Guernica, pintura de guerra
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Guernica, pintura de guerra

Fa 70 anys, l'aviació alemanya a les ordres de Franco va bombardejar Guernica, la ciutat sagrada dels bascos. El brutal atac va inspirar Picasso per pintar una obra mestra: el "Guernica". Des d'aleshores, aquest quadre s'ha convertit en un crit universal contra la barbàrie de la guerra.

UNA EXPERIÈNCIA INNOVADORA EN EL CAMP DEL DOCUMENTAL TELEVISIU
Fa 70 anys, l'aviació alemanya a les ordres de Franco va bombardejar Guernica, la ciutat sagrada dels bascos. El brutal atac va inspirar Picasso per pintar una obra mestra: el "Guernica". Des d'aleshores, aquest quadre s'ha convertit en un crit universal contra la barbàrie de la guerra.
Amb "Guernica, pintura de guerra", Televisió de Catalunya inicia una experiència innovadora en televisió: el documental interactiu. El diumenge 21 de gener de 2007, l'emissió d'aquest documental del programa "30 Minuts" sobre la història del quadre es farà simultàniament en tres plataformes digitals: TDT, Media Center i una plana web a Internet. Aquest fet permetrà als espectadors accedir, de forma interactiva, a una gran quantitat d'informació addicional: anàlisi del quadre, documents, entrevistes, biografies, jocs...

Aquesta iniciativa combina la llarga experiència del "30 Minuts", el programa de referència de grans reportatges i documentals del serveis informatius de TV3, amb les aplicacions interactives d'última generació desenvolupades per CCRTV interactiva.

Es tracta, en definitiva, d'una nova forma de veure televisió.

EL DOCUMENTAL
A la tardor del 2006 es van complir 25 anys de l'arribada del "Guernica" a Espanya. El fet va coincidir amb el centenari del naixement de Picasso. Per desig exprés del pintor, el quadre no va arribar a territori espanyol fins que no va acabar la dictadura del general Franco. La seva arribada es va convertir en la certificació simbòlica de la recuperació de les llibertats democràtiques després de gairebé 40 anys de dictadura franquista. L'aleshores ministre de Cultura espanyol, Iñigo Cavero, va manifestar que el "Guernica" era "el último exiliado que regresa a España". La dirigent comunista Dolores Ibarruri, la Pasionaria, davant del quadre, va declarar: "La guerra ha terminado".

Però ni la vida ni el retorn del "Guernica" van ser fàcils: el quadre, de set metres de llarg per quatre d'alt, va haver de fugir de la Segona Guerra Mundial, va patir un atemptat, es va convertir en una icona mundial contra la barbàrie originada per la guerra i en un símbol contra la dictadura franquista, va patir desperfectes en ser enrotllat i desenrotllat 32 vegades, Franco va intentar recuperar-lo i, fins i tot un cop mort el dictador, van ser necessaris tres anys de negociacions secretes i complicades per aconseguir-ne finalment el retorn. Aquesta existència excepcional és la matèria d'aquest documental.

A principis de gener de 1937, ara fa exactament 70 anys, el govern de la República va encarregar a Picasso un quadre per exposar en el pavelló espanyol a l'Exposició Universal de París de 1937. Espanya està en plena Guerra Civil i el govern legítim vol fer una crida a la comunitat internacional per trencar l'aïllament de la causa republicana. Picasso, que viu a París, és ja el pintor viu més important del món. El pintor accepta l'encàrrec fet per Josep Renau, director general de Belles Arts el 1937. Però en aquells moments, Picasso patia una crisi artística i personal -té relacions sentimentals amb tres dones- que li impedien trobar la inspiració. "Estaba muy deprimido en esa época" recordava Josep Renau, en una entrevista recuperada per aquest documental- Yo mismo tenía miedo:"¡A ver que nos hace Picasso para la España combatiente!" Dentro, estábamos enardecidos..."

Tres mesos més tard de l'encàrrec, el 26 d'abril de 1937, avions alemanys de la Legió Còndor -la unitat militar més moderna del món que va ser posada per Hitler a les ordres del general Franco-, van bombardejar Guernica, la ciutat sagrada dels bascos, fins a reduir-la a runes. El brutal atac -en dia de mercat- va inspirar Picasso per pintar el quadre que li havia encarregat el govern de la República pel pavelló espanyol de l'Exposició de París. Paradoxalment, el pavelló espanyol estava molt pròxim al pavelló de l'Alemanya nazi -els veritables "autors" del "Guernica"- i aquest edifici singular, obra de l'arquitecte Albert Speer, era al davant del de la Unió Soviètica. Tota una premonició del que estava a punt de succeir: la Segona Guerra Mundial.

El 1939, davant la davallada republicana, va ser el mateix Picasso qui es va encarregar d'enviar el "Guernica" a Nova York, al Museu d'Art Modern, el Moma, per salvar el quadre dels efectes de la Guerra Mundial. El pintor va indicar expressament al museu que el quadre era allà només en dipòsit i que hauria de ser enviat a Espanya un cop el país recuperés les llibertats democràtiques. El quadre va arribar a Espanya, no sense dificultats, el 1981, 44 anys després de ser pintat i quan ja en feia sis que Franco era mort.

El documental "Guernica, pintura de guerra", d'una hora de duració, narra la història del quadre, una veritable icona del segle XX, des de la seva creació fins l'actualitat. El documental dóna notícia d'històries poc conegudes, com l'existència d'un informe del FBI -de gairebé 200 planes- sobre Picasso, al qual, malgrat ser milionari, considerava un perillós element comunista. Precisament la militància comunista de Picasso, en plena Guerra Freda, va impedir que li donessin el visat per viatjar als Estats Units. El pintor no va poder veure mai el "Guernica" a Nova York.

També s'explica en el documental l'atemptat que va patir el quadre a Nova York amb motiu de la guerra del Vietnam, els intents de Franco per recuperar-lo, les difícils i secretes negociacions per aconseguir la vinguda del quadre a Espanya o la censura que va patir el tapís del "Guernica" a l'edifici de les Nacions Unides durant l'anunci de l'atac dels Estats Units a l'Iraq.

Testimonis de negociacions secretes
Entre els testimonis recollits en el documental destaca el de Roland Dumas, ministre d'Afers Exteriors de França amb François Miterrand i advocat de Picasso des dels anys 60. Dumas va ser la persona designada per Picasso per decidir, en exclusiva, el moment i la forma del trasllat del quadre a Espanya. Dumas, que es va reunir en secret amb el rei Joan Carles per parlar del tema, revela en el documental el contingut d'aquestes reunions: "Ell -recorda Dumas referint-se al rei- em va dir: "S'haurà de portar el quadre a Guernica" i jo li vaig dir: "Sí, però aquesta no era la voluntat de Picasso. Picasso volia que anés al Prado, perquè ell en va ser director, perquè allà hi ha les grans obres espanyoles. Allà hi té el seu lloc." Aleshores em va dir: "És una llàstima, perquè allà estaria ben guardat, hi estaria ben guardat".

Un altre testimoni destacat en el documental és el de Maya Picasso, la filla del pintor, amb una vinculació sentimental molt forta amb el quadre. Maya tenia dos anys quan Picasso pintava, amb ella al davant, el "Guernica". "Cuando iba al taller -recorda Maya- yo veía ese cuadro tan largo y yo veía siempre el perfil de mi madre. Yo decía "mamá, mamá, mamá..." me gustaría acercarme con un aparato para ver si están las huellas de mis deditos..."

Maya, la més espanyola dels fills de Picasso, va ser qui més es va oposar a la vinguda del quadre a Espanya: "Mi padre había dicho la república. ¿Había república? Entonces, no, no, no."

En el documental, hi participen també Josep Palau i Fabre, biògraf i amic personal de Picasso; Jorge Semprún, exdirigent comunista a França i exministre de Cultura a Espanya, que va tractar Picasso durant l'exili; historiadors, com Ángel Viñas, i historiadors de l'art, com Rafael Calvo Serraller, Fernando Martín, Daniel Giralt-Miracle I Gijs van Hensbergen; la primera directora del Museu Picasso de Barcelona, Rosa María Subirana, i el director del Guggenheim de Bilbao, Juan Ignacio Vidarte; alts funcionaris que van participar directament en el trasllat, com Álvaro Martínez-Novillo i José María Cabrera; la conservadora Pilar Sedano, que ha fet les últimes anàlisis sobre l'estat del quadre; Rafael Fernández-Quintanilla, fill i col·laborador del diplomàtic que va descobrir els documents que demostraven la propietat estatal del quadre...

Els autors del documental han pogut investigar les negociacions secretes per portar el "Guernica" en documents, molts inèdits fins ara, dipositats als arxius del Ministeri d'Afers Exteriors espanyol.

Arqueologia audiovisual
Per la realització de "Guernica, pintura de guerra" també s'ha hagut de fer una important tasca "d'arqueologia" audiovisual. El material utilitzat prové de més de 50 arxius ¿documentals i d'imatges- de tot el món.

El documental aporta imatges inèdites o molt poc conegudes: filmacions en color de la Guerra Civil des del bàndol franquista -recuperades recentment pel departament de documentació de Televisió de Catalunya-; un fragment d'una pel·lícula sobre l'Exposició Universal de París de 1937 produït a l'època per la Metro Goldwin Mayer; imatges desconegudes de l'interior del pavelló de la República, que pertanyen a un documental fet pel Partit Comunista Francès el 1937 i que han estat restaurades per Archives Françaises du Film du Centre National de la Cinématographie; un sorprenent documental britànic rodat al País Basc de forma clandestina el 1974, al final de la dictadura, que va ser doblat i muntat a Veneçuela i exhibit clandestinament durant el franquisme, on es reconstrueix el fet, ocorregut quatre anys abans, en què el ja desaparegut polític basc Joseba Elosegi, supervivent del bombardeig, es llança en flames contra Franco per "fer-li arribar el foc de Guernica" i també hi ha, entre altres, imatges de la detenció de l'autor de l'atemptat contra el "Guernica" a Nova York. També s'han recuperat els originals d'unes imatges rodades pel fotògraf Francesc Català Roca de l'exposició commemorativa al Museu Picasso, el 1981.

EL DOCUMENTAL INTERACTIU
Paral·lelament a la realització de Guernica: pintura de guerra i treballant conjuntament amb l'equip del 30 minuts, CCRTV interactiva ha desenvolupat tres interactius del documental que els usuaris podran consultar en tres plataformes diferents: web, Televisió Digital Terrestre (TDT) i Media Center.

Els continguts exploren el format del documental interactiu i permeten ampliar l'experiència de l'espectador més enllà del documental. Les tres aplicacions incorporen informació sobre la història i els viatges del "Guernica" així com una anàlisi iconogràfica, de composició i de conservació del quadre i les biografies de les persones que han mantingut una estreta relació amb aquesta obra mestra de Picasso.

TDT
Els teleespectadors amb un descodificador interactiu de TDT amb MHP podran consultar, durant l'emissió del documental i durant els dies posteriors, tota la informació continguda en l'interactiu i, alhora, podran gaudir d'un joc interactiu de preguntes i respostes relacionades amb els continguts dels reportatge.

Media Center
Avançant en l'experiència de la televisió interactiva, s'ha desenvolupat una versió dels continguts per a usuaris de Media Center on, a banda d'abundant informació sobre el "Guernica", l'usuari podrà accedir a material extra del documental com entrevistes, documents i imatges addicionals del muntatge. Els espectadors també podran experimentar noves formes de visionar el contingut de "Guernica: pintura de guerra" on es vinculen les imatges del documental i els continguts de l'aplicació mitjançant la interactivitat amb el comandament a distància.

Web
El conjunt d'interactius es completa amb un lloc web on els usuaris podran navegar per extensos continguts relacionats amb la història del quadre i visionar el documental, així com material addicional i interactiu. El web també incorpora l'aplicació "Shafrazi expirence" on els usuaris es podran convertir en Tony Shafrazi -el jove que l'any 1970 va pintar el "Guernica" protestant contra la posició dels EUA al Vietnam- i pintar sobre una imatge del quadre.

ÚLTIMS PROGRAMES