Els nens perduts del franquisme (2a part)
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Els nens perduts del franquisme (2a part)

En el segon capítol, els protagonistes són mares i fills que van ser separats i que no van saber mai més res els uns dels altres.



El reportatge mostra per primera vegada uns documents inèdits del Servei Exterior de Falange referents a la repatriació de nens que havien estat evacuats a l'estranger per les autoritats republicanes durant la guerra civil. Aquest informe reconeix que els nens són tornats a la força a Espanya, sense que els pares biològics els hagin reclamat.

"A mi sempre m'havien fet angúnia els nazis... ingènua i superba de mi. Aquí teníem el mateix i a la vora de casa meva."

"Només de pensar que al meu fill li pogués passar el 0,001% del que he sentit explicar al vostre documental se'm posen els pèls de punta. Mai no havia plorat així davant de la televisió."

"Gràcies al seu documental tinc una visió de la postguerra i del franquisme més real, cruament real."

"És lamentable que, després de 25 anys de democràcia, tot just ara aquesta informació es faci pública."

"És curiós, tots coneixíem i ens planyíem de les històries de les dictadures sud-americanes i les inhumanitats les teníem a casa nostra, però ningú volia saber-les."

"Ens heu obligat a fer memòria d'aquells anys foscos, per tal de rentar-nos una mica la cara de la vergonya col·lectiva que hem de passar tots els espanyols, per aquesta transició que ha significat un silenci tàcit a l'hora de reclamar la depuració de responsabilitats de les atrocitats del dictador".

"La meva mare va ser un d'aquests nens separats de la seva família i que mai més ha sabut si els seus pares naturals són vius o morts."



Moltes persones s'han adreçat al programa aquesta setmana per fer-nos arribar la seva sorpresa i estupefacció per uns fets de la història recent d'Espanya que desconeixien: l'ingrés a presó de milers de nens fills de republicans a les presons franquistes.

Les males condicions higièniques i d'alimentació van fer que molts d'aquests nens morissin a la presó. D'altres, els més "afortunats", estaven privats de llibertat fins que afusellaven la mare o fins que aquesta sortia en llibertat. Però l'edat màxima fins a la qual els nens podien estar a la presó era els tres anys. Això plantejava un dilema a les dones que tenien el marit a la presó o afusellat, i que no tenien ningú de la família ni cap amistat que pogués fer-se càrrec de la criatura.

El destí d'aquests nens era, indefectiblement, anar a parar a un hospici d'Auxilio Social o a algun col·legi religiós. I això, que podia semblar una solució, era temut per a tothom. Era sabut que, sovint, quan un nen entrava en una d'aquestes institucions, els pares podien perdre'n la pista. O bé sortien completament transformats, educats per odiar els ideals dels pares o imbuïts d'una religiositat que els podia abocar a fer-se monges o capellans.

UNS DOCUMENTS INÈDITS
El reportatge mostra per primera vegada uns documents inèdits del Servicio Exterior de Repatriación de Menores, l'organisme de la Falange que s'encarrega de tornar a Espanya els nens evacuats a l'estranger durant la guerra. Aquesta documentació prova que els nens són pràcticament segrestats: són repatriats sense l'autorització dels seus pares i, un cop a Espanya, sovint no se'ls torna a les seves famílies legítimes perquè se les considera "no aptes" per a l'educació dels nens.

Altres documents demostren que s'utilitzava qualsevol mètode per prendre els nens de les famílies que els havien acollit a França, Anglaterra, Bèlgica...

Un altre aspecte interessant és el Butlletí Oficial de l'Estat del 4-12-41 firmat per Franco, que autoritza el canvi de cognom dels nens repatriats. Aquesta llei, que oficialment tenia la intenció de donar una identitat als nens perduts de la guerra, facilita a la pràctica les adopcions irregulars i complica enormement les coses a les famílies biològiques a l'hora de buscar el seu fill.

Uns fets que surten a la llum més de 25 anys després de la mort de Franco i que situen la dictadura que va patir Espanya durant 40 anys al mateix nivell dels fets ocorreguts a Xile o a l'Argentina.

ÚLTIMS PROGRAMES