Més enllà del consens
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Més enllà del consens

Amb motiu del 25è aniversari de l'aprovació per referèndum de la Constitució Espanyola del 1978, es repassa la conjuntura històrica en què es va redactar la Carta Magna i s'analitza quins van ser els condicionants a què van estar sotmeses les persones que van tenir un paper destacat en l'elaboració del text constitucional i quines pressions hi va haver per part de l'exèrcit, l'església, l'empresariat o la dreta política hereva del règim franquista.

Vint-i-cinc anys després de l'aprovació de la Constitució potser ha quedat una imatge idíl·lica del consens i del temps que la va fer possible i la impressió, al'hora, d'un pacte no escrit, de silenci i oblit de la memòria. El "30 Minuts" ha volgut mirar "Més enllà del consens", acostar-se al període constituent i a alguns dels seus protagonistes. I no és només la història de fa vint-icinc anys, és la "Llei de llleis" que regula i determina el nostre present. Que diu de quin poble és la sobirania, si un parlament autònom pot convocar o no referèndums, o de si hi ha el marc per plantejar, fins i tot la independència, per la via política. De si es té dret al treball, a una vivenda digna i adequada, a l'interès general per impedir l'especulació o a garantir amb pensions adequades la suficiència econòmica de les persones grans, o a gaudir d'un medi ambient adequat.

La Constitució va derogar els Principios Fundamentales del Movimiento, va permetre implantar un règim de drets i llibertats que el franquisme havia negat. Però per a molts va ser també un període molt dur de renúncies molt arrelades: la renúncia a la República com a forma d'estat, les limitacions al dret a l'autogovern, la moderació dels programes polítics, els sacrificis per afrontar la crisi econòmica... la desmobilització i el silenci i l'intent de fer oblidar la història. O la por de deteminats sectors empresarials o religiosos al pas a un nou règim i a la pèrdua de privilegis.

La Constitució: neix d'un pacte lliure entre representants lliures i democràticament elegits en les eleccions del 15 de juny del 77 que renuncien generosament a part dels seus projectes i ideari, o és un procés que es viu turbulentment en una transició que és un equilibri de forces i febleses entre partidaris de la ruptura democràtica i els renovadors del franquisme, que en volien la reforma, en un període amb un rei, nomenat successor pel dictador, que regnava i governava, que posava i treia presidents de govern, que nomenava senadors, i amb el poder intocat d'un exèrcit que es creia dipositari i defensor de les essències del franquisme, sempre amb la remor de sabres a punt, no només el 23 F, gens donat al canvi democràtic i que fins i tot condicionarà o farà directament el redactat d'alguns articles fonamentals en la Constitució?

El període constituent es veu afectat per una crisi econòmica fortíssima, començada i agreujada en vida de Franco, però les conseqüències de la qual arriben després de la seva mort: tancament d'empreses, creixement de la inflació i l'atur, que feien cridar als ultres nostàlgics "Con Franco vivíamos mejor" i que podien afectar l'incipient procés democràtic.

En la transició es pateix violència: atemptats d'ultres d'extrema dreta, d'ETA, del GRAPO, del FRAP... I la memòria de la guerra, de la repressió franquista, impregna encara el pensament de molta gent. La Constitució aprova drets i llibertats que superen la dictadura i ens acosten a Europa, ha permès l'alternança de governs de dretes i esquerres, és un estat social democràtic de dret. Ha derogat bona part del franquisme.

Hem parlat amb un ventall ampli de protagonistes, a Catalunya, a Madrid i al País Basc. Amb ponents de la Constitució: Miquel Roca (CDC), Jordi Solé Tura (PSUC), Miguel Herrero de Miñón (UCD) . Amb dirigents polítics i sindicals: Alfonso Guerra del PSOE, Santiago Carrillo del PCE, Raimon Obiols i Narcís Serra del PSC, Antoni Gutiérrrez del PSUC, Blas Piñar de Fuerza Nueva, Manuel Milián Mestre, home de confiança de Fraga (AP) a Catalunya, Carles Sentís de UCD, Francisco Letamendía de Euskadiko Ezquerra, Xabier Arzalluz del PNB, Heribert Barrera d'ERC, Nicolás Sartorius de CCOO. Amb escriptors i periodistes: Ignasi Riera i cronistes parlamentaris del període constituent. Amb militars de la Unió Militar Democràtica com Gabriel Cardona, empresaris com Juan Echevarría, un dels fundadors de la CEOE, de Motor Ibérica, la empresa on havia treballat Marcelino Camacho. Amb experts en temes religiosos com Enrique Miret Magdalena, teòleg i periodista a la revista "Triunfo" i també president de la Confederació de la Petita i Mitjana Empresa, COPYME.

Amb ells i amb imatges d'aquell període revivim les esperances i les pors, les alegries pel que s'aconseguia i el dolor pel que s'havia de deixar i tant s'havia lluitat. Parlem de si els límits estaven marcats o no pels "poders fàctics", de si es podia o no haver anat més enllà, de les reaccions dels diversos sectors socials, de l'esperança en el futur i de la Constitució com a punt de partida d'una convivència democràtica. I d'aquells temes en què la Constitució va permetre avançar, però no ha resolt encara avui: drets socials que no s'han desenvolupat o l'encaix de les reivindicacions de les nacionalitas històriques, més enllà del "café para todos": l'acceptació d'Espanya com un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic. Una reflexió conjunta i diversa que es nega en general a veure la Constitució com un tòtem mitificat, inamovible i com a límit que ara voldrien alguns, que abans no hi estaven d'acord i ara aparenten ser-ne els únics defensors. I la necessitat del diàleg per a l'aprofundiment democràtic iniciat fa 25 anys.

ÚLTIMS PROGRAMES