Teixint el futur
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Teixint el futur

Els efectes devastadors de la crisi econòmica sobre l'ocupació fan de la reindustrialització l'autèntica arma de futur. Analitzem les opcions i les dificultats de tornar a la indústria centrant-nos en el cas concret d'Igualada.

Els efectes devastadors de la crisi econòmica sobre l'ocupació fan de la reindustrialització l'autèntica arma de futur. Analitzem les opcions i les dificultats de tornar a la indústria centrant-nos en el cas concret d'Igualada.
 
La fallida de la construcció ha demostrat que és inviable l'aposta de l'última dècada per convertir la capital de l'Anoia en un centre de serveis i residencial, amb una previsió de doblar la població. La comarca lidera els percentatges d'atur de Catalunya. Tot i l'escepticisme de molts empresaris, torna a mirar els sectors tradicionals, el tèxtil i la pell, com a taula de salvació. Són, paradoxalment, els sectors que van deixar milers de parats desviant les produccions cap als països d'orient, sobretot la Xina.
 
El sector de la pell, que va passar de dues-centes empreses a tan sols vint-i-vuit, va aturar l'hemorràgia i està creixent des de fa tres anys. El relleu generacional es va traduir en un canvi d'orientació, substituint la producció de soles de sabata per al mercat espanyol pel curtit de pell de primeríssima qualitat, destinada a les principals marques mundials. El gremi treballa com un clúster, promou la investigació aplicada en l'escola universitària i compta amb el suport de l'ajuntament, que s'ha marcat com a prioritat el projecte "Igualada, capital europea de la pell de qualitat."
 
En el tèxtil, encara passen per moments delicats les empreses que depenien fonamentalment del mercat espanyol. Marques emblemàtiques com Punto Blanco o Sita Murt tenen ara mateix EROs temporals i estan modificant les estratègies per obrir nous mercats. La Xina, que ha captat bona part de les deslocalitzacions del tèxtil, es veu també com un mercat a conquerir: els milionaris i la classe mitjana, que poden arribar als quatre-cents milions en pocs anys, reclamen productes europeus i de qualitat. I estan disposats a pagar.
 
Els empresaris que han començat a notar el retorn de la producció són els petits tallers que treballen per a diferents marques. Competeixen la mà d'obra barata i la tecnologia d'última generació i l'agilitat. A diferència de la producció a la Xina, que requereix mig any i grans comandes, els tallers igualadins poden servir els encàrrecs en menys de quinze dies i adaptar-se a les necessitats de les marques en talles, colors i quantitats. Un estudi de FITEX (Fundació per a l'Innovació del Tèxtil) calcula que només recuperant el vint per cent de la producció desviada a Turquia es podrien crear tres mil llocs de treball.
L'augment de la competitivitat també s'ha vist afavorit per la retallada en els costos laborals. Els sous han baixat un promig del trenta per cent en els últims anys i arriben a situar-se per sota dels vuit-cents euros mensuals. Hi ha treballadors que són pobres, segons el coordinador del tèxtil de Comissions Obreres.
 
"30 minuts" ha analitzat aquest moment de moderada esperança amb tallers manufacturers, amb marques emblemàtiques que revisen estratègies, amb treballadors de llarga durada, i amb curtidors, científics i l'administració local.
 
També ha constatat la salut de ferro d'una empresa com Buff, líder mundial en el seu sector, fruit d'una idea afortunada, ben desenvolupada i amb un percentatge d'exportacions pròxim al noranta per cent. I la tossuderia de petits empresaris, com Enric Fillat, que han lluitat per mantenir un substrat industrial sobre el qual es pot teixir el futur.

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR