i que fa pocs dies ha anat a judici, a Luxemburg, per tal que el tribunal de les comunitats europees decideixi si la forma en què s'aplica a Espanya és compatible amb les directives europees.

A "Històries de la SGAE" se segueixen de prop aquests casos i també se senten les raons de la SGAE. El subdirector de l'entitat, Pablo Hernández, artistes com Víctor Manuel o Pau Donés, o el director general d'Indústries Culturals del Ministeri de Cultura, Guillermo Corral, justifiquen l'actuació de la SGAE com la millor manera de defensar els drets dels autors.

Aquest reportatge és el primer d'una sèrie de dos dedicats als drets d'autor i la propietat intel·lectual. En les pròximes setmanes s'emetrà el segon capítol dedicat a les descàrregues de música i pel·lícules d'internet, i els beneficis i perjudicis que genera aquesta activitat.

"Histories de la SGAE" es pot seguir a Twitter al "hashtag" #30sgae i també al Facebook.