Uns malalts incòmodes
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Uns malalts incòmodes

La sensibilitat química múltiple és una malaltia poc coneguda. Hi ha una doble càrrega: el sofriment i la incomprensió.


Cualquier olor me produce unos dolores que parece que me arranquen los huesos. (Loli)

Lluitem contra la ignorància dels metges i el poder econòmic de la industria química. (Francisca)


A Catalunya són uns quants centenars, però podrien ser milers, encara que no hi ha xifres clares perquè oficialment no existeixen. Els afectats de sensibilitat química múltiple pateixen una doble càrrega. D'una banda, els efectes físics d'una malaltia estranya que pot arribar a tenir uns efectes molt incapacitants. De l'altra, una incomprensió social, mèdica i administrativa que els pot portar a un calvari judicial i assistencial.

El reportatge del "30 minuts" s'endinsa en aquesta realitat a través de les vivències quotidianes d'aquests pacients i de l'entorn que els dóna suport. Durant setmanes, un equip del programa ha fet un seguiment d'aquest món semiocult i ha pogut conèixer en quin grau afecta cada una de les persones. Des de la Tere, que fa una vida gairebé normal perquè viu en un medi rural, poc exposada a productes químics, fins a l'Eva, que fa dos anys que viu totalment aïllada del món, tancada a casa seva amb només l'ajut del seu company. Des de la Loli, que lluita infructuosament des de fa 4 anys als tribunals perquè es reconegui que la seva malaltia la va agafar a la feina, fins a l'Ana, que és metge i va ser intoxicada al seu lloc de treball juntament amb una vintena més de persones, i que amb dificultats i optimisme tira endavant una família nombrosa.

La sensibilitat química múltiple és una síndrome misteriosa malgrat que es coneix des de fa dècades. Els efectes que provoca afecten diversos òrgans del cos i es caracteritza bàsicament perquè tots els símptomes es desencadenen davant la presència d'olors i el contacte amb productes químics. El perfums, sabons, desodorants, fums, desinfectants, insecticides, ambientadors i qualsevol olor més o menys intensa, ni que sigui natural, pot desencadenar en els malalts una crisi amb dolors de tota mena, falta d'aire, incontinència urinària i fecal, confusió mental i pèrdua de funcions cognitives. Per tot plegat, els malalts tendeixen a aïllar-se de la societat, a caure en crisis psicològiques i viure ruptures familiars.

El reportatge també aborda la part científica de la malaltia amb seqüències a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i a l'Istituto Dermopático dell'Immacolata de Roma, on s'acaba de fer un treball que sembla que canvia la perspectiva amb què fins ara es mirava aquesta síndrome.

La ciència encara en sap molt poc, però el pitjor és que la majoria de metges no saben que la malaltia existeix o bé neguen que sigui real. Aquests últims atribueixen els símptomes a problemes psicosomàtics o directament psiquiàtrics. El fet que l'Organització Mundial de la Salut no l'hagi inclòs en el seu catàleg de malalties dificulta aquest reconeixement oficial per part de la classe mèdica i l'administració, encara que hi ha molts països que sí que la tenen reconeguda. Aquest debat sobre l'origen del mal fa anys que dura, i crispa la situació dels malalts.

ÚLTIMS PROGRAMES