La nostra fàbrica "low cost"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

La nostra fàbrica "low cost"

Ara fa un any es va enfonsar l'edifici del taller tèxtil Rana Plaza de Bangla Desh. Més de 1.500 persones hi van morir. La fàbrica "low cost" de les grans marques occidentals, a examen.

Tot just ara fa un any, el 24 d'abril de 2013, l'enfonsament de l'edifici Rana Plaza a Bangla Desh va conmoure el món: més de 1.500 persones de les 4.000 que hi treballaven van morir. La tragèdia va donar pas a la indignació: el Rana Plaza era un dels milers de tallers que treballen, la majoria en pèssimes condicions laborals, per a les grans marques occidentals del tèxtil. I, en el cas d'aquest edifici col·lapsat, un agreujant esfereïdor: la vigília del desastre, els treballadors van sortir de l'edifici quan van veure les esquerdes amenaçadores. Però van ser obligats a tornar-hi sota l'amenaça de ser acomiadats.

El document "La nostra fàbrica 'low cost'" reconstrueix, un any després, aquella dramàtica història i s'endinsa en el laberint dels circuits de la producció "low cost". Des de llavors, poques coses han canviat: els marges comercials exigits per les grans multinacionals sotmeten a una fortíssima pressió tot l'engranatge de producció a Bangla Desh. I les condicions laborals són, malauradament, un element vital de l'equació del màxim benefici.

Els encàrrecs de les grans marques -Texman, Gap, Corona, TCB, Loblaw, Benetton, Zara...- es perden en una complicadíssima xarxa de subcontractacions, sovint salvatges, amb condicions laborals i ambientals sota mínims, que dilueixen les responsabilitats directes. És el context, però, d'una realitat a tenir molt en compte: Bangla Desh s'ha convertit, després de la Xina, en el principal exportador tèxtil del món i centenars de famílies del país en depenen. Però Bangla Desh disposa dels tallers més barats del món, que també són els més perillosos per a la gent que hi treballa.

Aparentment, després de la tragèdia del Rana Plaza, hi ha hagut una lleugera adequació de sous i la promesa local i internacional d'un control de les condicions de treball. Però afrontar la supervisió estricta de les 4.500 fàbriques que hi ha al país esdevé una feina gegantina, impossible de complir a hores d'ara. El compromís ferm en aquest sentit de les grans multinacionals del tèxtil, més enllà del benefici econòmic, resulta vital.
Informació d'interès Disponible fins al 12/05/2014 a les 23.59

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR